L'Advocacia de l'Estat demana investigar votants per haver format una "massa tumultuària" durant l'1-O

Ha presentat un recurs a l'Audiència després que un jutge de Barcelona ho descartés

L'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol i representa els seus interessos, demana investigar ciutadans per haver format una "massa tumultuària" davant els col·legis electorals l'1-O a Barcelona per impedir a la policia requisar les urnes i les paperetes. En un escrit avançat per 'Eldiario.es', i al qual també ha tingut accés l'ARA, l'advocat de l'Estat demana a l'Audiència de Barcelona que s'investigui 36 votants que es van concentrar davant de quatre centres de la ciutat. Ja ho havia demanat al jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O a Barcelona, Francisco Miralles, que ho va descartar, perquè considerava que els votants únicament havien exercit "resistència passiva".

En el seu escrit, per contra, l'advocat de l'Estat afirma que les accions anaven "molt més enllà d'una resistència passiva": "Quan la policia s'acostava, la massa els va barrar el pas", diu l'advocat de l'Estat, que afegeix que els ciutadans "cridaven  «Votarem, votarem», cosa que revela el coneixement que la policia mirava d'impedir una votació il·legal [...]". "En cap elecció ordinària la gent va cridant «Votarem, votarem»".

Definició de 'resistència passiva'

Segons l'advocat de l'Estat, resistència passiva hauria sigut quedar-se "quiet davant de les portes de l'escola i en silenci". Qualsevol cosa que s'escapi d'aquesta actitud, diu, s'ha de considerar resistència activa i "pot constituir un delicte de resistència, resistència amb intimidació, desobediència greu, desordres públics i atemptat contra l'autoritat per agressió o per intimidació".

El recurs de l'advocat de l'Estat recorda que el fet que hi hagués –assegura– "una crida dels responsables del Govern" a anar a votar al referèndum no "elimina" la responsabilitat dels ciutadans, que sabien que el Tribunal Constitucional havia suspès la votació, i es basa en jurisprudència del Tribunal Suprem. "Quan un ciutadà observa que la policia vol entrar a algun lloc en exercici de les seves funcions, sap que la seva obligació és deixar-la passar, sense plantejar-se altres qüestions", assegura l'advocat de l'Estat.

La Fiscalia, l'Ajuntament i la Generalitat s'hi oposen

En el seu recurs, l'Advocacia de l'Estat s'adhereix a la petició que ja havia fet un sindicat de la policia espanyola per reclamar que s'investiguessin els 36 ciutadans. Per contra, l'Ajuntament de Barcelona –que exerceix d'acusació popular en la causa de les càrregues policials a la ciutat l'1-O– assegura que els ciutadans que van anar a les escoles aquell dia estan emparats per "la llibertat d'expressió" i que els policies van optar directament per carregar, "sense tenir en compte el principi de preservar la integritat dels ciutadans".

Els lletrats del consistori recorden que la mateixa Audiència de Barcelona ja va dir –segons la seva interpretació– que el referèndum en si "no estava prohibit" en una resolució que es pronunciava sobre el que havia passat en una escola del Bages l'1-O. En aquella ocasió el tribunal establia que els agents de la Guàrdia Civil que van carregar al centre van marxar sense tancar l'escola, perquè sabien que encara que es continués votant els resultats "no tindrien cap conseqüència jurídica".

En aquest cas, la Fiscalia també s'ha mostrat contrària a la possibilitat d'investigar els ciutadans, tal com proposa l'advocat de l'Estat. En el seu escrit, el fiscal del cas considera que no es pot iniciar una acció penal contra cap ciutadà "pel sol fet de trobar-se en un centre determinat".

Més continguts de