Microsites 27/02/2019

Marchena, el central que reparteix llenya

El president del tribunal interromp Vox perquè la causa no es converteixi en una tertúlia política

Maiol Roger
2 min
Marchena, el central que reparteix llenya

MadridA Manuel Marchena no li agrada el futbol, cosa que en dies com avui, de clàssic, causarà mirades impacients als rellotges si la vista s’allarga. Sort que Mariano Rajoy declara a les 16 hores, perquè si no seria capaç de declarar que s’ho va inventar tot per sortir d’hora. Marchena, doncs, no s’impacientarà per veure el partit, però si el mira potser trobarà una similitud amb Sergio Ramos, Carvajal o qualsevol altre defensa: la patada al turmell al minut 1. És la de marcar territori, la de posar nerviós el davanter abans que tingui la pilota, la de menjar-li la moral. I Marchena, a qui ningú li ensenyarà la targeta groga (de fet, a Sergio Ramos és probable que tampoc), ha adaptat la tècnica per frenar les ànsies de Vox.

El president del tribunal que jutja el Procés ja ha advertit que no vol que els testimonis converteixin la causa en una tertúlia política. I amb Vox disposat a marcar tots els gols possibles al PP per demostrar qui és el campió contra el Procés, això sembla difícil. En el primer interrogatori, Pedro Fernández (escuder de l’omnipresident Javier Ortega-Smith) no passa de la tercera pregunta. “Aviam, senyor representant de l’acusació popular. Si pregunta ‘el que vostè coneix’ està demanant valoracions sobre moviments polítics”.

Segon intent de Fernández, segona patada al turmell: “Fixi’s, senyor lletrat, està preguntant-li al testimoni pel que va percebre. Està desvirtuant la prova testifical”. Marchena hi insistirà, pregunta a pregunta, en el que sembla més una lliçó de primer de dret que no una sessió del judici més important en molts anys a Espanya.

Marchena és un 'stopper' omnipresent i transversal, perquè tampoc deixarà actuar un Joan Tardà envalentit. El republicà no l’impressiona (a uns altres membres dels tribunals se’ls escapa un riure d’aquells de trobar-se al davant un personatge televisiu) i, quan intenta respondre en català a les preguntes de Vox, segada, però amb més paciència que amb Vox. “No comencem bé”, li diu, i l’efectivitat de les seves paraules es notarà en un Tardà que estarà mesurat excepte quan l’Advocacia de l’Estat li pregunta per Josep Maria Jové, rebatejat com “Yové”. “No costa tant dir-ho, amb una mica d’interès”.

Acovardits per la llenya de Marchena, els representants de Vox no se n’acaben de sortir amb Artur Mas. L’expresident adopta la tàctica de Jordi Cuixart (un fet bastant insòlit en el Procés) i torpedina les seves preguntes, fins al punt de donar altres lliçons òbvies a Vox, i a la Fiscalia, que un cop més no està fina: “Normalment, als governs, qui té la màxima responsabilitat és el president”, respon al fiscal Jaime Moreno, que l’enxampa quan obvia que la CUP va forçar el seu pas al costat: “Vaig anar-me’n del Govern perquè vaig voler”. Aquest cop Mas no portava el paper que acreditava que ho va fer per aprovar els pressupostos.

Marchena té controlats els jugadors sobre el camp i no s’ha estat de frenar tots els advocats quan han anat lleugerament més enllà dels fets. Ell domina el joc, i serà qui determinarà el resultat final. El VAR, a Estrasburg.

stats