El cap d'informació de la Policia Nacional a Barcelona descriu una actuació permissiva dels Mossos amb l'1-O

El comissari afirma que Roger Español va cometre cinc "agressions directes" a policies

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

El judici, en directe

[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Torn per a la declaració del primer policia nacional imputat en les testificals al Tribunal Suprem. La vuitena setmana del judici al Procés ha començat amb el relat del cap de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona, el comissari 018564, que està sent investigat en un jutjat de Barcelona per l'intent d'escorcoll a la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017. Després que Josep Lluís Trapero subratllés la independència dels Mossos amb els plans del Govern, cosa que deslligava el cos de la suposada connivència per fer la rebel·lió, el comissari ha enumerat fins a una desena d'ordres internes dins dels Mossos per seguir els cossos policials espanyols, impedir la seva tasca o bé de col·laboració entre votants i la policia catalana –lliurant les urnes un cop fet el recompte perquè el centre aparegués com a clausurat per la policia catalana.

Trapero afirma que tenia a punt un dispositiu per detenir Puigdemont i el Govern després de la DUI

Quan ha començat el seu relat davant del fiscal Zaragoza, ha assegurat que l'actitud dels Mossos va ser "passiva" en la "majoria dels casos" perquè "rebien instruccions de l'equip de comunicacions central perquè s'apartessin". "Sento molt fer aquestes declaracions, però he dit que diria la veritat. Ho sento, perquè sé que molts companys haurien volgut col·laborar amb nosaltres, però la veritat és aquesta", ha assenyalat.

Per a l'agent, els Mossos van dur a terme una "infrautilització claríssima" de les unitats antidisturbis territorial ARRO, mentre que no es va utilitzar cap furgó de la Brimo a Barcelona. També ha assenyalat de manera "rotunda" que va haver-hi seguiments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb una ordre enviada des de la seu central dels Mossos des de les 8.15 h del matí –i que han pogut recopilar fins a 72 comunicats en què els Mossos informen dels moviments de la Policia Nacional–. Ha relatat, a més, que tenen constància que funcionaris de la Generalitat van fer servir vehicles de la policia catalana per avisar ràpidament els votants de l'arribada dels cossos de seguretat espanyols.

El testimoni ha detallat també un altre episodi a l'Hospitalet de Llobregat, en què agents dels Mossos van començar a retirar votants asseguts de les portes d'un col·legi. L'actuació, però, es va "paralitzar" amb l'arribada de qui ha identificat com el subcap de la Regió Metropolitana Sud. "Atura els seus funcionaris i no només això, sinó que es gira, fa mitja volta i saluda reglamentàriament els concentrats i aquí acaba l'actuació. És la imatge paradigma del que va ser l'actuació dels Mossos", ha relatat.

Finalment, ha volgut implicar directament l'exconseller d'Interior Joaquim Forn en la presumpta inacció dels Mossos i col·laboració amb els vots. Diu que ja tenien "desconfiança" en com acabaria actuant la policia catalana vistes les declaracions del Govern. No ha implicat directament Trapero, però sí que ha assenyalat que el cap de la regió policial del Camp de Tarragona dels Mossos va arribar a dir al juliol que farien el que la Generalitat els digués.

Ja en la resposta davant de les defenses, el lletrat de Forn, Xavier Melero, ha volgut incidir en la hipòtesi que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja tenien intenció d'actuar l'1-O de manera independent als Mossos. El comissari, però, no ha cedit en cap moment i ha dit que sí que hi havia un clima de "desconfiança", però que la policia catalana no hauria permès una actuació prèvia perquè eren molt "gelosos" de les instruccions que tenien d'impedir el referèndum. Ara bé, ha dit que ell no va prendre la decisió d'actuar a primera hora, que va venir del seu "superior", i que ho van fer atenent en un 40% dels casos els requeriments dels Mossos a la demarcació de Barcelona. Es tracta d'una xifra que no acaba de quadrar amb el que va dir el cap de la Policia Nacional a Catalunya l'1-O, Sebastián Trapote. Segons l'informe elaborat pel coordinador de l'operatiu policial el dia del referèndum, Diego Pérez de los Cobos, es va actuar en només 12 col·legis dels 233 en què s'havia sol·licitat. El comissari ha parlat de 12 només a Barcelona.

Sobre la relació amb els Mossos, ha assenyalat que en la reunió de coordinació dels tres cossos del 28 de setembre va advertir informalment el llavors comissari d'informació de la policia catalana, Manel Castellví, que "si volia que la cosa anés bé parlés amb Forn i li digués què havia de fer". Al seu parer, el comissari li va expressar que "el sentiment d'alta preocupació sobre el que podia passar l'1-O era compartit pels tres cossos de seguretat": Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. 

No només ha carregat contra els Mossos el comissari, sinó que també ha defensat l'actuació de la Policia Nacional durant l'1-O, i ha assenyalat que es va acatar el criteri d'actuar preservant la convivència ciutadana per sobre de l'eficàcia, tal com apuntava la instrucció del secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, del 29 de setembre. "Va ser escrupolosament complerta", ha assegurat el testimoni, i ha afegit: "Si les unitats d'intervenció s'haguessin utilitzat amb contundència sí que parlaríem de ferits". 

Suposades agressions de Roger Español

L'endemà que la Fiscalia proposés investigar nou votants per la seva "voluntat rebel", el comissari ha relatat durant l'interrogatori del fiscal Javier Zaragoza diversos episodis de suposada violència dels votants contra funcionaris de la Policia Nacional i ha centrat en l'Institut Ramon Llull de Barcelona una de les actuacions més "complicades". Ha reconegut que "lamentablement" es va produir la lesió a l'ull de Roger Español a causa d'una bala de goma, però ha advertit que l'ara candidat de Front Republicà al Congrés va cometre abans "cinc agressions directes" als agents. El comissari ha explicat que hi va haver llançaments d'objectes, de tanques metàl·liques, cops i puntades de peu.

El comissari ha explicat que han entregat al jutjat que investiga les càrregues policials l'1-O a Barcelona, i en el qual Español consta com a víctima i com a investigat, un informe assenyalant les cinc suposades agressions directes que li atribueixen. Fonts de la defensa d'Español consultades per l'ARA neguen l'existència d'aquest document en una causa que porta més d'un any i mig oberta i recorden que quan va declarar al jutjat cap de les parts li va preguntar al seu client per alguna acció concreta, fora del llançament de tanques que ell va negar.

Español va explicar que n'havia mogut alguna però en cap cas per arremetre contra els agents. La seva lletrada, Anaïs Franquesa, considera "extremadament alarmant i greu que el cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola hagi fet referència a un informe fins ara inexistent en la causa". 

Nou ball de xifres

Els testimonis del govern de Mariano Rajoy i els cossos de seguretat espanyols segueixen sense aclarir-se sobre el nombre d'agents ferits, i han convertit el judici en un continu ball de xifres. Si el responsable de la Policia Nacional l'1-O a Catalunya, Sebastián Trapote, va parlar de 65 agents ferits –24 a Barcelona, 20 a Lleida, 7 a Girona, 7 a Tarragona, 6 a Sabadell i 1 a l'Hospitalet del Llobregat–, avui el cap de la Brigada d'Informació a Barcelona ha parlat de 72, set més. De fet, ha assenyalat que on van tenir més lesionats és a Lleida, mentre que en el cas de Trapote hauria sigut a Barcelona.

El testimoni ha recordat els fets a l'Escola Pia, on ha assegurat que es van trobar amb "l'oposició" dels Mossos d'Esquadra. "Deixeu-los votar", ha afirmat que els va dir un dels agents de la policia catalana "amb els braços alçats en forma de creu". El comissari ha xifrat en sis els ferits al CEIP Verd de Girona i en cinc els de l'Escola Torreforta de Tarragona.

80 "incidents" durant un "ambient de revolta general"

El cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional ha parlat, igual que altres guàrdies civils que han declarat, d'una "revolta general" a Catalunya entre el 19 de setembre i l'aplicació del 155 després de la DUI del 27-O. En concret, sobre l'aturada de país del 3 d'octubre, ha dit que es van trobar davant de la comissaria de Via Laietana un "setge" de 15 hores amb una "intenció intimidatòria clara": gent a sobre les marquesines d'autobús i en quioscos i "tot tipus de crits, insults i amenaces" als cossos espanyols.

En total, ha respost a Zaragoza que van detectar una vuitantena d'"incidents" sense tenir en compte els de l'1-O, inclosos alguns en hotels on s'allotjaven policies espanyols, en casernes de la Guàrdia Civil i en partits com el PSC. "És una gran quantitat... Vostè està descrivint una situació de tensió extrema", ha valorat el mateix fiscal al final de l'interrogatori, ja que ha sigut tallat pel president del tribunal, Manuel Marchena. L'interrogat ha apuntat que en una reunió de la subcomissió d'informació amb la resta de cossos de seguretat es va posar sobre la taula que hi havia un "ambient prerevolucionari" i que era "perillós" cridar la gent al carrer sabent que la policia intervindria. A preguntes de les defenses de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'interrogat no ha pogut acreditar cap crida a actuar de manera violenta, però sí a personar-se "ben d'hora" als col·legis.

Primeres pistes sobre la sentència del Procés

Obvia davant el fiscal que no tenien ordre judicial a la seu de la CUP

En relació al 20-S a la seu de la CUP, l'interrogat ha declarat que els agents van actuar seguint el "compliment estricte" de les instruccions de la Fiscalia –malgrat que al final no aconseguir una ordre judicial per escorcollar la seu del partit per la publicitat relacionada amb el referèndum– i que "clarament" va haver-hi "incidents violents", amb agents "envestits violentament" i "colpejats" mentre intentaven "dur a terme una actuació escrupolosa sense l'ús de la força en cap moment", segons ha relatat el primer agent.

La mà dreta de Trapero a qui l’Estat va confiar els Mossos

El cap de la Brigada d'Informació de Barcelona, que també va redactar l'informe sobre l'actuació de la Policia Nacional l'1-O, ha obviat durant la declaració davant del fiscal Javier Zaragoza que no van obtenir una ordre judicial per a l'escorcoll de la CUP. Sí que ha defensat que en tot moment es movien per les instruccions de la Fiscalia i que per això van interceptar propaganda electoral relacionada amb l'1-O que en tot moment era del partit polític.

L'intent d'escorcoll a la seu de la CUP ha sigut objecte de debat al Suprem, amb la contradicció de diferents caps policials i polítics. Mentre que l'exsecretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va assegurar que tot plegat responia a un "mandat judicial", l'excap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, va admetre que no.

Els vídeos de l'1-O

Una altra qüestió abordada aquest dimarts sigut el tractament de les imatges enregistrades pels agents antidisturbis que van intervenir l'1-O a través de les càmeres subjectives. Segons han relatat el responsable de la brigada de policia judicial de la Policia Nacional de Barcelona i el comissari que va elaborar l'acta de visionat dels vídeos, es van rebre 66 gravacions relatives a 20 intervencions arreu de Catalunya. La gran preocupació de les defenses ha sigut saber si abans d'arribar a les mans d'aquests agents, s'havien manipulat, editat o tallat els enregistraments. Pina ha il·lustrat les sospites amb un cas en què només consta menys d'un minut de gravació, però l'autor de l'informe ha assenyalat que desconeix si es va produir una selecció prèvia de les imatges aportades. 

Un altre buit d'aquest tema l'ha destacat el lletrat Benet Salellas, que ha preguntat per quin motiu no consten imatges de les actuacions a la província de Tarragona i Lleida. Cap dels dos testimonis ha aclarit per què no van arribar les gravacions d'aquestes demarcacions.  

Insults d'agents de mossos a guàrdies civils

El judici ha comptat en la sessió de tarda amb la compareixença de guàrdies civils que van rebre insults per part d'una parella de mossos d'esquadra mentre passejaven per Lleida el dia 2 d'octubre. Segons han relatat dos d'ells, els agents amb número TIP T93818V i W55376V, quan passaven per davant van cridar "aquí tenim els 'piolins'" i van dedicar-los aplaudiments amb una actitud "despectiva". Els guàrdies civils van acostar-s'hi per demanar-los explicacions i els agents de la policia catalana els van recriminar que "peguessin" als seus familiars durant el referèndum. "Fills de puta" i "N'estem fins als collons" van ser algunes de les desqualificacions que els haurien propinat, segons han dit.

A preguntes de l'advocat Jordi Pina, el primer dels guàrdies civils ha confirmat que es van arxivar les diligències que es van obrir per aquests fets. Un dels mossos present en l'incident ha relatat una situació totalment diferent: ha dit que en cap moment els van insultar ni els van aplaudir i que justament es van sentir increpats per la mirada de la Guàrdia Civil. I ha puntualitzat que només un dels agents va ensenyar el seu TIP a requeriment de la policia catalana.

També ha comparegut aquesta tarda l'agent amb número de TIP J12485S, destinat a Sant Andreu de la Barca. Allà el 21 de setembre es va produir una concentració davant de la caserna i un agent que sortia "va ser colpejat", segons ha relatat. La mobilització va tenir com a resposta una altra concentració de fills de guàrdies civils d'aquest municipi del Baix Llobregat i es va produir un intercanvi d'insults. 

També a Sant Andreu de la Barca, però durant les càrregues policials de l'1-O a l'IES Palau, el tinent de la Guàrdia Civil responsable de la protecció de la comitiva policial ha dit que van "aguantar fins a l'inaguantable" aquells dies. A preguntes de Melero, ha dit que sabien que calia primer la convivència ciutadana, i que si no s'hagués tingut en compte això no haurien "tardat tant" a requisar les urnes.

Paper secundari de Cuixart en el decomís de cartells a Badalona

En la sessió d'aquest dimarts també s'ha abordat l'episodi del 25 de setembre a Badalona en què la Guàrdia Urbana va requisar uns cartells de l'ANC a ciutadans que volien penjar-los al carrer i on va comparèixer Jordi Cuixart. L'agent 1292 ha relatat que el president d'Òmnium va dir als agents que podrien "haver passat de llarg" en lloc de retirar el material, però l'agent de la guàrdia urbana va advertir-lo que les instruccions de la Fiscalia Superior de Catalunya els emparava. La implicació de Cuixart no va anar més enllà de posar-se davant del cotxe dels policies per evitar que marxessin amb els cartells en un moment en què no apareixia el DNI d'una de les persones identificades. De fet, el protagonisme d'aquella acció va ser per a l'aleshores primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Badalona, Jose Téllez, que va obrir les portes del cotxe i va agafar els cartells requisats. Precisament per aquests fets el regidor de Guanyem Badalona va ser condemnat per desobediència greu, però aquest dilluns l'Audiència de Barcelona va revocar la decisió i ha quedat absolt

Més continguts de