L'ex secretari general del Diplocat nega que contractessin observadors internacionals

Royo marca distàncies amb el Govern: només van recomanar missions si hi havia acord per a l'1-O

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

La Fiscalia ha intentat provar aquest dimecres la presumpta relació del Diplocat amb les missions d'observadors internacionals l'1-O, vinculada a una factura –segons les acusacions– pagada des de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les amb què s'intenta acreditar el delicte de malversació. Però el llavors secretari general del Diplocat, Albert Royo, que també està sent investigat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, ha desvinculat per complet el consorci que dirigia de la Generalitat i més encara del departament d'Exteriors, i ha recordat, a més, que no va rebre cap advertència del Tribunal Constitucional ni tampoc anteriorment, després del 9-N, ni del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ni del Tribunal de Comptes. En aquest sentit, ha negat categòricament que contractessin observadors internacionals i ha circumscrit el grup de polítics que van estar durant el referèndum a Catalunya a mers "visitants internacionals". "Era un programa de visitants internacionals, no d'observadors electorals", ha dit, i ha assegurat que es feien cada mes si hi havia interès i si ho demanaven diputats estrangers. I, en aquest cas, "volien visitar Catalunya aquelles dates per veure què passava", ha incidit, i recordat altres viatges per Sant Jordi, el 9-N del 2014 o l'obertura de fosses de la Guerra Civil.

Ara bé, sí que ha admès que l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva li va demanar consells sobre possibles missions d'observadors internacionals a l'estiu, però ha precisat que aquest escenari només es plantejava de cara a l'opció que finalment es pactés un referèndum entre el govern espanyol i la Generalitat. "Va haver-hi una petició de la Generalitat sobre si hi havia alguna organització interessada a fer d'observador internacional en cas d'acord de referèndum entre Catalunya i Espanya –ha precisat Royo–. L'hi vam passar a Exteriors però l'activitat no va tirar endavant perquè no va haver-hi acord". Aquesta proposta incloïa pressupost, també ha admès l'ex secretari general del Diplocat, però no va tirar endavant justament per aquest motiu: perquè no hi havia acord. 

Preguntat específicament sobre per què moltes de les activitats des de l'estiu del 2017 no es van arribar a facturar, quan ja estava en vigor el control ferm de les finances de la Generalitat per part del ministeri d'Hisenda, Royo ha recordat que sí que van pagar més de 40.000 euros en despeses d'hotel per a aquest grup de "visitants internacionals", que van ser a Catalunya del 29 de setembre al 2 d'octubre. Una factura sí que va decaure aquella època, la pagada amb anticipació a un grup d'experts per a l'elaboració d'un informe acadèmic sobre les relacions de Catalunya i Espanya que s'havia d'anunciar pels volts de l'1-O. Al capdavant hi havia l'ex primer ministre holandès Wim Kok, que va morir un any després del referèndum –i, un cop mort, la Fiscalia encara el va citar a declarar en instrucció–. Al setembre l'empresa anglesa de Kok va retornar una factura d'uns 50.000 euros perquè, segons van argumentar, rescindien el contracte vist que no podia presentar les conclusions de l'informe a causa d'altres feines.

Royo ha desvinculat el grup de "visitants internacionals" del contracte d'aquest grup d'acadèmics, que es va dur a terme del juliol a l'octubre del 2017. Ha assegurat que l'objectiu era que es fessin anàlisis "totalment autònomes", al "màxim d'imparcials", i es va demanar que es reunissin amb representants tant del govern espanyol com de Catalunya. En aquest sentit, ha assegurat que en cap cas els van organitzar reunions i que l'objecte de l'estudi no era específicament l'1-O. "Era un projecte d'anàlisi acadèmica, dissenyat al maig i juny i desenvolupat del juliol a l'octubre del 2017. L'objecte era fer un diagnòstic sobre què podia passar aquells mesos a Catalunya. Al maig i juny el Govern deia que volia organitzar un referèndum i Espanya que no l'avalava. Hi havia rumors sobre una possible negociació", ha assenyalat. Ja a les preguntes de l'advocat de Romeva, Andreu Van den Eynde, ha destacat les diferències entre contractar un estudi acadèmic i una missió internacional: "No té res a veure. Una missió ha de mirar si el vot és just i transparent i l'ha d'organitzar una missió estrangera, no té res a veure amb el territori on es convoca la votació, perquè, si no, no té cap legitimitat".

"El Diplocat no va organitzar cap referèndum"

Davant de la insistència de fiscal Jaime Moreno, Royo ha insistit que "el Diplocat no va organitzar cap referèndum". "L'1-O ens vam limitar a fer la nostra feina, de la mateixa manera que el 2014, el 2015 o el 2016", ha dit. Sobre les factures, ha recordat que a ell el van cessar amb l'aplicació del 155 l'octubre del 2017 i que després, segons té constància, es van acabar pagant les factures pendents. Sobre les activitats planificades l'any del referèndum en l'àmbit internacional, ha desmentit la pregunta del fiscal sobre si van organitzar fòrums sobre la independència. Per fer-ho, ha mostrat una llarga memòria d'activitats del Diplocat: des d'exposicions sobre Pere Casaldàliga a São Paulo a actes més diplomàtics, però sempre amb la representació del màxim de "veus polítiques o socials".

Més continguts de