Internacional 21/10/2021

La UE conté el xoc amb Polònia

Merkel rebaixa la tensió amb Varsòvia malgrat el suport d'Orbán al desafiament del Constitucional polonès

3 min
Foto de família de la cimera de la UE,  probablement l'última de la cancellera alemanya Angela Merkel

Brussel·lesEn la que molt probablement sigui l'última cimera europea de la cancellera alemanya Angela Merkel, el seu posicionament ha sigut clau per refredar un xoc amb Polònia després de l'explosiva sentència del Tribunal Constitucional del país . "Hem de trobar vies i possibilitats de tornar a acostar-nos, perquè una cascada de litigis davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no és una solució al problema", ha dit la mandatària germànica en el que suposa el seu 107è Consell Europeu. La posició de Merkel ve secundada per la de França i també Espanya, que van voler escenificar la voluntat de diàleg amb reunions bilaterals amb el primer ministre del país, Mateusz Morawiecki, abans d'asseure's tots al voltant de la taula d'un consell en què trobaria interlocutors molt més hostils.

Després d'una desafiant intervenció al ple de l'Eurocambra d'Estrasburg , el primer ministre polonès també s'ha encarregat de fer servir diverses vegades la paraula diàleg, a reiterar que està disposat a "parlar" i a piular des dels comptes oficials de la representació del govern de la UE totes les fotografies de les diverses reunions mantingudes amb Merkel, Macron i Sánchez. Això no vol dir, però, que hagi baixat del burro. En línia amb el discurs de l'Eurocambra, Morawiecki ha repetit que "no actuarà sota xantatge" i que rebutja "l'abast cada vegada més gran de les competències europees" perquè creu que les institucions "es confereixen a si mateixes poders que els tractats no els atorguen".

I Morawiecki ha trobat ràpidament el suport del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha mantingut un to gairebé xulesc: "Polònia és el millor país d'Europa", ha etzibat el líder ultraconservador, que considera "ridícul" parlar de sancions financeres a Polònia, contra qui creu que hi ha una "caça de bruixes". Més enllà i tot, Orbán ha assumit com a bona la sentència del TC polonès: "La primacia del dret europeu no està en cap cas en els tractats. La UE té primacia on té competències, la discussió està en les competències".

Aquest és el complex debat de fons que rau en el desafiament arribat des de Varsòvia. Què s'ha de fer davant un soci que qüestiona els fonaments de la UE? Fins a quin extrem s'ha d'arribar? Merkel, França i Espanya fan pinya darrere la Comissió Europea, que, malgrat nombrosos avisos després de l'explosiva sentència polonesa, encara no ha mogut fitxa . Una inacció que li ha costat una denúncia del Parlament Europeu. L'Eurocambra reclama que s'activi ja el mecanisme de condicionalitat que permet congelar els fons europeus davant de vulneracions de l'estat de dret i dels principis democràtics. La pinça que fan Hongria i Polònia des de fa anys per evitar represàlies més importants, malgrat la seva deriva autoritària, també ha servit perquè encara no pugui activar-se aquest mecanisme. Varsòvia i Budapest van recórrer l'instrument davant del TJUE i van aconseguir que la resta de governs es comprometessin a no activar-lo fins que respongués el TJUE .

Però no tots estan d'acord amb aquesta via tova. "Hem de ser durs", deia el primer ministre neerlandès, Mark Rutte, veu potent del bloc del Benelux, que exigeix més contundència encara que no hi hagi resposta des del tribunal de Luxemburg. "Tenim un rol a jugar, no és només la Comissió. Hem de continuar aplicant l'article 7, però mentrestant s'han de prendre les mesures necessàries", ha avisat el neerlandès. Al seu costat hi havia el seu homòleg belga, Alexander de Croo, que ha recalcat que s'ha de ser "clar" amb Polònia perquè "ha travessat una línia vermella que el funcionament europeu no pot acceptar".

En realitat, Brussel·les no té per què esperar a la resolució de la sentència per emprendre mesures, però una de les claus de tot plegat és Merkel, que té una forta influència tant dins el Consell Europeu com en la Comissió d'Ursula von der Leyen. Que aquesta sigui l'última cimera de la cancellera i que un ahir excepcionalment silenciós president francès, Emmanuel Macron, estigui en plena precampanya tenen molt a veure amb el to "serè" i més en pro del "diàleg" que ahir va adoptar la discussió amb Polònia, segons fonts comunitàries. La conversa ha sigut breu i no ha monopolitzat la cimera, tal com volia evitar Michel i també Sánchez. El substitut de Merkel, previsiblement un govern socialista apuntalat per unes formacions molt més contundents davant la deriva autoritària de Polònia, serà clau a l'hora de determinar el to que prendrà la pròxima cimera si Polònia no ha afluixat i toca prémer el botó per congelar-li els fons europeus.

stats