DESPESA PÚBLICA
Internacional 20/12/2017

El vol de 350.000 € del primer ministre francès

Matignon va pagar per acabar aterrant a l’aeroport d’Orly a dos quarts de vuit del matí, dues hores abans del que ho hauria fet amb l’avió de l’exèrcit de l’aire, que va aterrar gairebé buit a París

Alícia Sans
2 min
El primer ministre ahir en una sessió parlamentària.

ParísEl viatge que el primer ministre, Édouard Philippe, va fer a Nova Caledònia a principis de desembre el pagarà car. Fins i tot més del que li va costar: 350.000 euros. Philippe va viatjar amb una delegació de 60 persones a aquesta dependència francesa d’ultramar que, abans de finals del 2018, decidirà per referèndum si acaba independitzant-se de França.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Després de quatre dies d’estada, Philippe i la seva comitiva -“ministres, consellers i personal de seguretat”-, van agafar un A340 de l’exèrcit de l’aire per viatjar fins a Tòquio, on van fer una parada tècnica i, de passada, van aprofitar per canviar d’avió. És així com Philippe i el seu seguici ministerial van aterrar a París en un altre A340, aquest, però, de propietat privada -llogat a través de l’empresa Aero Vision- i equipat amb 100 seients de primera classe.

Segons l’agència France Presse, Matignon va pagar 350.000 euros, és a dir, uns 6.000 euros per persona, per acabar aterrant a l’aeroport d’Orly a dos quarts de vuit del matí, dues hores abans del que ho hauria fet amb l’avió de l’exèrcit de l’aire, que va aterrar gairebé buit a París.

“Assumeixo tant la decisió que vull explicar-la”, va dir donant la cara ahir en una entrevista a RTL, sense entonar, però, el mea culpa. “És complicat i alhora car fer viatjar un primer ministre”, va justificar-se Philippe. I va reconèixer que “les sumes de diners dels viatges del primer ministre o del president són sempre impressionants”.

Passem als fets, però. Segons Philippe, no hi havia vols comercials a l’hora en què la comitiva viatjava i “un element imperatiu” s’imposava per ser a París dimecres al matí: el president Emmanuel Macron se n’anava, al seu torn, de viatge a Algèria. “La regla és que, en la mesura que es pugui, almenys un dels dos, o bé el president o bé el primer ministre, estiguin en territori nacional”. A més, a l’agenda de Philippe hi havia marcat en vermell un consell de ministres a les vuit del matí. ¿Era impossible, doncs, ajornar unes hores el viatge del president o bé la reunió ministerial per evitar carregar al tributari francès el preu d’aquest vol?

Philippe va voler destacar que l’avió de l’exèrcit de l’aire “no està fet per a vols de llarga distància ni tampoc s’utilitza per a viatges ministerials”. Si el primer ministre va utilitzar aquest avió -tant de Tòquio a Nouméa com viceversa- va ser perquè “era pràctic i menys car”. I va afegir que intenta “limitar al màxim les despeses”. Per justificar que elegís un A340 en primera classe, Philippe es va escudar en la comparació de les seves despeses amb les del seu antecessor en el càrrec: “El cost total del viatge a Nova Caledònia va ser un 30% més barat que el del meu predecessor [Manuel Valls]”, va dir.

Des de l’associació contra la corrupció Anticor es reclamava ahir mateix que es regulin per llei les despeses dels viatges dels ministres, tal com s’ha fet amb els diputats. El més escabrós en aquesta polèmica és que la política de govern que vol imposar Philippe, i la qual diu abanderar, és la de la moralització de la vida política i les seves males pràctiques.

stats