CRÒNICA

Millo neteja consciències amb Fairy

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya reparteix llenya en la seva declaració al Suprem

Enric Millo va seleccionar el 6 d'octubre del 2017 amb molta precisió a qui demanava disculpes per les imatges del referèndum: aquelles persones legítimament independentistes que van anar a votar "de bona fe" i que van ser "enganyades" pel "seu Govern" perquè es pensaven que participaven en un referèndum legal. Ha passat més d'un any des que Millo ho va dir i, davant del Tribunal Suprem, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya ha negat que fos una disculpa ni una assumpció de la responsabilitat de la violència policial de l'1-O. Ho feia per suplir el buit de "l'únic responsable, Carles Puigdemont". Millo no té res a retreure's, però sí moltes culpes a repartir: neteja consciències alienes i dona la cara. Tot i que el fiscal Javier Zaragoza havia demanat que no se li veiés el rostre, Milló -així se'l cita al Suprem- diu que millor fer-ho a cara descoberta. 

Després de jurar dir la veritat, Millo posa fil a l'agulla, sense pietat. A Puigdemont el situa com l'origen de tots els mals i d'Oriol Junqueras en revela que "no era partidari d'anar tan ràpid però que estava compromès amb el referèndum". L'ase dels cops a la sala, però, és l'exconseller Joaquim Forn, que ho segueix ben a prop del seu lletrat, Xavier Melero. La pregunta del milió flota a la sala quan l'advocat exposa el 'whatsapp' que li va enviar a un indignat Forn l'1-O a les 18.09 hores: "Ja està fet el que hem parlat". Què és el que està fet? Millo va ordenar que s'aturessin les càrregues? L'exdelegat no ho recorda, i Forn somriu, incrèdul. 

En canvi, Millo manté ben viu el record d'un clima de "fustigació, intimidació, agressivitat, conflictivitat, amenaça" i, és clar, violència. Per què no es va detenir, doncs, a ningú el 20 de setembre davant d'aquest panorama? "Caldrà preguntar als Mossos d'Esquadra per què no hi va haver detencions". Forn apuja les celles i fa que no amb el cap i Andreu Van den Eynde hi incideix preguntant a Millo si hi va haver morts el 20-S i l'1-O. Ironia improcedent, segons Marchena, que l'acusa d'estar-se enfrontant al testimoni, com si no fos una tònica habitual en els interrogatoris vistos fins ara al Suprem. 

Veient com el president del tribunal recolza el cap a la cadira i aixeca la mirada al cel ja es pot deduir que Marchena no està còmode amb l'interrogatori a Millo. Ho paga amb les defenses, cada cop més assenyalades pel president del tribunal. Primer, ordena fer un recés quan Melero posa contra les cordes el testimoni; després, nega l'exhibició d'un document per contrastar unes declaracions passades en mitjans de comunicació. Melero li retreu que hagi permès a la Fiscalia posar els tuits, i a ell no li deixi exhibir un retall de premsa. "Twitter és una altra cosa". I a una altra cosa.

La connexió entre la DUI i el 155

Millo recupera les seves disculpes als bons independentistes i deixa clar que als dolents, els "camuflats", els que tenien suposats "objectius violents" l'1-O, ni aigua. Els mil ferits de l'1 d'Octubre no els va poder constatar, però sí els agents policials amb qui es va reunir, que tenien "mans trencades i cames fracturades", víctimes de votants que havien fet ús d'"arts marcials" i de la "trampa Fairy". La trampa Fairy, segons Millo, consistia en llançar sabó per provocar que els agents rellisquessin i després clavar-los puntades de peu. 

Millo ha fet servir el Fairy per netejar les consciències dels presents i no presents. Del seu interrogatori en queden dues conclusions i un dubte. La primera, que Millo pot esdevenir un especialista en CDR i la seva "habilitat extraordinària" per convocar mobilitzacions per Whatsapp. "Hi ha una part d'espontaneïtat amb gent de bona fe i pacifista, però també altra gent amb altres objectius", diu, abans d'advertir que a ell li arribaven les convocatòries "al minut". La segona, la seva tristesa perquè les autoritats del Govern no li comuniquessin la creació de la República després del 27-O. "Deurien considerar que jo no era molt important", lamenta. I el dubte: Millo afirma que va coincidir amb Toni Comín a l'aeroport, anant cap a Brussel·les: ja va intuir l'exili?

Millo marxa de la sala amb la feina feta, ignorant les mirades dels presos del centre de la sala i desviant la seva lleugerament cap on es troben els representants de Vox. En aquell moment encara no coneix que l'Audiència Barcelona reobre la causa per la "violència desmesurada" de la policia l'1 d'Octubre. Ell ha reobert la causa de les seves disculpes per acabar repartint les culpes als altres.

Més continguts de