Els talibans no són l'únic maldecap de la població de l'Afganistan
La sequera, la pandèmia i el començament de l'hivern agreugen una crisi humanitària que fa dècades que dura
Amb talibans o sense, la població afganesa pateix una gravíssima crisi humanitària que fa dècades que dura, encara que sense ocupar titulars. Almenys deu milions de criatures necessiten assistència humanitària per sobreviure (un milió dels quals pateix desnutrició severa) i 18 milions depenen de rebre els aliments que facilita l'ONU, i que s'han de repartir abans que comenci l'hivern, quan moltes regions queden aïllades. Per si no n'hi hagués prou, el país travessa una forta sequera, mentre s'enfronta a l'impacte devastador del covid-19 en la salut i en l'economia.
"Catorze milions d'afganesos lluiten cada dia per tenir un plat a taula. El preu del blat s'ha disparat un 25% els últims mesos i és molt difícil pensar en un futur per a aquesta població, alerta John Aylieff, director regional per a l'Àsia del Programa Mundial d'Aliments. Alerta que necessiten 170 milions d'euros mensuals per fer arribar l'ajuda d'emergència, però el fet que el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional hagi congelat el finançament dels projectes al país des de l'arribada al poder dels talibans dificulta molt les coses.
L'impacte de la sequera es pot anticipar per l'experiència de l'any 2018, quan unes 250.000 persones van haver de marxar de casa seva quan es van assecar els pous. Els camperols van deixar enrere conreus secs i els pastors van malvendre el bestiar. A l'oest del país, les famílies van haver de refugiar-se en camps als voltants de la ciutat d’Herat, on encara desenes de milers de persones no han pogut tornar a casa. La sequera va provocar més desplaçats interns que la guerra i les autoritats es van mostrar totalment incapaces de gestionar la crisi. Al país hi ha almenys 550.000 persones que viuen fora de casa seva.
Enguany els senyals d'alarma són terribles. L’Afganistan necessita uns sis milions de tones mètriques de blat cada any, però es calcula que aquest any se'n produirà la meitat, segons la FAO. Més d’un terç de la població s’enfronta a nivells de crisi o emergència d’inseguretat alimentària causats per conflictes, la pandèmia, l'alça de preus dels aliments i l'atur.
10 milions de criatures necessiten ajuda
La greu sequera i la pandèmia han agreujat encara més la situació humanitària dels més petits, en un país on 4,2 milions de criatures, la majoria nenes, no estaven escolaritzades, fins i tot quan els talibans no estaven al poder. Sam Mort, portaveu d'Unicef al país, recorda: "L'Afganistan està en crisi, i els que en són menys responsables estan pagant el preu més elevat. Deu milions de nens i nenes necessiten desesperadament ajuda humanitària i si no es prenen mesures immediates, un milió de criatures menors de cinc anys patiran una desnutrició potencialment mortal abans que s'acabi l'any".
Abans de l'arribada al poder dels talibans les perspectives de la pandèmia al país ja eren catastròfiques. L'objectiu del govern derrocat era haver vacunat el 20% de la població aquest any i el 60% a finals del 2022. A més, cal continuar administrant vacunes vitals contra la pòlio o el xarampió. Però l'Organització Mundial de la Salut ha alertat que només té subministraments mèdics per a una setmana més, i que amb el caos a l'aeroport de Kabul no pot entrar al país el material emmagatzemat a Dubai.
