Mapa: quins són els estats favorables, reticents i indiferents a l'oficialitat del català a la UE

Brussel·les / BarcelonaL'ofensiva d'última hora de la Moncloa perquè els estats europeus votessin a favor de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera no ha fet efecte. Una desena de països, entre els quals Alemanya, Itàlia i Finlàndia, han posat sobre la taula l'ajornament de la decisió durant la discussió dins el consell —que es fa a porta tancada— al·legant dubtes econòmics, jurídics i tècnics. És a dir: Quant costa i qui ho paga? Cal canviar els tractats? Com afectarà les minories d'altres països si crea precedent? Com s'implementaria?

La majoria dels Vint-i-set s'han mostrat reticents a la incorporació de les tres llengües i demanen més temps per estudiar la mesura, tot i que Espanya també va sumant algunes adhesions pel camí. Menys d'una desena d'estats donen clarament suport a la proposta. Per això el govern espanyol ha decidit retirar-la fins a un pròxim Consell d'Afers Generals de la UE, perquè la mesura s'ha de tramitar per unanimitat i països com Alemanya han amenaçat avui amb vetar-la. Es podria tornar a discutir l'oficialitat del català el 24 de juny, o bé més endavant al setembre, a l'inici de curs polític i quan es comencen a negociar pressupostos; dependrà del que demani Espanya i acceptin a l'ordre del dia.

Aquest és el mapa del posicionament dels països, segons ha consultat l'ARA a més d'una vintena de fonts diplomàtiques.

A FAVOR

Cada vegada són més els estats membres que estan a favor de la iniciativa, si bé continuen sent minoritaris. Els aliats habituals en qüestions de diversitat lingüística, com Bèlgica (té tres idiomes oficials en les seves respectives regions: el francès, el flamenc i l'alemany) i Irlanda, que va aconseguir el 2022 que l'irlandès rebés l'estatus efectiu de llengua oficial de la UE. També hi estan a favor Xipre, Eslovènia, Dinamarca, Romania, Portugal i Hongria, que sempre neda a contracorrent de la majoria del bloc.

EN CONTRA

Pressions polítiques

Fonts coneixedores de les converses de l'Estat amb altres socis europeus apunten que el PP va pressionar Itàlia, Alemanya i Hongria perquè ho bloquegessin. De fet, el mateix PP català va admetre trucades per mirar d'entrebancar la iniciativa i Vox va assegurar que Génova els havia demanat que pressionessin els líders de les famílies d'extrema dreta, com l'hongarès Viktor Orbán i la italiana Giorgia Meloni. El diari Abc també informa que Génova s'ha posat en contacte amb el ministre d'Exteriors d'Itàlia, Antonio Tajani, que és pròxim al PP espanyol i s'hauria compromès a posar traves a la iniciativa. En aquest sentit, Itàlia ha sigut un dels primers països a demanar el torn de paraula, i ha advocat per ajornar la votació i demanar un informe als serveis jurídics del Consell de la UE.

Reticències per motius legals i de cost econòmic

Alemanya, governada ara pel conservador Friedrich Merz, ha estat un dels països més contundents en contra de la proposta espanyola. Ha sigut el primer país a demanar el torn de paraula, ha instat a ajornar la votació i ha amenaçat de votar en contra si no es retirava. El seu argument principal, però, no és teòricament polític, i assegura que només vol més garanties jurídiques. També s'han posicionat en aquest sentit Croàcia, Txèquia, Països Baixos i Àustria. A més, la majoria d'aquests estats membres, que són dogmàtics de l'austeritat i contraris a incrementar el pressupost de la UE, temen que Espanya legalment no pugui sufragar els costos que suposaria l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera i hagin d'acabar-ne pagant la part respectiva.

Reticències perquè temen que estableixi precedent

El principal temor que tenen una part important dels estats membres és que l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera estableixi precedent i animi altres comunitats lingüístiques minoritzades en el seu territori a reivindicar el mateix reconeixement. En aquest grup de països s'hi troben sobretot els bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), que tenen grups russòfons sobretot a causa de la diàspora soviètica, i els nòrdics (Finlàndia i Suècia), que tenen diverses minories. Per contra, Dinamarca, tot i que té el feroès, amb 80.000 parlants, s'hi ha mostrat obertament favorable.

França es caracteritza per tenir poc respecte per la diversitat lingüística, i oficialment fins i tot ha declarat que no té minories ètniques, religioses o lingüístiques, tot i que, entre d'altres, hi ha parlants de bretó, basc, català, occità, alsacià i cors. Qualsevol moviment favorable a la diversitat lingüística tem que pot alterar el fràgil equilibri del debat lingüístic. Finalment, Bulgària també s'hi mostra escèptica, tot i que no frontalment contrària. Cal recordar que l'estat búlgar tampoc reconeix les seves minories lingüístiques, com la turca.

Indiferents

En l'últim grup d'estats s'hi troben els que prefereixen no decantar-se per cap de les dues posicions per evitar entrar en polèmica o perquè els és indiferent quina és la decisió final. Alguns són Grècia, Luxemburg o Malta. I, pel que fa a Polònia, manté la neutralitat perquè és el país que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE i no es pot posicionar públicament en les discussions que es duen a terme en aquesta institució. Tot i això, l'executiu polonès no hi havia fet cap declaració contrària o favorable abans d'assumir la presidència, si bé no ha posat impediments perquè Espanya hagi pogut portar a discussió l'oficialitat del català.