L’hora de la veritat per al dirigent de l’operatiu policial de l’1-O

Pérez de los Cobos i els primers comandaments declaren per argumentar la seva actuació

Quan fa cinc dies, al Tribunal Suprem, li van preguntar a l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido qui va decidir quan i com actuaven els policies l’1-O, ell va respondre que això era competència “del senyor Pérez de los Cobos i dels caps de cadascun dels cossos i forces de seguretat”. El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que amb Zoido de ministre ocupava la direcció del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d’estat de Seguretat, va assumir el 23 de setembre del 2017 la coordinació de tots els cossos policials amb presència a Catalunya. Des de llavors fins a l’1 d’Octubre, Pérez de los Cobos va intentar agafar el timó dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb la voluntat de desplegar un operatiu conjunt el dia del referèndum, tot i que les actuacions dels cossos no van ser iguals.

Pérez de los Cobos s’asseurà avui al Suprem per exposar la seva visió de les càrregues de l’1-O. L’ex secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, ja li va aplanar el terreny ahir quan va declarar que el dia del referèndum “no hi va haver” càrregues policials i va negar que s’hagués deixat d’actuar a partir del migdia per les imatges de les persones ferides. Pérez de los Cobos haurà de justificar la intervenció del matí de l’1-O de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra els votants, sota la seva direcció, a més d’argumentar amb quins criteris es va actuar. En aquest sentit, es podria produir una contradicció sobre si es va prioritzar l’eficàcia o la convivència ciutadana. Durant la instrucció, Pérez de los Cobos va assegurar que havia de primar l’efectivitat per davant de la convivència. En canvi, Nieto va declarar ahir que si s’hagués prioritzat l’eficàcia els agents encara haurien pogut fer “un ús més intens de la força”.

En tot cas, sembla difícil que Pérez de los Cobos pugui evitar les explicacions per la repressió de l’1-O. Ahir Nieto ja no va repetir les excuses que la setmana passada van esgrimir Rajoy, Sáenz de Santamaría i Zoido. Pérez de los Cobos podrà precisar qui va donar les ordres i fins a quin punt es va complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El seu nom és un dels que Zoido va responsabilitzar del que va passar aquell dia, perquè “ho van posar en marxa i van continuar prenent les decisions”. També s’haurà de veure si defensa la totalitat de l’actuació dels agents. La poca contundència de l’exministre a l’hora de defensar els cossos policials estatals durant la seva declaració li ha costat que sindicats de la Policia Nacional i associacions de la Guàrdia Civil l’hagin criticat obertament per no fer “una defensa a ultrança” dels agents.

Més enllà de l’operatiu específic de l’1-O, Pérez de los Cobos podrà aclarir millor que ningú com va ser l’intent de coordinació dels cossos policials. A la primera reunió que va organitzar, el 25 de setembre del 2017, hi va assistir el número dos dels Mossos, el comissari Ferran López, tot i que a la següent trobada, a la Fiscalia Superior de Catalunya el 27 de setembre, ja hi va ser el major, Josep Lluís Trapero. Serà el moment d’escoltar què opina de la resposta dels Mossos l’efímer coordinador dels cossos policials a Catalunya, que el març del 2018 va ser ascendit a nou cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid.

Tots els cossos presents

Però Pérez de los Cobos no serà l’únic dirigent de l’operatiu de l’1-O que declararà avui al Suprem. També hi haurà els que eren els responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo. Cap d’ells ocupa el càrrec actualment -el primer es va jubilar i el segon va ser ascendit al màxim rang del cos, amb destinació a Madrid-. No són els únics comandaments policials que donaran explicacions per primera vegada. Avui també coincidiran al Suprem tots els cossos que van ser presents a les reunions del setembre del 2017 amb Pérez de los Cobos.

Per part dels Mossos hi haurà els comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo. Tots dos han passat a segona activitat -un dret voluntari que tenen a partir dels 57 anys- des de fa poques setmanes: l’1 d’octubre del 2017 Castellví liderava la Comissaria General d’Informació i Quevedo la de Planificació. Castellví podrà parlar de l’informe que ja va sortir en les primeres sessions del judici al Suprem, que avaluava el risc de violència de l’1-O, mentre que Quevedo podrà aclarir el constant ball de xifres sobre quants agents van desplegar els Mossos.

Avui també s’espera una jornada llarga al Suprem perquè declararan dos dels testimonis que no ho van poder fer ahir i que van estar vinculats amb l’operatiu de l’1-O. Un és l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i l’altre és l’ex secretari general tècnic del ministeri, Juan Antonio Puigserver, que sota el 155 va assumir, en la pràctica, la funció de conseller del departament d’Interior.

Més continguts de