Censura a les plataformes: les opinions de la comunitat de l'ARA

La retirada d''Allò que el vent s'endugué' genera molts comentaris en contra, tot i que alguns lectors estan a favor d'incorporar contextualitzacions històriques

La decisió de la plataforma HBO Max de retirar Allò que el vent s'endugué pels estereotips racistes ha generat molts comentaris dels lectors de l’ARA, amb una àmplia majoria d’opinions en contra:

PHSS: “Inaudit. Es creuen que potser així evitaran el racisme actual. Res més lluny de la realitat”

GueraudelValles: “El pròxim pas és cremar-ho tot. Per llogar-hi cadires”

Guillem: “He vist i gaudit d'aquesta pel·lícula moltíssimes vegades i en cap moment m'han vingut ganes de convertir-me en racista. Es comença censurant pel·lícules i... s'acaba cremant llibres?”

Fina Alca: “Doncs si retiren també les pel·lis de tall masclista, ens quedarem sense el 80% del cinema fet fins ben bé l'any 2000”

Alguns comentaris també ofereixen exemples d’altres pel·lícules que podrien ser retirades si s’apliqués la mateixa lògica:

Canovelles: “Hipocresia i postureig del segle XXI. Ridícul, tot plegat. Per què, doncs, no prohibim totes les pel·lícules de romans? Més genocides i imperialistes que ells no n'hi ha hagut mai. ¿O les bíbliques, amb tantes guerres que ha provocat la religió?”

DavidV: “Cremeu també el Tintín al Congo, Tarzan, Mogambo i tot plegat, incloent-hi les pel·lis d'indis i cowboys. ¿És una manera eficient de lluitar contra el racisme? L’era de l'estupidesa no té aturador”

Altres comentaris argumenten que la retirada no és la solució:

Conxita1: “Aquesta no és manera de lluitar contra el racisme, és totalment idiota. L'espectador ha de tenir criteri i saber interpretar una obra i el seu context”

Gui: “Del que es tracta és de fomentar l'esperit crític, no pas de retirar tot el que pugui fer-lo exercir. El racisme i la segregació han existit i existeixen. Del que es tracta és de conèixer-los bé per poder-los combatre i no pas amagar-los sota la catifa”

Sebastià Alzamora ha publicat un article titulat Allò que la curtor s'endugué, en què també es posiciona contra la decisió:

Sebastià Alzamora: “El que és perillós socialment és intentar construir una cultura en què tot sigui inequívoc i, cosa encara pitjor, en què no hi hagi confiança en la intel·ligència dels altres (ni tan sols en la dels propis fills) per desxifrar els matisos”

Aquest article ha rebut una gran quantitat de comentaris favorables:

ALALC: “Si aquesta ciutadania proteccionista no és capaç de veure el món i la societat com processos evolutius és perquè navega millor en la rigidesa del cervell i les creences fugint de la ciència. La paraula clau, evolució, és la que explica el procés normal del creixement del coneixement i de la millora social. Hem evolucionat i som millors, globalment, en la dinàmica de l'adequació de les persones a la creativitat humana. Totalment d'acord, Sebastià, en la teva denúncia d'aquests disbarats”

Carles B: “D'altra banda, les ficcions són el terreny adobat per a les transgressions de tot tipus. A les ficcions poden aparèixer tot tipus de comportaments que, amb els paràmetres actuals, ens podem semblar aberracions. Fins i tot és enriquidor, per veure un altre enfocament i rebutjar-lo o acceptar-lo. ¿O potser les distopíes, tan de moda, no van d'això? ¿Potser hem d'eliminar la novel·la negra? ¿O hem de reescriure els llibres d'història, una història farcida de crims, espolis i genocidis?”

Malcom Èquits: “Comencen per aquesta pel·lícula (que vaig trobar massa llarga i pesada quan la vaig mirar per primera i última vegada) i potser continuaran amb Casablanca. Allò d' «Au, Sam, toca-me-la un altra vegada » amb to imperatiu és racisme. I jo sempre ho he trobat equívoc. No sé com acabarem, al final”

Ara vinc: “Molt bon article i molt bons comentaris. Allò que el vent s'endugué es una bona pel·lícula. Casablanca, també. El bon cinema esta farcit de comportaments que cal entendre. És allò de mirar el dit i no la lluna. Neandertals”

I també alguns que, en la mateixa línia que l’autor, aporten exemples més enllà del món del cinema:

L'escoliasta: “I esperi, senyor Alzamora, esperi! Que m'han contat d'un que ha descobert que les rondaies mallorquines són sexistes, és a dir, masclistes i, per tant, anticonstitucionals”

llebeig: “Amb tanta correcció política, què en farem dels contes clàssics, Germans Grimm, La Caputxeta Vermella, La Ventafocs, El llop i les set cabretes... I de Perrault? Literatura, art... Tot cap a un nou índex?”

Esther - Donnagata: “Bona apreciació, això de la novel·la negra. ¿I les sèries com Blacklist, amb un antiheroi culpable dels crims més greus, amb qui l'espectador acaba empatitzant?”

Toni Vall, en un article titulat Contra el racisme, censura?, llança diverses preguntes:

Toni Vall: “Si fem tot això, fins on arribarem? ¿Fins a quin extrem serà raonable la croada censuradora? ¿Caldrà prohibir, amb afany retroactiu inclòs, tot allò que sigui molest, esbiaixat, tendenciós, atrevit, provocador? Quina és la frontera entre aquests adjectius? Qui decideix i per què que un contingut cultural és equivocat? I, encara més, no acceptem l’equivocació?”

Carles Mundó, en un article titulat Políticament correcte, avisa que aquest és un camí sense retorn:

Carles Mundó: “Classificar les pel·lícules, les sèries, les cançons o els llibres des del prisma d’allò que és políticament correcte o d’allò que no incomoda a ningú és entrar en un camí de no retorn que topa de ple amb la llibertat de creació, amb la llibertat d’expressió i amb el dret a discrepar”

Als comentaris d’aquest article també hi ha majoria d'opinions favorables, però un dels lectors discrepa:

pabodi: “La seva columna també entra en el debat del que es pot deixar a consideració de les multituds sense esperar un perill de radicalització perjudicial per a la mateixa humanitat i el que no, no? (com les prohibicions online i analògiques del llibre de Hitler o els manifestos de l'Estat Islàmic, etc.) Perquè, llavors, ¿planteja vostè que tota expressió políticament incorrecta, o radicalment fora dels estàndards lloables de l’ONU, ha d'estar permesa i disponible sempre? ¿O només quan la gran majoria de la humanitat arribi al punt de tenir un nivell cultural prou alt perquè ho pugui dirimir cap al costat correcte? (lamentablement una quimera...)”

Alguns lectors estan a favor de recuperar la pel·lícula acompanyada d'un debat sobre el seu context històric:

aurora: “La proposta justament és sacsejar la població i crear un debat, contextualitzar i analitzar com fou de terrible l'esclavitud i com d'aquell horrorós abús de poder que denigrava les persones hem heretat el racisme. Fomentar el pensament crític i el debat no és pas censura: és fer passos endavant, que ja va sent hora. Més autocrítica, més autoanàlisi, menys maniqueismes i menys reduccionismes. Calen decisions valentes. I no seguir sent curts de mires, sense tenir consciència de l'altre”

Eliv: “La idea d'afegir una caràtula inicial indicant que es tracta d'un producte del seu temps i que té continguts racistes ho havia vist a les sèries de dibuixos animats de la Warner i em va semblar molt correcte. Millor que eliminar-ho d'enlloc, crec”

Àlex Gutiérrez, en un article titulat Allò que la censura s’endugué (i allò que no), assenyala l’altra cara d’aquest plantejament:

Àlex Gutiérrez: “El problema és si aquestes píndoles acaben convertides en un afartaconsciències infantilitzant. I que algú fins i tot acabi creient, gràcies a aquestes cartel·les prèvies, que ja s’ha superat el racisme”

I un dels comentaris d’aquest article ho resumeix amb un altre joc de paraules:

Joan Roig: “Allò que el vent s'ha endut és el sentit comú…”

El + vist

El + comentat