La majoria de països de la UE reconeixen Guaidó però no hi ha consens a tot el bloc

Barcelona / Brussel·lesLa Unió Europea continua dividida per la crisi veneçolana. L'autoproclamat president interí de Veneçuela, Juan Guaidó, va acumular ahir 19 estats més, tots de la Unió Europea, a la llarga llista de països que s'han posicionat obertament a favor del que fins ara era el líder opositor i president de l'Assemblea Nacional del país llatinoamericà.

Juntament amb el suport a Guaidó que va oficialitzar dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, les altres potències europees que havien donat un ultimàtum de vuit dies a Nicolás Maduro per convocar eleccions també han anat fent públic el seu reconeixement. Per ara, ja són 17 els països europeus que per diferents vies han donat tota la legitimitat a Guaidó com a president interí de Veneçuela, fins i tot alguns que s'hi havien oposat inicialment com Polònia i Àustria. De moment els més contraris són Itàlia i Grècia.

Quins són els països de la UE que reconeixen Guaidó?

Alemanya, el Regne Unit, França, Espanya, Àustria, Bèlgica, Hongria, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Luxemburg, els Països Baixos, Polònia, Portugal, la República Txeca i Croàcia, segons la declaració conjunta emesa ahir a la tarda. Aquest dimarts s'hi ha afegit també Bulgària.

Però d'aquí no passa. Aquests països (amb Espanya al capdavant) han intentat forçar al llarg d'aquest matí un comunicat conjunt dels Vint-i-vuit que reforcés el suport a Guaidó, però, com ha reconegut el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, no s'ha aconseguit perquè hi ha països que s'hi oposen. Borrell ha explicat que els diplomàtics europeus treballen per "construir una declaració conjunta de més països", però ha descartat que finalment el text sigui només signat per una part i no pels Vint-i-vuit, ateses les fissures.

En el vuitè i últim dia de marge que s'atorgava a Maduro, els primers a parlar van ser els que ja havien estat punta de llança a l'hora de pressionar Maduro. El ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Yves Le Drian, es va avançar fins i tot a Sánchez, que fins ahir havia intentat mantenir la iniciativa. En una entrevista a la ràdio France Inter, va considerar que Guaidó estava "habilitat per convocar eleccions presidencials". Ho va confirmar hores després el president francès, Emmanuel Macron, en un tuit.

Margot Wallström, ministra d'Exteriors sueca, també va subratllar que Suècia "mai" va reconèixer les eleccions presidencials de l'any passat en què va guanyar Maduro i que, per tant, considerava Guaidó "l'únic representant legítim del poble veneçolà". Un altre país nòrdic, en aquest cas Dinamarca, ja s'havia avançat diumenge a la nit fent una declaració pública en favor de Guaidó.

El Regne Unit també va reconèixer obertament el president de l'Assemblea Nacional com a "president interí constitucional fins que es puguin celebrar eleccions creïbles", i s'hi va sumar el govern austríac del conservador Sebastian Kurz.

En un moviment coordinat, diferents països europeus han fet públic oficialment el seu suport al lideratge de Guaidó, i així han complert el termini de temps que van concedir a Nicolás Maduro per convocar eleccions fa vuit dies. El líder chavista va negar diumenge repetidament, en una entrevista especial al programa 'Salvados' de Jordi Évole, aquesta possibilitat perquè no acceptava "ultimàtums de ningú".

Quins passos venen a continuació? Doncs Borrell tampoc ho ha detallat. Hi ha sobre la taula la possibilitat de sancions però s'anirà veient "en funció de com avancin els fets", ha dit el ministre espanyol després d'una reunió amb la Lliga d'Estats Àrabs a Brussel·les. El que sí que ha descartat per qualsevol via és una intervenció militar com la que ha insinuat el president dels Estats Units, Donald Trump.

Els suports internacionals que es van saber ahir se sumen als països que ja van reconèixer Guaidó l'endemà de la seva autoproclamació. De fet, els Estats Units de Donald Trump només van trigar 17 minuts. També van fer-ho el Canadà i les principals potències llatinoamericanes, com el Brasil, l'Argentina, Colòmbia, Xile, l'Equador, el Perú, Costa Rica i el Paraguai, a excepció de Mèxic. Geòrgia i Albània també van reconèixer poc després l'autonomenament de Guaidó.

L'altra via de sortida de la crisi

Qui no s'ha mogut de la seva posició és Rússia, que, tot i que ja havia mostrat el seu suport a Maduro, avui ha refermat el rebuig a l'ultimàtum de les potències europees i s'ha alineat amb alguns països llatinoamericans que demanen una iniciativa de mediació per solucionar la crisi a Veneçuela. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, s'ha mostrat partidari de seguir el camí marcat per Mèxic i l'Uruguai, que advoquen per "la creació d'unes condicions per al diàleg nacional amb la participació de totes les forces polítiques de Veneçuela".

El Japó, per la seva banda, no ha aclarit el seu suport a l'autoproclamació de Guaidó, tot i que ha reclamat la celebració de noves eleccions. El portaveu del govern nipó s'ha limitat a dir que el seu govern farà un seguiment de les posicions de la resta de països.

Almenys nou països més s'han posat de manera clara al costat de Nicolás Maduro. El primer va ser Mèxic, on el president, Andrés Manuel López Obrador, va assegurar que no concebia cap canvi de govern a Veneçuela. Ràpidament s'hi van sumar altres països de la regió com Cuba, Bolívia i Nicaragua. La Xina i Turquia, que són, juntament amb Rússia, els principals aliats del chavisme, ja van mostrar el seu suport al govern de Nicolás Maduro, a qui confien el poder del país llatinoamericà.