DRAMA MIGRATORI
Internacional 30/11/2015

La UE compromet 3.000 milions per frenar els refugiats a Turquia

S’agilitzaran les negociacions per a l’adhesió del país a la comunitat

Esther Herrera
2 min
El primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, i el president francès, François Hollande, a la cimera entre la UE i Turquia.

Brussel·lesEls caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) van segellar ahir un pacte destinat a evitar l’entrada de refugiats en territori comunitari. La UE va ratificar els 3.000 milions d’euros a Turquia a canvi que reforci el control de fronteres i cooperi en matèria de seguretat després dels atacs a París.

La geopolítica ha ajudat inesperadament Ankara. De moment els estats membres fixen la xifra com una ajuda “inicial” i afegeixen que “podrà ser revisada segons els esdeveniments”. Tal com ha anunciat diverses vegades el govern turc, el país acull més de dos milions de refugiats, i per fer front a la crisi migratòria ha desembutxacat ja 7.000 milions d’euros. “Ha sigut un dia històric, després d’onze anys [des de l’inici de negociacions per a l’adhesió a la UE] hi ha hagut una cimera UE-Turquia”, va declarar triomfalista el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu. A més, ahir van anunciar que aquestes trobades, encara que en diferents nivells, es repetiran dues vegades cada any.

Les condicions de la UE

Els països de la UE també s’han compromès a agilitzar el procés de liberalització de visats de cara a l’octubre del 2016, un any abans del que estava previst. Els seus ciutadans són els únics d’un país candidat que encara necessiten visat per entrar en territori comunitari. Tot i així, tota l’ajuda estarà subjecte als progressos en les negociacions, i sempre que Turquia compleixi tots “els requeriments”. El primer ministre belga, Charles Michel, va avisar que no es tracta d’“un xec en blanc”. Des de Brussel·les, sempre s’ha intuït que Turquia sovint fa els ulls grossos perquè milers de persones deixin les seves costes i arribin a sòl grec, sobretot a Lesbos, a només 7 quilòmetres del territori turc.

Segons el president del Consell Europeu, Donald Tusk, aproximadament 1,5 milions de persones han arribat a la UE de forma il·legal, la gran majoria provinents de Turquia. En aquest sentit, la majoria de països han insistit que el procés d’oferir més concessions a Ankara ha de ser “paral·lel” al compliment dels seus compromisos, entre els quals hi ha la lluita contra el terrorisme.

Amb tot, Turquia, que durant els últims anys havia sigut l’alumne desavantatjat dels països candidats, obtindrà una de les seves principals demandes: obrir nous capítols per “agilitzar” les negociacions de la seva adhesió, tot i la clara oposició de França i Alemanya, i també de Grècia i Xipre. La declaració confirma que el pròxim 14 de desembre s’obrirà el capítol 17 de les negociacions, l’econòmic, amb la promesa que es començaran a abordar en els primers mesos del 2016 els que afecten a justícia, drets fonamentals o llibertat, tots congelats des del 2009.

Sancions russes

Tot i que no es va abordar en la reunió d’ahir, l’abatiment del caça rus per part de Turquia va planar durant tota la trobada. Aquest dissabte, el president rus, Vladímir Putin, va anunciar sancions econòmiques: prohibicions o restriccions a empreses turques per treballar a Rússia, prohibició de contractar ciutadans turcs i el veto a importacions de determinades mercaderies.

stats