Un ex policia nacional que va votar l'1-O culpa la Guàrdia Civil d'actuar "sense buscar cap altra solució"

Un votant defensa que obstaculitzar la retirada d'urnes era un "gest de desobediència col·lectiva"

Segueix el judici del Procés, en directe

La 42a jornada del judici del Procés ha seguit amb la declaració de més votants de l'1-O citats per la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Un d'ells ha sigut un ex policia nacional que va fer de voluntari en un centre de votació de Sant Joan de Vilatorrada (Bages). Es tracta d'un dels centres on la Guàrdia Civil va actuar amb violència. "Van agredir la gent per arribar a la porta, dos dels meus fills van resultar lesionats", ha explicat el testimoni, que ha narrat com un agent de la Guàrdia Civil va trencar amb un mall la porta del centre. "Si hagués preguntat l’hauria pogut obrir, perquè no estava tancada", ha explicat Nemesio Fuentes, que ha acusat la Guàrdia Civil de no mediar en cap moment amb els ciutadans que hi havia al centre.

"En cap moment cap guàrdia civil es va dirigir a ningú per veure si hi havia alguna altra solució", ha insistit Fuentes a preguntes de l'advocada de la defensa Judith Gené. L'expolicia també s'ha referit a la lesió d'un agent del cos armat espanyol que fa unes setmanes també va declarar al Suprem i va acusar els votants d'haver-li llançat una cadira. Fuentes ha assegurat que el guàrdia civil havia "caigut tot sol", després de relliscar amb els vidres trencats de la porta del centre i que la cadira es va tombar. 

De policia nacional a independentista militant

El testimoni d'aquest exagent relatant l'actuació de la Guàrdia Civil l'1-O ha contrastat amb el relat de la resta de testimonis de la jornada, tots ells votants que van estar en centres on la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no va fer acte de presència. Només s'hi van presentar els Mossos d'Esquadra, que en alguns col·legis van poder entrar després de mediar amb els concentrats i en d'altres van desistir davant la gran quantitat de gent acumulada a les portes. "Vam dir que tenint en compte que la resolució del TSJC establia que també s'havia de garantir la pau social, ells van entendre, i nosaltres també, que no era necessari forçar una situació incòmoda per a les dues parts", ha subratllat Antoni Altaió, un ciutadà que va conversar durant tot el dia amb els agents de la policia catalana en un local de Caldes de Montbui.

Altaió ha admès que la voluntat dels votants concentrant-se a les escoles l'1-O era "obstaculitzar pacíficament" la retirada d'urnes i paperetes per part de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil o els Mossos d'Esquadra, però ho ha justificat com "un gest de desobediència col·lectiva". El testimoni d'una altra votant, Carme Baqué, ha servit per evidenciar al tribunal que els Mossos d'Esquadra van complir l'ordre d'impedir la votació. La votant ha explicat que al centre de Seva on votava s'hi van presentar cinc furgonetes dels ARRO dels Mossos, que es van emportar el material electoral.

La lletrada de la defensa Judith Gené ha insistit en preguntar als votants si van veure passar pels centres la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Un dels punts per on més van passar els vehicles dels antidisturbis però no s'hi van aturar va ser l'Escola Industrial de Barcelona, un dels centres de votació més grans de Catalunya. Segons el votant Josep Joventeny, la policia va passar diverses vegades pel carrer Urgell. "¿En algun moment van entrar a parlar?", ha preguntat la lletrada. "¿Van veure si parlaven amb els Mossos?". El votant ha contestat que en cap cas.

Autoorganització

Les acusacions han insistit als votants que han explicat que van col·laborar d'alguna manera en la jornada de votació preguntant-los com s'organitzava l'1-O. Els testimonis han explicat que en alguns centres es van demanar ordinadors als veïns. En d'altres, van demanar als ciutadans que posessin els mòbils en mode avió per poder captar més cobertura. Un altre votant, que va estar a l'escola Ítaca de Badalona, Xavier Figuerola, va ocupar-se una estona de registrar els ciutadans que anaven a dipositar el seu vot. Els advocats de Vox han insistit en preguntar-li si es tractava d'una aplicació de la Generalitat. "No ho sé, era una pàgina molt senzilla, només podies posar el número de DNI i la lletra i deia si ja havia votat", ha explicat el testimoni.

Més continguts de