Microsites 11/02/2019

El judici al Procés comença amb l’últim intent de les defenses per aturar-lo

Els advocats dels presos denunciaran en la primera vista la vulneració de drets en la causa

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
Imatge de les cadires que a partir d’avui ocuparan els membres del tribunal que ha de jutjar els presos.

MadridEl judici al Procés, en directe

El Suprem obre avui les portes al judici amb més pes polític de la democràcia. El tribunal difondrà a partir de les deu del matí la primera imatge conjunta de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn després de mesos d’obligat ostracisme dins la presó. Seran el centre d’atenció de la primera vista del judici. Però el torn de paraula és avui en exclusiva per a les seves defenses, que exposaran un ampli ventall d’arguments per demanar la nul·litat de tot el procediment per irregularitats durant la instrucció, així com la vulneració de drets fonamentals com el de defensa o d’un judici just. És el que es coneix com les qüestions prèvies.

Comença així un judici a contrarellotge que el Suprem preveu acabar abans de la campanya de les eleccions municipals del 26 de maig, tot i que les defenses ho veuen poc factible i apunten més aviat al juny o al juliol. Al bell mig de la sala s’instal·larà el tribunal, presidit per Manuel Marchena, que ahir assegurava que afrontava amb “serenitat i serenor” el judici i que a partir d’ara s’imposava un “temps de silenci”. A la dreta, les acusacions, i a l’esquerra totes les defenses. Encara no és clar on seuran els dotze acusats.

Les defenses d’ERC van demanar que poguessin estar amb els seus advocats mentre no haguessin de declarar i el tribunal ho accepta si seuen darrere el banc reservat a les defenses. Els acusats del PDECat, amb tot, ahir encara no tenien clar què farien, tot i que s’inclinaven pel banc dels acusats. La imatge així no seria unitària, com tampoc ho ha sigut l’estratègia de defensa durant la instrucció.

Més temps per a les proves

Els advocats encara no tenen documents per als interrogatoris

El que sí que compartiran avui les defenses és la petició perquè, davant les poques possibilitats que s’anul·li el judici, almenys se suspengui fins que tinguin les 54 proves documentals que el Suprem els ha acceptat però que encara no els ha lliurat, i que són claus per als interrogatoris. El tribunal ja els va respondre la setmana passada que no era motiu per suspendre el judici.

A més, demanaran que s’admetin tots els testimonis i les proves rebutjades pel tribunal en la interlocutòria que tot just es va donar a conèixer fa onze dies. Un tràmit essencial per carregar-se d’arguments a l’hora de presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). De fet, el Suprem podria prescindir de la fase de qüestions prèvies perquè no és exigible en un procediment per sumari, però justament l’ha acceptat tenint en compte Estrasburg.

Marchena, “contaminat”

Va admetre la querella per rebel·lió del fiscal general

Un dels arguments clau que plantejarà l’advocat de Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina, és que Marchena està “contaminat” per presidir el judici, perquè va admetre a tràmit el 31 d’octubre del 2017 la querella per rebel·lió de la Fiscalia. Tres magistrats més que integren l’actual tribunal també eren a la sala d’admissió. A més, s’incidirà en considerar que la instrucció ha estat viciada per la “falta d’imparcialitat” del magistrat Pablo Llarena.

El paper de la Guàrdia Civil

Es pregunten com pot ser acusació i també investigadora

Les defenses reclamen al tribunal que admeti com a prova que sindicats tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional s’hagin personat com a acusació en altres causes relacionades amb el Procés. Segons el seu parer, això les fa institucions parcials perquè al mateix moment s’estan acceptant els seus atestats com a proves clau per a la causa.

Puigdemont de testimoni

Es tornarà a reclamar que declari per videconferència tot i el rebuig

El Suprem ha admès tots els testimonis que va demanar la Fiscalia però, en canvi, n’ha rebutjat desenes de les defenses, inclòs el de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. La defensa d’ERC, al seu torn, demanarà una nova prova pericial perquè un relator internacional i un expert independent expliquin “l’abast actual i el significat del dret a l’autodeterminació”.

L’informe de Scotland Yard

Cuixart considera que s’ha exclòs “tot allò que sona internacional”

Entre les proves excloses, la defensa de Cuixart pressionarà especialment perquè s’inclogui un informe tècnic d’experts de Scotland Yard que arriba a la conclusió que ni ell, ni Jordi Sànchez ni els votants van actuar de manera violenta el 20-S i l’1-O. Al seu parer, “tot allò que sona internacional molesta” al Suprem. Per això, insistiran en incloure el testimoni de relators de l’ONU i dels firmants del manifest Let Catalans vote.

Traducció simultània

Els presos declararan en castellà si la traducció és consecutiva

L’última petició, ja més de cara al judici, serà la possibilitat de declarar en català de manera simultània. La defensa de Sànchez, Rull i Turull creu que és l’única manera de no vulnerar el dret dels seus clients. Si és consecutiva, tal com ha apuntat el tribunal, acabaran optant pel castellà, com la resta d’acusats, per evitar “indefensió”.

El tribunal pot prendre una decisió definitiva sobre les qüestions in voce, al moment; donar-se un dia de marge; o bé esperar-se a la sentència. Així començarà un judici històric.

LES CLAUS

1. Què són les qüestions prèvies?

És la fase inicial amb què comença tot judici oral, en què les parts exposen al tribunal les qüestions relatives a la vulneració de drets fonamentals com el de defensa o a un judici just. En aquest moment es pot demanar la nul·litat del procés o bé que se suspengui fins que no es resolguin aquestes qüestions.

2. En què es diferencien de la vista del 18 de desembre?

Fa gairebé dos mesos la mateixa sala va viure el que va ser l’assaig general del judici, però sense els presos. Llavors es va debatre la competència del Suprem per portar el cas, en el que es coneix tècnicament com la vista d’article de pronunciament previ. Ara ja no es debat si la causa s’ha de jutjar a Catalunya, sinó si el Suprem hauria de suspendre o anul·lar el judici, cosa que està previst que demanin les defenses.

3. Què poden demanar exactament les defenses?

Demanaran, en primer lloc, que se’ls admetin totes les proves i testimonis que el tribunal ha rebutjat. També exigiran tenir tots els documents que el Suprem s’ha compromès a facilitar-los per als interrogaroris i que encara no tenen. És una de les raons per les quals creuen que s’hauria de suspendre el judici. A més, plantejaran que la traducció del català sigui simultània, i no consecutiva, i que es reconsideri la decisió de la sala de no reservar espai per a observadors.

4. Parlaran els 12 acusats?

Avui només hi intervindran els seus advocats. Serà a partir de demà -si s’han acabat les qüestions prèvies- o bé ja dijous quan començarà la fase d’interrogatoris, que obrirà el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

5. Quan resoldrà el tribunal?

Un cop s’acabi la intervenció dels advocats -que preveuen tenir una hora cadascun- el tribunal pot respondre in voce, és a dir, al moment; agafar-se un dia de reflexió; o bé esperar a resoldre la sentència.

6. Per què és important plantejar aquests temes?

Les defenses veuen aquesta fase com un tràmit necessari per carregar-se d’arguments de cara a un futur recurs al TEDH. Fins a arribar a Estrasburg cal argumentar en totes les fases una possible vulneració de drets.

stats