Internacional 10/12/2015

La UE, els EUA i un centenar d'estats reclamen "ambició", a l'espera d'un nou esborrany de l'acord de París

John Kerry ha estat l'últim a sumar-se a una aliança que reclama incloure l'objectiu d'1,5 ºC al tractat

Sònia Sánchez
3 min
Les ONG reclamen compromisos ferms als governs que negocien a París. REUTERS

BarcelonaLa Unió Europea i els Estats Units s'han sumat a l'anomenada Aliança per a l'Alta Ambició, formada per 79 estats de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic i que demana que l'acord de París inclogui l'objectiu d'1,5 ºC, un camí clar cap a una economia baixa en carboni, i revisions dels objectius estatals cada cinc anys, entre altres coses. El secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va ser l'últim a sumar-se dimecres a aquesta coalició, que intenta posar pressió en les negociacions.

Un nou esborrany de l'acord de París contra el canvi climàtic està previst que es faci públic aquest dijous, encara més perfilat que el text que va sortir ahir dimecres. Però les negociacions segueixen encallades i la publicació del nou text, prevista per a aquest migdia, s'ha retardat com a mínim fins a les nou del vespre.

Ambició, finançament i diferenciació són els tres punts clau de l'acord que cal desencallar, segons ha remarcat el negociador de Sud-àfrica, Alf Wills, en una roda de premsa a París.

L'ambició es mesurarà en funció de l'objectiu que fixi l'acord, tant pel que fa a la temperatura com a la reducció d'emissions global. En el primer cas, sembla clar que l'acord fixarà el límit màxim de 2 ºC, però podria incloure també l'1,5 ºC com a referent cap al qual cal aspirar, com demanen una cinquantena de països, els més vulnerables al canvi climàtic, molts dels quals directament desapareixeran si se supera l'augment d'1,5 ºC respecte a l'etapa preindustrial. La UE i els EUA han manifestat ja el seu suport a aquesta reivindicació, sumant-se a l'anomenada Aliança per a l'Ambició.

"L'objectiu de l'1,5 ºC, des del meu punt de vista, no és realista. Els països de l'Àfrica han de desenvolupar-se encara, i si trobeu un model de desenvolupament amb zero emissions, doneu-los-el", argumentava aquest dijous el negociador xinès, Gao Feng, davant les preguntes dels periodistes.

La reducció de gasos

Però l'ambició es mesurarà també a través de l'objectiu que es marqui, o no, respecte a la reducció d'emissions global, que ara mateix, en el nou esborrany de l'acord, contempla dues opcions: una que fixa una reducció el 2050 del 40% al 70% de les emissions globals, o del 70% al 90%; o bé una segona opció que simplement demana avançar al llarg del segle cap a la descarbonització o bé la neutralitat climàtica. L'elecció entre aquests dos últims termes no és casual –els països petroliers es neguen a parlar de descarbonització–, ja que 'neutralitat climàtica' no vol dir deixar d'emetre necessàriament, sinó que el CO2 a l'atmosfera no arribi a límits insostenibles, la qual cosa també es pot aconseguir a través de tecnologies que segresten el carboni, per exemple.

Els participants de la cimera del clima de París arriben a Le Bourget / AFP

El finançament és l'altra gran qüestió pendent, per aconseguir no només els 100.000 milions de dòlars promesos als països pobres per al 2020, sinó per garantir mecanismes que vagin més enllà d'aquesta data. En aquest punt pesa també la discussió que enterboleix tota la negociació: la qüestió de la responsabilitat diferenciada, és a dir, si només han de fer contribucions els països desenvolupats o les potències emergents ho han de fer també.

En l'esborrany publicat ahir, primen les tesis defensades per la Xina, que manté "els principis de la convenció", tal com va expressar Gao Feng. És a dir, que només els països rics tenen obligacions vinculants però la resta, inclosos els emergents, només ho fan de forma voluntària. Tot i així, es va queixar de la disposició que demana "a tots els estats que mobilitzin" inversions, encara que siguin de fons privats: "Com ho farà Ruanda, per exemple?", es preguntava el xinès.

Però la negociadora de la UE, Elina Bardram, va advertir, preguntada per l'ARA, que al text final "hi haurà d'haver alguna expressió" que faci referència a un augment de l'esforç, en finançament i en reducció d'emissions, per part dels emergents, encara que sigui "dient que 'aquells estats amb voluntat de fer-ho' ho facin". "Fixar una obligació d'acord amb les capacitats de cadascú és un punt que encara hem de trobar", va dir.

Gao Feng va deixar clar també que a la Xina "no li agrada gens" aquest tipus d'expressions i va demanar "esperar les 48 hores que queden" de negociació per veure "com acaba aquest estira i arronsa". Alhora, va apuntar també el seu desacord amb una revisió periòdica obligatòria de les contribucions estatals. "Podria acordar-se encara que cadascú faci la revisió si vol i quan vulgui", va apuntar.

stats