Llengua

Demandaran Plataforma per la Llengua per aturar les eleccions

La candidatura alternativa arribarà als tribunals i presentarà mesures cautelars al·legant irregularitats de funcionament i als estatuts

3 min
Membres de la candidatura alternativa amb Cerdà al centre.

BarcelonaEl conflicte dins la Plataforma per la Llengua continua encès. Després que dilluns la comissió electoral tombés la primera candidatura alternativa de la història perquè no se cenyia als estatuts, aquest divendres els socis liderats per l'exdirigent d'ERC al País Valencià, Agustí Cerdà, han anunciat que arribaran als tribunals i presentaran una demanda contra la Plataforma per la Llengua per impugnar la convocatòria d'eleccions i la invalidació de la candidatura. En primer lloc, demanaran l'actuació cautelar per ajornar les eleccions, que s'haurien de celebrar dins l'assemblea general del dissabte, 16 de març.

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

Aquests socis han demanat que sigui l'actual president, Òscar Escuder, que es presenta a la reelecció després de 22 anys a la presidència, qui retiri la candidatura perquè no se celebrin ara les eleccions i poder fer-ho més endavant amb les dues llistes validades. "És a les seves mans aturar aquest desgavell -diu Cerdà- i ens evitaríem haver d’anar a la justícia espanyola a dirimir les nostres coses". La demanda es presentaria previsiblement dilluns.

Segons els demandants, la convocatòria electoral presenta diverses irregularitats. Una és que s'hagi d'aprovar el reglament electoral el mateix dia que se celebren les eleccions. I una altra és que, seguint els estatuts de manera estricta, no hi hauria la possibilitat de presentar candidatures alternatives. Segons l'advocat Àlex Solà, el problema és que "els estatuts són millorables" i, sobretot, que estaven avesats que no hi hagués oposició. Per tant, "no s'ha incentivat la participació" i s'ha fet "la interpretació menys democràtica possible, llevat que interpretem que el sistema nord-coreà és democràtic", ha denunciat.

Òscar Escuder, president de Plataforma, i el polític Agustí Cerdà.
Quatre socis de Plantem cara per la llengua, amb Agustí Cerdà al centre.

"Un corrent d'aire fresc"

"No volíem aquest embolic", ha assegurat Cerdà. Segons ell, diversos socis els havien fet arribar que a la Plataforma "les coses no anaven com havien d'anar" i que "el pinyol no s'havia renovat". Socis de la candidatura de Cerdà van estar negociant amb Òscar Escuder durant setmanes per integrar quatre vocals dels tretze membres de la llista, en una executiva que tindria 24 persones. A última hora van fer-se enrere perquè ho veien com "un corrent intern" a la contra, segons va dir Escuder. Cerdà diu que volien "un corrent d'aire fresc" perquè "es ventili i es renovin els aires". Amb pocs dies es va aixecar una candidatura "plural ideològicament i territorialment" perquè era evident "el malestar" que hi havia. "És un moment que toca fer combat per la llengua", diu el candidat de Plantem cara per la llengua.

Segons aquesta llista, integrada per noms com Ernest Pérez-Mas, Guillem Fuster, Carme Sansa, Isabel Casals i Marçal Girbau, l'estructura orgànica de Plataforma "no s’adapta al volum actual" de socis: "Funciona com una comunitat de veïns de deu portes, però amb una entitat de 26.000 socis". En les últimes eleccions, que es renova cada dos anys per meitats, hi van votar 71 socis.

Els estatuts, al detall

Els estatuts diuen que els membres de cada comissió o delegació han de "presentar un candidat per ser part de l’executiva". Si bé la literalitat diu "un", cosa que impediria que hi hagi diverses llistes, la Plataforma interpreta que es refereix a "un per cada llista que hi hagi", segons han aclarit a l'ARA, de manera que segons ells cada comissió de treball i delegació territorial sí que podrien presentar tants candidats com llistes tancades hi hagi.

Els membres de la llista alternativa són socis i han presentat avals (els altres requisits necessaris per anar a les eleccions), però no formen part d'aquestes comissions. Però és que al·leguen que "la candidatura oficial tampoc compleix els estatuts" si es miren rigorosament, per exemple, per problemes procedimentals com que la delegació valenciana només té un membre (i el mínim és de tres) o bé que no s'han convocat les reunions de les delegacions i comissions per escollir el seu representant. "La designació és orgànica i de successió dinàstica", diu l'advocat de la llista alternativa.

L'objectiu dels estatuts és que hi hagi totes les sensibilitats sectorials i territorials i que la democràcia vagi de baix cap a dalt, però els demandants diuen que de facto això és un embut que fagocita la pluralitat, perquè l'entitat està "viciada per una història de candidatura única", segons Àlex Solà, que ha detallat processos organitzatius que serien poc ortodoxos. Segons ell, es tracta d'interpretacions "antigues i poc democràtiques" de les associacions, perquè la llei indica que tots els processos han de promoure la màxima participació. Per això impugnaran els estatuts.

stats