Un estudi pioner busca adaptar l'atenció als malalts crònics a la crisi climàtica
El projecte vol servir per donar una atenció personalitzada als pacients més afectats pels canvis extrems i adaptar-hi el sistema sanitari
BarcelonaEls efectes de l'impacte de la crisi climàtica a escala mundial ja fa temps que són evidents i Catalunya no se n'escapa. Les onades de calor cada vegada més freqüents o la sequera extrema que ja fa mesos que afecta el país poden repercutir en la salut de tota la ciutadania, però sobretot en els col·lectius més vulnerables als extrems climàtics i en la dels pacients amb malalties cròniques. Només l'estiu passat es van produir a Catalunya 1.800 morts associades als pics de temperatura de l'estiu, segons un estudi recent de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut d'Investigació en Salut i Medicina de França (Inserm).
Ara un projecte pioner a Catalunya (i amb pocs precedents a escala mundial) busca anar més lluny en aquesta associació entre augment de temperatures i mortalitat per determinar quins factors del canvi climàtic influeixen més negativament en els malalts crònics, segons la seva patologia, i d'aquesta manera personalitzar el tractament depenent del moment de l'any i de les condicions meteorològiques. "Si podem detectar que un pacient diabètic, després d'un pic de temperatura, ha requerit una sèrie d'ingressos o un canvi en el tractament, podem delimitar més com atendre'l per evitar que en un futur torni a patir una desestabilització", explica el doctor Tomàs Pérez Porcuna, coordinador científic de la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa, l'organisme que lidera el projecte juntament amb el Servei Meteorològic de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
"Un pacient que pren diürètics no canvia el pla de medicació quan puja la temperatura i pot quedar desajustada i patir deshidratació, perquè no és el mateix prendre-la quan hi ha 10 graus de temperatura que quan n'hi ha 35 graus", insisteix Pérez Porcuna. A més, l'estudi permetrà disposar d'informació en temps real sobre els pacients més vulnerables depenent de les condicions meteorològiques i la seva malaltia. Però no només està pensat per donar una atenció més personalitzada i específica als usuaris, sinó que també busca dimensionar i redistribuir els recursos sanitaris d'acord amb les circumstàncies climatològiques.
Dos estudis
El Servei Meteorològic subministrarà a Mútua Terrassa totes les dades que li proporcionen les 200 estacions de la seva xarxa al Vallès, l'àmbit de treball de la mútua. A partir d'aquestes dades, i en col·laboració amb els investigadors de la UPC i la URV, es faran dos estudis: el primer tindrà un enfocament retrospectiu i s'analitzaran les dades sanitàries i climàtiques dels últims quinze anys usant tècniques de big data i intel·ligència artificial, cosa que permetrà definir les persones i malalties més susceptibles al canvi climàtic. L'objectiu és determinar quins són els pacients més vulnerables al canvi climàtic i com aquests factors climàtics impacten en la salut.
Al segon estudi hi haurà grans grups de pacients de manera prospectiva, s'hi integrarà informació clínica, mediambiental i climàtica i es generarà una eina tecnològica que permetrà adaptar el sistema sanitari al canvi climàtic i obtenir recomanacions anticipades per a pacients, professionals de la salut i gestors. "Aquesta segona part aborda les malalties concretes com la diabetis, el Parkinson o les persones que han tingut un infart per veure com els afecta la meteorologia i definir quins són els biomarcadors de més vulnerabilitat", explica l'investigador.
Aquest dimecres s'ha signat el conveni entre Mútua Terrassa i el Servei Meteorològic que ha de permetre connectar les dades climàtiques amb les dels més de 300.000 pacients que atén la mútua, però cal inversió perquè el projecte comenci a caminar. En aquest sentit, els investigadors esperen obtenir una beca de la Generalitat i optaran també a altres ajudes estatals i europees. La intenció és que el primer estudi es pugui fer en un termini d'entre un i dos anys i el segon, més ambiciós, entre dos i tres anys.