Pequín s’ho mira de reüll i apuja la despesa militar

PequínLa crisi internacional provocada per la guerra a Ucraïna no s'ha esmentat en tot el discurs del primer ministre xinès, Li Keqiang, que ha inaugurat aquest dissabte la sessió anual de l'Assemblea Nacional Popular, amb la presentació de l'informe de govern. Està previst que el document s'aprovi amb rotunda unanimitat abans de la clausura el dia 11 de març.

Però l’ombra de la inestabilitat que genera la guerra plana sobre la cita anual de la política xinesa, que s'ha obert al Gran Palau del Poble sota una posada en escena inalterable malgrat els anys. Els aproximadament 2.800 legisladors, provinents de tot el país, han seguit aplicadament el discurs del primer ministre.

Les sancions econòmiques imposades a Rússia amenacen l’estabilitat, que és el gran objectiu del govern xinès en un any de canvis profunds en la política interna. Li ha utilitzat en 28 ocasions l'expressió “estabilitat econòmica” durant el seu discurs.

Amb el teló de fons de la crisi internacional provocada per la invasió russa d'Ucraïna, Pequín ha anunciat que augmentarà el pressupost militar un 7,1%, una xifra superior al creixement del PIB. La dada mostra la fermesa de Pequín a l’hora de continuar modernitzant el seu exèrcit davant el que analitza com a pressions per contenir la seva influència a la mar de la Xina Meridional i les reivindicacions secessionistes de Taiwan.

Pot ser que la situació internacional hagi propiciat que el missatge sobre Taiwan hagi sigut més moderat que altres anys, en què veladament s'advertia que Pequín podia recórrer a solucions militars per recuperar l'illa.

Davant el conflicte a Ucraïna, la Xina continua navegant entre dues aigües. D'una banda, insisteix que està en contra de la guerra, però sense ni tan sols anomenar-la ni condemnar la invasió d'Ucraïna, que qualifica d’“operació especial russa”. Defensa la seva neutralitat, encara que manté que Rússia continuarà sent un soci estratègic i s'absté a les Nacions Unides de votar contra qualsevol proposta que perjudiqui Moscou. Internament, l’aliança amb el relat de Moscou arribarà a afectar els aficionats al futbol, que no podran seguir la Premier. No es retransmetrà per televisió per les imatges de suport a Ucraïna que podrien aparèixer durant els partits.

Però, econòmicament, Pequín intenta preservar les bones relacions amb la Unió Europea, el seu segon soci comercial, i fins avui no ha mostrat cap indici de saltar-se les sancions imposades a Rússia per evitar represàlies contra els seus bancs i empreses. Fins i tot el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures (BAII), impulsat per Pequín, va anunciar divendres que suspenia les seves activitats a Rússia i Bielorússia.

Un objectiu de creixement econòmic del 5,5%, el més baix des dels anys 90

La imatge dels 7 membres que formen el nucli del govern inaugurant la sessió plenària del Parlament, capitanejats pel president Xi Jinping, no es tornarà a repetir. A l'octubre el Congrés del Partit Comunista de la Xina elegirà una nova direcció. L'esmena en la Constitució aprovada el 2018, que suprimeix el límit de mandats, permetrà que Xi Jinping es perpetuï en el poder, però no s'espera que el segueixi tot el seu equip de govern.

Fixar l'objectiu de creixement per al 2022 en el 5,5%, encara que és el més baix des dels anys 90, envia un missatge de confiança en la fortalesa de l'economia xinesa, ja que és superior al que pronosticaven els analistes. El Banc Mundial limita la pujada del PIB al 5,1% i l’FMI la redueix al 4,8%. Per assolir-ho, la Xina haurà d'invertir en un potent paquet d'estímuls que inclouran ajudes fiscals i crèdits per a les empreses.

El govern aspira a aconseguir que la inflació no superi el 3% aquest exercici i a crear 11 milions de nous llocs de treball urbans. L’objectiu és que l'atur no superi el 5,5% a les ciutats. Són unes estadístiques que no tenen en compte les bosses d'atur entre la gran massa d'emigració interna, més de 250 milions de persones.