Què són els míssils Tomahawk que vol Zelenski?

WashingtonEl president ucraïnès, Volodímir Zelenski, es reuneix aquest divendres a la Casa Blanca amb Donald Trump amb un objectiu: aconseguir que els Estats Units li entreguin els míssils de creuer Tomahawk. Enmig del refredament de la relació entre Washington i Moscou, Trump ha amenaçat en diverses ocasions d'entregar aquest tipus d'armament a Kíiv, amb l'objectiu que el Kremlin torni a asseure's a la taula de negociació. El llarg abast dels Tomahawk suposaria un canvi significatiu en la guerra, ja que posaria Moscou i altres grans ciutats russes a l'abast del foc ucraïnès.

La reunió Trump-Zelenski arriba l’endemà que el president nord-americà parlés per telèfon amb el líder rus, Vladímir Putin, que li va dir que vendre armes de llarg abast a Ucraïna entorpiria el procés de diàleg. Després de la trucada, Trump va fer broma amb els periodistes: "Què penseu que ha de dir: 'Si us plau, vengueu Tomahawks'? No, no ho vol", ha dit Trump, i ha qualificat els Tomahawks d'"arma cruel". Per la seva banda, Zelenski, ja des de Washington, deia que la trucada demostra que Putin està a la defensiva. "Ja podem veure que Moscou s'afanya a reprendre el diàleg tan bon punt senti a parlar dels Tomahawks", ha dit a X.

Reunió Trump-Putin a Budapest

Després de parlar amb Putin, Trump va anunciar que els dos dirigents es tornaran a reunir, aquest cop a Budapest. El Kremlin ha confirmat aquest divendres que aprova l'elecció de la capital hongaresa. El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, ha dit que la trobada podria tenir lloc "d'aquí a dues setmanes o una mica més", tot i que hi ha molta feina per fer abans.

Aquesta serà la segona vegada que Trump i Putin es reuneixen en persona des que el republicà va tornar a la Casa Blanca, després de la cimera bilateral del 15 d'agost a Alaska. Aquest cop han triat un tercer país per fer d'amfitrió, Hongria, cosa que suposa que serà el primer cop que Putin trepitja la Unió Europea des que va començar la guerra a Ucraïna. La tria de la ubicació no és casual: sobre el cap del dirigent rus penja una ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional per crims de guerra a Ucraïna i, tot i que Hongria es va acollir a l'Estatut de Roma, ja ha violat amb anterioritat altres citacions penals.

Aquest moviment suposa un reconeixement simbòlic per part de Trump al seu fidel seguidor dins de la UE, el dirigent ultradretà Viktor Orbán, també el més proper al Kremlin dins del bloc comunitari. Peskov ha dit que el Kremlin aprova que Orbán faci d'amfitrió i aplaudeix la seva defensa de la seva independència: "Hongria, un país de l'OTAN i la UE, manté una posició especial en relació amb la seva sobirania, des del punt de vista de la defensa dels seus interessos nacionals. Això, sens dubte, desperta el respecte de tots dos líders".

Per la seva banda, aquest divendres s'han telefonat Putin i el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha assegurat que les preparacions per a la cimera bilateral a Hongria "van a tota màquina".

Míssils de llarg abast

Mentrestant, Zelenski espera sortir avui de la Casa Blanca amb la promesa de rebre els míssils que demana a Washington. Els Tomahawk són un tipus de míssil de creuer que a causa del seu llarg abast, la seva precisió i el baix cost –les versions més recents costen prop de 2,5 milions de dòlars– s'han convertit en un bàsic de l'arsenal del Pentàgon. El que caracteritza els míssils de creuer és que estan propulsats per un petit motor a reacció i el cos compta amb unes ales que li permeten volar gairebé com un avió. El resultat és que el míssil té autonomia per arribar fins al seu objectiu, que en el cas dels Tomahawk és un abast de més de 16.000 quilòmetres. La distància que separa Moscou de Kíiv és de tan sols 800 quilòmetres.

Un altre aspecte que fa més letals els Tomahawk és que quan estan en mode creuer poden volar a poca alçada de terra, i són molt més difícils de detectar pels radars antimíssils. La velocitat a la qual volen també és bastant ràpida, a uns 885 quilòmetres per hora.

Al ser un míssil autònom, cal que prèviament s'introdueixin les dades dins del seu sistema de guiatge: des de mapes del contorn del terreny fins a imatges digitals de l'objectiu a abatre. Algunes versions també incorporen un sistema de guia via GPS i antenes de ràdio que permeten redirigir-los cap a un nou objectiu un cop ja han estat llançats. D'aquesta manera, els Tomahawk es converteixen en un míssil que pot anar canviant de rumb i esquivar edificis, així com defenses aèries enemigues abans d'arribar al seu blanc.

Per llançar-los, l'any passat els Estats Units van dissenyar un nou sistema terrestre anomenat Typhon que consisteix en un contenidor de transport estàndard de 12 metres amb la capacitat per a quatre tubs de míssils que giren cap amunt a l'hora de disparar. El 2024, l'exèrcit estatunidenc ja va desplegar el Typhon per primera vegada a les Filipines com una mostra de força davant la Xina. Aquest sistema podria ser utilitzat per Ucraïna en cas que Washington decidís entregar-li els míssils.

Per fer-los servir, els soldats ucraïnesos tampoc necessitarien gaire entrenament. Des de l'estiu del 2022 que l'exèrcit ucraïnès ja sap utilitzar el sistema de llançament mòbil estatunidenc HIMARS, el qual dispara coets guia amb un abast de més de 110 quilòmetres i míssils ATACMS de fins a 305 quilòmetres. Tot i que el sistema de Typhon té algunes diferències, a la pràctica també requereix que el soldat introdueixi les dades en un ordinador de control de tir abans del llançament.

En cas que finalment Trump entregués els míssils a Ucraïna, el Pentàgon probablement també enviaria l'equip necessari perquè els soldats recopilessin la informació de planificació de vol.