Així nega el Suprem la vulneració de drets fonamentals durant el judici

La sentència dedica prop de 200 pàgines d'arguments a blindar-se de cara a Estrasburg

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

Un judici sense garanties suficients i que ha pivotat sobre la vulneració dels drets fonamentals dels acusats. Aquesta va ser la denúncia que les defenses dels presos polítics van fer des del primer dia al Tribunal encarregat de jutjar el Procés –en la fase de les qüestions prèvies– i serà la base dels advocats per portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El tribunal, però, rebat en la sentència totes les al·legacions dels acusats. "L'argument és insostenible", "No té raó la defensa", "No existeix la contradicció denunciada", insisteixen els magistrats un cop i un altre. Al llarg de gairebé 200 pàgines –d'un total de 493–, la sentència busca blindar-se davant l'anàlisi que en farà Estrasburg. Repassem les principals explicacions dels jutges.

El dret a expressar-se en català

El tribunal assegura que es va "reconèixer" el dret dels presos a expressar-se en català durant el judici, si bé admet que es va "rebutjar la possibilitat que l'interrogatori es practiqués mitjançant traducció simultània", tal com havien sol·licitat diversos dels acusats, i que "hagués exigit als membres del tribunal l'ús d'auriculars". Els motius del rebuig, s'explica a la sentència, són dos: "D'una banda, per l'afectació que [...] podria comportar respecte al principi de publicitat. De l'altra, pel veritable significat constitucional del plurilingüisme en el nostre sistema", apunta, i afegeix que "el territori [català] opera com a veritable criteri delimitador de l'oficialitat".

La competència del tribunal

Un dels arguments que més van esgrimir les defenses en les qüestions preliminars va ser la incompetència del tribunal per jutjar uns fets que van tenir lloc a Catalunya, cosa que feia que la causa l'hagués de resoldre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els jutges apunten que no hi havia cap motiu per "declinar la competència" dels fets que la Fiscalia considerava constitutius dels delictes de rebel·lió o malversació perquè "haurien desbordat els límits territorials de la comunitat autònoma". Així mateix, el tribunal no s'està d'assenyalar que tant Jordi Sànchez com Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras es van convertir durant el judici en diputats i Raül Romeva en senador –posteriorment suspesos–, cosa que té com a "immediata conseqüència" l'atribució del cas al Tribunal Suprem.

La imparcialitat del jutge

La sentència es fa ressò dels fins a set incidents de recusació que les defenses van presentar contra nou magistrats de la sala, però considera que s'ha banalitzat aquest recurs per garantir la imparcialitat dels magistrats. " Les circumstàncies d'un i altre signe que han estat presents al llarg del judici han portat algunes defenses a una estratègia de demonització de la sala segona del Tribunal Suprem. Aquesta ha estat presentada , una i altra vegada , no com un òrgan jurisdiccional , sinó com un grup de set disciplinats funcionaris disposats a exercir la venjança de l'Estat pel procés secessionista", s'afirma al text, i s'afegeix: " Aquesta idea ha estat present fins a l'últim moment del desenvolupament del plenari, en el qual alguns dels acusats van seguir presentant-se com a víctimes d'un procés polític". El tribunal, de fet, considera que l'objectiu final de les defenses durant el judici no ha estat un alt re que superar el tràmit per arribar al TEDH.

La defensa en situació de presó preventiva

Els magistrats consideren que "no se sosté" la suposada vulneració del dret a defensa pel fet que els acusats estiguessin en presó preventiva. D'una banda, apunten, perquè "les mesures cautelars de restricció de llibertat s'acomoden als seus supòsits legitimadors". De l'altra, reflexionen que "cap sistema processal democràtic admet [...] dues classes de processats, aquells que gaudeixen de llibertat provisional i, per tant, poden preparar adequadament la seva defensa, i aquells altres sotmesos a presó preventiva i que resulten indefensos". Així mateix, retreu als presos les queixes per "l'esgotador ritme de les sessions" i els recorda que no té lògica que lamentin la seva presó provisional i, al mateix temps, demanin més "lentitud" del procés judicial. El tribunal assegura, a més, que es va garantir la dignitat dels acusats, ja que no se'ls va jutjar amb "manilles" dins la sala, se'ls va permetre àpats calents i seure darrere dels seus lletrats.

Presumpció d'innocència

"El fet que hi hagi líders polítics que han comès delictes penals que estiguin sent jutjats...", va dir en unes declaracions a la BBC la secretària d'Estat Irene Lozano, unes paraules sobre les quals els presos van veure-hi una vulneració de la presumpció d'innocència. Per al tribunal, però, més enllà de "l'encert o el desencert" d'aquestes manifestacions, les declaracions de Lozano no tenien "capacitat per influir en la valoració probatòria que ha assumit" la sala. La sentència tampoc creu que el fet que dirigents polítics parlessin d'indults sense que hi hagués condemna suposi una vulneració de la presumpció d'innocència. "És un eloqüent exemple de falta de rigor i responsabilitat institucional", diu, però veu compatible creure en la innocència d'un acusat i, alhora, reivindicar un indult en cas que sigui condemnat.

Igualtat d'armes

La igualtat d'armes és un dels drets que les defenses van assenyalar com a vulnerats en diverses ocasions. Entre d'altres, recorda la sentència, pel fet que s'admetessin moltes proves de les acusacions i es rebutgessin nombroses proves dels acusats, tal com al·legava la defensa de Turull, Rull i Sànchez, encapçalada per Jordi Pina. "Des d'aquesta perspectiva, sens dubte, no hi ha hagut una altra exclusió que la d'aquelles diligències de prova manifestament impertinents", assenyala el tribunal.

Presència de Vox a l'acusació popular

En referència a la "vulneració del dret a un procés amb totes les garanties «per la presència d'un partit masclista i xenòfob com Vox exercint l'acusació popular»", segons va denunciar-ho la defensa de Jordi Cuixart. Sense entrar en el caràcter d'extrema dreta del partit de Santiago Abascal, els magistrats admeten la idoneïtat de "limitar l'exercici de l'acció penal per les formacions polítiques", però conclou: "L'actual estat de coses no permet a aquesta sala altra opció que admetre en l'exercici de l'acció popular a qui es va presentar en temps i forma, satisfent tots els requisits exigits legal i jurisprudencialment per actuar com a acusador popular".

Dret a confrontar les declaracions amb vídeos

Un altre dels arguments de la defensa per denunciar la manca de garanties del judici va ser la impossibilitat de contrastar declaracions de testimonis amb vídeos dels fets de l'octubre del 2017. "Només una equivocada visió del significat constitucional del principi de contradicció pot explicar aquesta queixa", conclou la sentència, que afirma que "contradir no vol dir valorar la credibilitat del testimoni mentre aquest presta declaració", sinó "tenir l'oportunitat d'interrogar a tots i cada un dels testimonis del fiscal i de les acusacions per neutralitzar el seu testimoni" o "la possibilitat d'aportar proves personals i documentals que debilitin el valor incriminatori que les acusacions pretenen atribuir als testimonis i als documents presentats com a prova de càrrec". Segons els jutges, les defenses no van tenir "cap limitació" en aquest sentit.

Les preguntes sobre l'afiliació dels testimonis

El fet que es preguntés a molts dels testimonis per la seva afiliació política o militància a moviments o entitats socials va ser denunciat per les defenses. Però els magistrats fan notar que "la condició de militant d'alguna d'aquestes associacions [com Òmnium o l'ANC] era presentada per les pròpies defenses com a element d'identificació en les respectives llistes de testimonis ofertes per a la seva citació a la sala". A més, recorden que el mateix Cuixart va dir que Òmnium "no té una posició en el que fa referència als temes de política". "A la vista d'aquesta explicació subscrita pel mateix president de l'entitat, és difícil entendre que la pregunta de les acusacions a alguns testimonis sobre si eren socis d'Òmnium pugui interpretar-se com una ingerència en el perfil polític del interrogat", conclouen.

Més continguts de