Trump obliga a incinerar (a Europa) 10 milions de dòlars en anticonceptius destinats a dones del Sud Global

BarcelonaDesenes de camions carregats d’anticonceptius per estrenar esperen en magatzems –un dels quals, a Bèlgica– a ser incinerats. Són implants, DIU i pastilles anticonceptives que havia comprat l’administració dels Estats Units a través del programa USAID, l’agència nord-americana per al desenvolupament internacional, i que tenien com a destinació països del Sud Global. Però ara el govern de Donald Trump ha decidit destruir-los, segons va confirmar un portaveu del govern nord-americà al diari The Guardian a finals de juliol.

Aquestes tones de material contraceptiu estaven destinades a dones amb pocs ingressos, principalment de països africans. Però al gener, coincidint amb l'arribada de Trump a la Casa Blanca, es va donar l'ordre de congelar els fons dels programes de l’USAID, l’agència nord-americana per al desenvolupament internacional, i l'estoc va quedar bloquejat en un magatzem a Geel, a prop de la ciutat belga d’Anvers. I en els pròxims dies serà incinerat en una planta de reciclatge a França.

Si bé diverses organitzacions humanitàries, governs i fins i tot agències de l'ONU s’han ofert per comprar els subministraments i assumir els costos de la distribució, el govern nord-americà ha rebutjat les ofertes. La Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF per les sigles en anglès) ha confirmat a l’ARA que s’ha ofert a l’administració nord-americana per “recollir els productes a Brussel·les, transportar-los i reenvasar-los al seu magatzem als Països Baixos i distribuir-los a les dones necessitades de tot el món, tot sense cap cost per al govern dels Estats Units”, però que no ha rebut cap resposta afirmativa. "En una situació normal, aquests subministraments haurien anat a parar a persones que volen i necessiten atenció anticonceptiva, però que no se la poden permetre", lamenta l'entitat, i insta les autoritats que no han emès cap declaració pública formal fins ara a posicionar-s'hi. 

De fet, la lògica econòmica no sembla haver tingut res a veure en la decisió de cremar els anticonceptius. La destrucció dels subministraments té un cost de 167.000 dòlars (més de 140.000 euros), que han estat sufragats pels contribuents nord-americans. Per això les organitzacions de planificació familiar associades sota el paraigua de l'IPPF consideren que es tracta d’un acte de “coacció reproductiva”, perquè la Casa Blanca està escollint “el malbaratament i la ideologia extremista” davant de “l’atenció, els drets humans, la seguretat i la salut”. "Les retallades en el finançament d'USAID no són en absolut neutres: augmenten la vulnerabilitat de milions de dones i posen en risc drets fonamentals", denuncia a l'ARA Raquel Hurtado, portaveu de SEDRA, la Federació de Planificació Familiar d'Espanya. Hurtado adverteix de les greus conseqüències que poden tenir aquesta mena de polítiques, especialment per a dones més pobres, que viuen en zones rurals de països amb sistemes públics de salut ja molt fràgils: "És, literalment, una qüestió de vida o mort. Les mesures restrictives contra l’avortament no en redueixen el nombre, sinó que obliguen les dones a recórrer a mètodes rudimentaris, posant en risc les seves vides. En nom d’una suposada moral de protecció, el que es perpetua és una violència estructural".

Les entitats i diversos sectors de l'opinió pública estan fent pressió perquè governs europeus aturin aquesta crema de material sanitari, que podria ajudar 218 milions de dones. Bèlgica ha confirmat haver fet un primer acostament a les autoritats nord-americanes, però assegura que han refusat l'oferta. Fonts diplomàtiques franceses asseguren a l'ARA que l'Elisi dona suport a la petició de les autoritats belgues de "trobar una solució per evitar la destrucció dels anticonceptius, de manera que puguin arribar a les persones que els necessiten arreu del món". Però les mateixes fonts afirmen que els anticonceptius es troben en mans d'entitats privades i que el govern no té constància fins ara que hi hagi hagut cap transferència.

Tot i que diversos mitjans francesos apunten que l’empresa encarregada de la destrucció del material és Veolia, portaveus de la companyia han respost a aquest diari que, si bé "Veolia té un contracte marc amb Chemonics (la sucursal europea de l'USAID)" aquest "només cobreix la gestió de productes caducats", i no l'estoc en qüestió.

Embat contra els drets reproductius

Des de la tornada de Trump a la Casa Blanca, prop del 83% dels contractes d'USAID han estat cancel·lats, i s’han perdut més de 5.200 projectes. Segons estimacions recents de la prestigiosa revista The Lancet, aquestes retallades poden provocar fins a 14 milions de morts addicionals arreu del món abans del 2030. Els programes que s’han vist més afectats han estat els de l’àmbit de la salut global i, especialment, els de l'àmbit de la salut sexual, com ara la PEPFAR, la iniciativa emblemàtica per combatre el VIH. Tanmateix, segons dades de l'ONU, més de 200 milions de dones a tot el món segueixen sense tenir accés a mètodes anticonceptius.

Aquesta part de l'agenda de l'administració Trump es fonamenta en l'anomenada política de la ciutat de Mèxic, un acord internacional antiavortament en què Trump va restablir la participació dels EUA al gener. El pacte prohibeix al govern dels EUA contribuir o treballar amb organitzacions que proporcionen finançament o subministraments que ofereixen accés a avortaments. I com que, en contra del consens de la comunitat mèdica, l'actual administració considera els DIU com a mètode "abortiu" en lloc d’"anticonceptiu", això li permet justificar la suspensió d'ajudes destinades als programes internacionals de salut reproductiva.

En aquest sentit, Raquel Hurtado reivindica que Europa hauria de posicionar-se políticament contra l'embat antiavortament de Trump i "compensar la retirada de fons dels Estats Units", ja que té "els recursos i la responsabilitat de contrarestar l'ofensiva" contra els drets sexuals i reproductius de les dones.