PRÒXIM ORIENT
Internacional 27/02/2021

La Turquia d’Erdogan es ven al món en forma de culebró

Fins a 400 milions d’espectadors poden veure les telenoveles turques

3 min
Rodatge de la sèrie Kadin, produïda per Fox el 2019 a Istanbul.
Disponible en:

Istanbul“N’hi ha que coneixen els nostres avantpassats gràcies a la sèrie El segle magnífic, però Suleiman es va passar trenta anys dalt d’un cavall, no pas assegut en un palau, com ens volen fer creure en aquell culebró”. La frase la va pronunciar el mateix president turc, Recep Tayyip Erdogan, tot queixant-se de la imatge que la producció donava del sultà. Però tot i no agradar-li el que veia a la pantalla, milions de teleespectadors turcs eren fidels a cada capítol. I no només ells, sinó també les audiències dels canals estrangers que van adquirir-ne els drets. Erdogan, que no estava d’acord amb mostrar un personatge principal envoltat de dones i riquesa, era conscient que l’època daurada de l’Imperi Otomà era televisada cada nit per a 200 milions de persones a 43 països. I aquella no era l’única sèrie que triomfava a ultramar, sinó que n’hi ha desenes.

Un dels seus ministres, Omer Çelik, admetia l’any 2014 que les sèries turques eren una arma poderosa, i no només econòmica. “Estem particularment orgullosos de veure que els drames turcs s’emeten arreu del món, cosa que significa que la cultura i la vida turques es comparteixen amb moltes persones de diferents cultures”, afirmava. De fet, l’exportació de culebrons mai ha sigut una idea d’Ankara, però els beneficis d’exportar la marca Turquia arreu del món i en tots els àmbits -el cultural inclòs- han sigut ben rebuts.

Ahmet Davutoglu, ex primer ministre, va redefinir fa vint anys la relació entre Turquia i la resta del món, una estratègia que per a molts és coneguda com a neootomanisme, és a dir, activar la influència turca en tots els àmbits. “Turquia gaudeix de múltiples identitats regionals i té la capacitat i la responsabilitat de seguir una política exterior multidimensional”, afirmava Davutoglu. Per a ell, el país eurasiàtic tenia totes les propietats geoestratègiques i històriques per tenir un rol en l’àmbit global. I tot i haver marxat del partit d'Erdogan per fundar-ne un de nou, la seva estratègia exterior segueix patent a l’ideari governamental i és un punt clau en les aspiracions del president per retornar Turquia a la seva època daurada. L’interès passa per ser omnipresents a les pantalles.

La fàbrica

“Avui en dia hi ha 400 milions d’espectadors arreu del món”, explica Izzet Pinto, pioner de la internacionalització en massa de les sèries turques i fundador de la distribuïdora Global Agency. El mateix empresari, que ha aconseguit moure desenes de culebrons turcs arreu del món, somriu quan parla del primer hit que va vendre, Les mil i una nits : “Em vaig reunir amb el seu productor i la vaig vendre a un canal de Bulgària, només per provar-ho. La televisió va augmentar el share en un 300% i vaig adonar-me’n del que tenia entre mans, una joia”, afirma. Aquesta joia no era només la sèrie, sinó el conjunt de potencials produccions que podia vendre a l’exterior. I de material no en falta, però el ritme és vertiginós.

Actualment a Turquia s’emeten prop de 30 sèries cada setmana en 7 canals diferents, però només el 20% tindran una segona temporada. Per la forta competència, les audiències són el factor clau que dictamina la supervivència d’una producció. Per tant, no és casualitat que cada setmana hagin de passar el fatídic examen. Segons assegura Yamaç Okur, productor de l’exitosa sèrie Çukur, els capítols i el guió final es preparen amb només una setmana d’antelació. “Al matí ens arriben les audiències i analitzo quines escenes han sigut més vistes. En funció d’això, fem canvis al guió i podem controlar cap a on va la història”, afirma. En cas que l’audiència es decanti per un altre culebró, el canal no tindrà miraments a l’hora d’eliminar-lo de la graella.

Però l’audiència no sempre mana. “La relació amb el govern és d’amor-odi”, diu el productor. I el govern, segons Okur, ho vol tot: “Els agrada que les exportem i que vinguin diners de l’exterior [gràcies al turisme que generen] però a l’hora tenen por de certs guions, i els canals on emetem les sèries tenen una relació molt pròxima amb el govern. Si toquem temes crítics es poden enfadar i demanar al canal que es cancel·li la sèrie”. Així i tot, distribuïdores, directors i productors admeten que reben ajudes econòmiques per part d’Ankara. “Sí, definitivament. A l’hora de sortir als mercats i vendre les sèries ens donen subvencions”, afirma Iván Sánchez, responsable de vendes de Global Agency a l’Amèrica Llatina. El seu cap encara va més enllà: “Ara per ara el suport és ínfim, però hi ha un pla per ajudar-nos en els pressupostos i el màrqueting”.

stats