Batlle admet que temia rebre "pressions" per l'1-O però que estava segur que els Mossos complirien les ordres judicials

Un mosso independentista nega relació amb Sànchez i afirma actuar respectant la Constitució l'1-O

El judici del Procés, en directe

L'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle era un dels testimonis més esperats de la jornada 35 del judici per rebel·lió i malversació al Tribunal Suprem. L'havia demanat Vox, que insisteix que la seva dimissió –juntament amb la d'altres consellers del Govern– el juliol del 2017 evidencia el gir de l'executiu de Carles Puigdemont cap a la unilateralitat. Batlle ha desvinculat la seva marxa de la de l'exconseller Jordi Jané i del posicionament del Govern sobre l'1-O, tot i que ha admès que sentia "incomoditat" per aquesta qüestió i perquè era conscient que la seva era una figura també molt discutida per part dels partits que donaven suport al Govern, principalment la CUP. L'exdirector dels Mossos ha reconegut també que "temia rebre pressions polítiques" si continuava en el càrrec però ha defensat que els Mossos d'Esquadra sempre van complir amb els manaments judicials.

D'aquesta manera, el testimoni de Batlle ha resultat ambivalent per als interessos de les acusacions i les defenses, especialment per a la de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn. En aquest sentit, Batlle ha subratllat que, tot i que la direcció política dels Mossos "supervisava" la seva labor, mai "interferia" en la seva feina sinó que eren els comandaments del cos els que decidien en tot moment sobre les qüestions operatives. És la mateixa tesi que ha defensat des de l'inici del judici l'advocat de Forn, Xavier Melero, al contrari de la línia de les acusacions, que situen la policia catalana "alineada" amb els interessos del Govern.

Aquest dimecres també ha declarat Albert Donaire, coordinador de la sectorial de l'ANC de Mossos d'Esquadra. En el seu interrogatori ha assegurat que va actuar durant el referèndum amb els criteris de respectar la Constitució i les decisions judicials, així com amb la idea de "no causar un mal major". Així, ha justificat no haver actuat amb força en un col·legi electoral de Ribes de Freser perquè hi havia una gran quantitat de gent i no disposaven de material. A preguntes de les acusacions, ha assenyalat que no es va reunir mai amb Jordi Sànchez i que el seu col·lectiu no va prendre cap acord en relació a la seva actuació de cara a l'1-O. De fet, ha indicat que va seguir les instruccions ordenades pels comandaments del cos. 

Durant l'interrogatori de Xavier Melero, lletrat de Joaquim Forn, Donaire ha revelat que la unitat d'Afers Interns de la policia catalana li va obrir un expedient com a conseqüència de les seves manifestacions independentistes a les xarxes socials i també ha admès que el grup d'agents que simpatitzen amb el Procés no té cap representació sindical dins del cos. Abans, les declaracions de Donaire han requerit la intervenció del president del tribunal, Manuel Marchena, que l'ha hagut d'advertir del paper que té el testimoni. "Diria que no soc el jutjat, aquí", ha respost l'agent a una pregunta de Vox sobre una piulada a Twitter en què subratllava el seu suport al Govern i a la celebració del referèndum. Marchena ha hagut de fer-li saber que no havia de "confondre" el seu rol en el judici i que s'havia de cenyir a respondre les preguntes. 

Factures emeses per error

Les acusacions han intentat tornar a buscar proves sobre la presumpta malversació en el referèndum a través dels enviaments postals d'Unipost, sense èxit. L'exdirector financer de l'empresa ha admès que es va emetre "per error" una factura a mitjans de setembre que la Fiscalia i Vox atribueixen a les cartes censals de l'1-O. La conclusió de l'exresponsable de l'empresa d'enviaments és que es tractava d'"un pressupost", perquè es va acabar anul·lant en la revisió de finals de mes.

Un cap de zona de l'Eixample de Barcelona també ha explicat que hi havia malestar entre els treballadors perquè no cobraven i corria "el rumor" que es farien càrrec dels enviaments de l'1-O, "tenint en compte" que realitzaven "tots els enviaments de la Generalitat". Aquest responsable admet que tenia una ordre de repartiment d'un encàrrec de la Generalitat a meitat de setembre, però el contingut no va arribar als seus magatzems.

L'objectiu del referèndum pactat

Aquest matí també ha comparegut l'excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, que ha contextualitzat la tasca de l'entitat que va presidir, formada per diverses entitats cíviques i socials, entre les quals l'ANC i Òmnium. A preguntes de les acusacions, ha afirmat que el seu objectiu era buscar un acord amb el govern espanyol per celebrar un referèndum, del qual ha defensat la legalitat emparant-se en l'opinió de juristes. Marchena l'ha tallat fent-li constar que al tribunal no el vinculen opinions jurídiques en aquest sentit. Elena ha explicat que el finançament del Pacte Nacional pel Referèndum era privat, tot i que la Generalitat hi donava suport sense aportacions econòmiques, així com partits polítics.  

Lloveras desvincula l'AMI de l'1-O

Una altra personalitat política que ha comparegut aquest dimecres ha estat l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, que ha desvinculat l'entitat de l'organització del referèndum. Investigada anteriorment per desobediència al TSJC i en aquesta mateixa causa al Suprem, però ja arxivades en el seu cas, Lloveras ha reiterat que l'AMI va donar un suport polític al Govern amb l'1-O "sense conseqüències jurídiques", ha volgut deixar clar. Així, ha negat que els ajuntaments adherits a l'AMI cedissin locals públics per a la votació en resposta a la petició de l'executiu, i ha puntualitzat que es van limitar a dir que els centres habituals de les convocatòries electorals estarien disponibles.

Més continguts de