La crònica sonora del judici: ha arribat el dia

La crònica sonora del judici amb David Miró (11/02/19)

El judici al Procés, en directe

Finalment ha arribat el dia. Ha passat un any, tres mesos i dotze dies des que el llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va anunciar la presentació d'una querella criminal contra tots els membres del Govern i els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per la declaració unilateral d'independència. Només dos dies més tard, el 2 de novembre del 2017, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i els consellers Forn, Romeva, Turull, Mundó, Rull, Bassa, Borràs i l'exconseller Vila van comparèixer davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que els va enviar a la presó, igual que havia fet dues setmanes abans amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El judici al Procés, en directe

Però van fracassar. I les imatges i les sensacions viscudes aquell dia seran molt difícils d'oblidar per a una generació de catalans. El 27 d'octubre el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en què es declarava la independència, però el Govern no va prendre cap decisió per fer-la efectiva. El president, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí van optar per l'exili.

El judici al Procés: l'última hora amb les notícies més destacades

El cas va arribar finalment al Tribunal Suprem, en una causa instruïda pel jutge Pablo Llarena. La fiscalia acusa els dirigents polítics i civils del delicte de rebel·lió, i demana penes de fins a 25 anys de presó. Això marca una diferència fonamental amb el judici del 9-N, en què els processats afrontaven acusacions de desobediència i malversació. I només van ser condemnats a penes d'inhabilitació per desobediència.

Però què diu l'article del Codi Penal que parla de rebel·lió? Diu que "són reus del delicte de rebel·lió els que s'alcin violentament i públicament" per diferents supòsits, entre els quals "declarar la independència d'una part del territori nacional".

L'existència o no de violència serà el nucli del judici. Llarena ha justificat l'existència de violència amb una maniobra semàntica, ja que considera com a tal la "capacitat intimidatòria" de les masses o del cos dels Mossos d'Esquadra. Aquesta interpretació ha provocat la reacció de juristes de prestigi com, per exemple, el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo i l'expresident del Tribunal Constitucional Pascual Sala, entre d'altres.

El judici al Procés comença amb l’últim intent de les defenses per aturar-lo

En el judici veurem desfilar testimonis de la defensa i l'acusació, i també proves documentals, per intentar justificar aquests delictes. El primer pas, però, seran les qüestions prèvies, en què la defensa tornarà a demanar la suspensió del judici i que s'acceptin testimonis i proves que han estat rebutjades.

No hi ha dubte, però, que aquest judici serà la notícia política més important de l'any. El seu impacte es projectarà en anys futurs i potser dècades. A partir d'aquest dimarts, doncs, sentirem les veus dels presos, silenciades durant més d'un any, i les dels seus advocats. La Fiscalia i l'acusació exercida per Vox també tindran el seu protagonisme, així com el president del tribunal, Manuel Marchena, que serà la màxima autoritat a la sala. Espanya es juga bona part del seu prestigi internacional en un judici que explicarem aquí, per a tots vosaltres, dia a dia, sessió a sessió.

Més continguts de