Educació

Assolir en quatre mesos el català de tot un curs: "Ara tinc amics i entenc els professors"

Tres de cada quatre nouvinguts de les aules d'acollida accelerada obtenen el nivell A2 i la prova pilot s'expandirà a 20 aules de tot el país

4 min

BarcelonaLa Camila va arribar del Brasil amb 13 anys i va entrar a l'institut sense passar per cap aula d'acollida. Va ser un 1r d'ESO en blanc. Aquest curs, però, va entrar en una de les pioneres aules d'acollida accelerada (AAA) a l'Institut Teresa Pàmies de Barcelona i, després de 30 hores setmanals de català durant quatre mesos, tot ha sigut diferent: "Jo estava sempre sola i aquí he fet amics amb qui parlo català al pati. Puc entendre els professors i llegir en català", resumeix, efectivament, en català. La Camila és una dels 134 alumnes que ha participat en el pla pilot de les AAA, en què alumnes de 2n a 4t d'ESO fan un intensiu de català abans d'incorporar-se al curs que els toca i a l'aula d'acollida ordinària. Al gener, 119 d'aquests estudiants es van examinar del nivell bàsic de català (A2) i el 74% el van superar. Tres de cada quatre nouvinguts han assolit en quatre mesos el nivell de llengua que, en una aula d'acollida ordinària, requeriria tot un curs. La resta són alumnes amb problemes d'alfabetització prèvia, necessitats educatives especials o absentisme escolar.

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

Visitem l'aula d'acollida de l'Institut Teresa Pàmies, on avui els alumnes practiquen els temps verbals. Han d'escriure en una pissarreta el present de penjar: penjen, penguen... La professora Carme Vieitez els va corregint sobre la marxa. Les activitats que els proposa sempre són interactives, pensant en l'ús de la llengua i l'aprenentatge relacionat amb l'entorn. "A les aules d'acollida accelerada intentem que facin una immersió lingüística de manera que es puguin incorporar amb unes eines prou solvents per entendre el professor a l'aula ordinària. Si no, el xoc és bastant important –explica la professora–. L'aula és una benvinguda no només en l'àmbit lingüístic, sinó al país: hi ha el dol migratori, hi ha nens que no saben que Barcelona té mar, a més és una edat complicada...". El xoc és tal que gairebé la meitat d'alumnes estrangers que arriben a la ciutat a la meitat de l'ESO no acaben els estudis.

"La intenció és que perdin el mínim de matèria possible per minimitzar el fracàs escolar", afirma Vieitez. A més, destaca que com que a l'AAA hi ha moltes llengües foranes juntes –"a l'inici és una torre de Babel", diu–, això promou que el català sigui la llengua comuna. Aquest recurs d'acollida pot servir per reduir el fracàs escolar dels nouvinguts i també per millorar el nivell d'ús del català entre els joves. És el cas de la Schiphra, que va venir del Congo fa vuit mesos i ara ja comença a parlar català amb els companys de l'institut.

Dues alumnes de l'aula d'acollida de l'Institut Teresa Pàmies de Barcelona
L'aula d'acollida de l'Institut Teresa Pàmies de Barcelona

S'amplia a tot el país

El Consorci d'Educació de Barcelona considera un èxit la prova pilot de les aules d'acollida accelerada com a primer graó d'integració emocional i lingüística, sovint mentre la família s'està establint al país. Aquest curs s'ha fet en vuit instituts voluntaris de Barcelona, des d'on després els alumnes s'integren a altres centres. El curs que ve es mantindran les vuit AAA i se n'incorporaran dues més per a alumnes de parla hispana. L'objectiu és comprovar si el ritme d'aprenentatge és més ràpid que si es barregen amb alumnes de llengües no romàniques. El departament d'Educació també ha anunciat que copiarà el model i obrirà una desena d’aules d'acollida accelerada a diferents punts de Catalunya, en tres serveis territorials de forma inicial.

Aquest curs, a Barcelona, hi havia 1.052 alumnes amb perfil d'aula d'acollida entre 2n i 4t d'ESO. La matrícula viva és un gran repte perquè obliga el professor d'acollida a estar sempre començant des de zero. A més, a les aules d'acollida ordinàries els estudiants hi van quan els quadra per horari, de manera que coincideixen sempre amb diferents companys. Les AAA funcionen diferent. A l'Institut Teresa Pàmies han tingut 18 alumnes i han tancat el grup el primer mes, de manera que es pot cohesionar la classe i fer avançar tots els estudiants plegats fins al nivell A2. "La majoria de casos al principi tenen una actitud molt reservada, perquè alguns han patit molt, i intentem fer un niu. D'altres ho viuen amb il·lusió. Intentem transmetre'ls que és una aventura de vida", explica Vieitez. La professora assegura que són més rendibles les hores de català concentrades que allargar-les durant el curs fent entre 5 i 9 hores a la setmana, que és el ritme de les aules d'acollida ordinàries.

"Jo ara no entenc algunes coses de l'aula ordinària, però si no vas a l'aula d'acollida no entens res", corrobora l'Alena, que té 14 anys i ve de Moscou. Ella ni tan sols sabia que existia el català abans d'aterrar a Barcelona i ara és la seva segona llengua: "A fora l'escola el parlo perquè hi ha gent que no parla castellà i parla català com jo", explica. L'Alena ja firmaria per poder-se quedar més temps a l'aula d'acollida accelerada: "He fet molts amics i hem jugat cada dia. Ara he d'estudiar més i és més difícil –admet–. Hi voldria tornar, però he aprovat els exàmens i no ho necessito".

stats