Un visitant internacional nega tasques d'observació electoral l'1-O i admet que va tenir dues nits d'hotel pagades

Els candidats al 28-A tornen al Suprem l'endemà de ser escollits a les urnes

El judici del Procés, en directe

L'endemà de la jornada electoral s'ha reprès el judici del Procés al Tribunal Suprem amb la presència dels cinc candidats escollits a les urnes, que obren un nou front per com es farà compatible la seva situació processal i política. Aquest dilluns al matí fonts de les defenses ja afirmaven que caldrà veure com es desenvolupen els permisos perquè Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull recullin l'acta, si calen peticions al tribunal o si bé els jutges ja autoritzen de 'motu proprio' el permís el dia que es constitueixin el Congrés i el Senat. 

El advocats dels presos estudien com tramitar al Suprem l'autorització per deixar-los recollir l'acta

En paral·lel, les declaracions a testimonis han continuat amb la presència d'eurodiputats i parlamentaris estrangers com Andrej Hunko, que va presenciar el referèndum convidat pel Diplocat, tot i que no ha recordat que fos aquest organisme qui li fes la invitació. Com ja havien fet altres visitants internacionals, ha negat que la seva tasca fos d'observador electoral i ha admès que es va trobar amb dues nits d'hotel pagades, mentre que els costos del desplaçament des de Colònia (Alemanya) els va assumir personalment. Hunko ha assegurat que no es va reunir amb cap autoritat del Govern ni del Parlament, i no ha concretat qui va organitzar i acompanyar els visitants als col·legis de l'1-O. El diputat de Die Linke al Bundestag ha assenyalat que del grup que va presenciar l'1-O en va sortir un comunicat en què se subratllava la "violència exercida per les forces de seguretat de l'Estat" i ha destacat la "voluntat absolutament pacífica" dels ciutadans. "No vaig presenciar actes de violència que provinguessin de la població", ha afegit Hunko.

Per videoconferència, ha donat explicacions la diputada de l'assemblea nacional del Quebec Manon Massé, coportaveu del partit Quebec Solidari, que va rebre una invitació de la CUP per fer d'observadora del referèndum. Massé ha assegurat que va sufragar les despeses del viatge i que va ser l'Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) l'entitat que la va conduir per diferents col·legis electorals. La testimoni, proposada per la defensa de Jordi Cuixart, no s'ha amagat de les seves tesis independentistes i ha defensat que el dret d'autodeterminació és un "dret fonamental". Massé ha explicat que va impulsar una moció al Parlament quebequès per reconèixer la declaració d'independència però que no va tirar endavant per falta de suport. 

Abans han comparegut eurodiputats que van coincidir amb Romeva al Parlament Europeu, com el polític eslovè Ivo Vajgl, que ha destacat de l'exconseller d'Exteriors les seves iniciatives relacionades amb els drets humans i el desarmament quan representava ICV a Brussel·les. La traducció ha sigut accidentada i lenta, però la intèrpret ha pogut explicar per boca de Vajgl que va assistir a la conferència que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Romeva van pronunciar el 24 de gener del 2017 en què van parlar del "desig" de celebrar un referèndum "a partir del consens". 

Al seu torn, l'eurodiputada socialista portuguesa Ana Gomes ha destacat que Romeva va ser el primer home que va participar en una comissió sobre la igualtat de gènere i va ser ponent d'un expedient sobre feminicidis al Brasil. Gomes, que ha visitat els presos polítics en alguna ocasió a Lledoners, ha qualificat Romeva d'un "clar demòcrata" partidari de solucionar els conflictes de manera "negociada". Així, ha assegurat que ningú al Parlament Europeu va privar Romeva de parlar del referèndum. Marchena ha tallat la política portuguesa quan ha explicat com observava les "escenes de violència" policial des de casa seva i li ha recriminat que qualsevol ciutadà podria explicar el seu testimoni del que va veure per televisió. 

També han declarat dues persones que van assistir a la concentració a la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, i han destacat el caràcter pacífic de la protesta. L'alcalde de Prats de Lluçanès i membre de la direcció d'Esquerra, Isaac Peraire, també ha apuntat que davant el domicili de Josep Maria Jové, on l'ex número 2 de Junqueras va ser detingut per la Guàrdia Civil, l'ànim de la protesta no va ser d'impedir la diligència judicial. "Teníem dret a reclamar el nostre dret de votar i de protestar contra una actuació policial injusta", ha defensat.

Més continguts de