El català dels periodistes: necessita millorar

BarcelonaEls periodistes no són prou conscients del seu paper de referents lingüístics i han abaixat el llistó de la llengua en els seus mitjans. Són dues de les conclusions de l’informe que ha elaborat Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. La degradació que s'estén en el català del carrer també ha arribat a les redaccions dels mitjans de comunicació, cosa que, a la vegada, contribueix a l'empobriment de la llengua. I el 42% dels lingüistes consideren que el nivell baixarà encara més els pròxims anys amb els periodistes més joves, fruit dels mals resultats en llengua a tots els trams escolars i de la caiguda de l'ús social del català. L’estudi, elaborat pel periodista i lingüista Pol Cervera, ha enquestat 50 correctors, assessors lingüístics i filòlegs, i recull el testimoni de dotze professionals que treballen amb la llengua en mitjans de tot el domini.

El consum d’informació en català ha crescut els darrers anys: el 73% de catalans escolten la ràdio en català, el 62% miren televisió en català (TV3 és la cadena més vista), el 38% compren un diari en català i encara un percentatge més elevat llegeixen diaris digitals catalans. Amb aquest gruix de públic, no es pot menystenir l'impacte de la llengua dels periodistes sobre la població. El 50% dels experts creuen que els periodistes no són conscients que són una autoritat lingüística. Per al filòleg Pau Vidal, "entenen l’obligació de treballar amb una llengua suposadament acurada però sense haver-se qüestionat el com i sobretot el perquè", diu. Des dels mitjans públics, però, asseguren que sí que són conscients que han d’oferir "un nivell molt alt", "per sobre del nivell de la societat".

Sobre la competència dels periodistes, un 60% dels enquestats creuen que tenen un nivell mitjà, però un gens menyspreable 38% creuen que és baix o molt baix. Per això és imprescindible la xarxa que representen els correctors dels mitjans (en aquest diari en tenim onze per a l’edició de paper i digital) per supervisar les patinades i mancances dels redactors. "Una llengua socialment dominant necessita menys un departament de llengua que una llengua subordinada, com el català", afirma Albert Pla Nualart, lingüista de l'ARA.

La llengua empitjora

Un dels aspectes preocupants de l’estudi és que la competència lingüística empitjora: els periodistes que s’incorporen a les redaccions han pujat en un context sociolingüístic amb menys presència del català i amb menys consciència lingüística, un cas que sembla paral·lel al del professorat. Algunes veus afirmen que l’autoexigència que tenien els periodistes veterans, que no van estudiar en català (a l’informe se citen Josep Maria Bachs, Ramon Barnils i Joaquim Maria Puyal), no la tenen els joves. Però és que tampoc reben la formació que se’ls exigeix. A la facultat històrica de Periodisme, a la UAB, es fan el 40% de classes en castellà i un total de 6 crèdits de 240 de llengua catalana (i és optativa, també es pot fer de castellà).

El professor de català de la Facultat de Comunicació de la UAB David Paloma apunta: "Pot ser que ja hagi començat a fer forat una mena de rutina de la secundària: que als passadissos se senti més castellà i que un cop els alumnes entren a l’aula es posin el barret d’ara toca fer-ho en català". Paloma afirma que la "minoria" que surten de la facultat amb un bon català són els alumnes que ja duien abans una bona base. "Els periodistes són un reflex del grau d’interferència social del castellà i els més joves no s’adonen de castellanismes que fa 40 anys eren molt evidents", diu Jordi Badia (VilaWeb). Vidal és implacable sobre la deriva dels professionals: "Els periodistes joves s’escarrassen a imitar un model d’estàndard periodístic encarcarat i burocratesc amb neologismes globbish i interferència fraseològica del castellà". Tanmateix, no tots ho veuen tan negre. Un 28% d’experts no creuen que hi hagi tal davallada i un 30% en tenen dubtes. Anna Vallhonesta (RAC1) i Ernest Rusinés (CCMA) posen pesos a l’altra banda, perquè fa de mal comparar els joves d’avui amb professionals amb tota una carrera feta.

En tot cas, el català es degrada a les redaccions perquè es degrada en general. En això hi ha unanimitat: un 90% opinen que sí. "L'estructura de la llengua catalana s'està erosionant a velocitat creixent a causa de la interferència massiva del castellà i superficial de l'anglès", diu Pau Vidal, d'acord amb Badia. Per a Albert Pla Nualart això no malmetrà la llengua com a mitjà de comunicació, però "sí que la va erosionant com a signe d'identitat, i això acaba afectant l'autoestima i la lleialtat dels parlants".