Fiar la reconciliació al bloc del 155

BarcelonaEscric això amb els col·legis encara oberts. I tinc sobre la taula la portada d''El Periódico', que conté dos míssils semiòtics, amb una forta càrrega de cinisme. El primer és el titular: "El vot de la teva vida". Aquest és el lema que va promoure Junts pel Sí fa dos anys, per remarcar el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27-S. Que ara se l'apropiï el diari català que més s'ha significat per l'espanyolisme confirma que aquest segrest de les paraules i els conceptes –com el cínic 'Votarem' de 'La Razón', en català– és una de les dues estratègies conceptuals que l'unionisme ha posat en marxa per instal·lar determinats marcs mentals. (I sí, parlo de segrest perquè les accions després no es corresponen amb el missatge que es publicita.) L'altra, esclar, és la deshumanització: que si els independentistes no són gent normal, que si 'panda de tarados', que si cal desinfectar...

El subtítol d''El Periódico' és "Catalunya tria entre prolongar el Procés o teixir la reconciliació". El bloc del 155 se n'omple la boca, de voler governar per a tots els catalans, però no he sentit en tota la campanya ni una sola mesura que demostri que també pensaran en els independentistes. I, de nou... reconciliació? ¿Els que fan servir el llenguatge deshumanitzador? ¿Els del bàndol que ha promogut l''A por ellos' i el 'Puigdemont a la prisión'? ¿El que quan es manifesten ho fan acompanyats d'una ultradreta camorrista que causa incidents sempre silenciats per la premsa amiga? La perversió lèxica és tan fascinant com terrorífica.

Com deu ser aquesta instrumentalització de les paraules i els conceptes que el diari de Zeta, per a la foto de portada, escull una fotografia que mostra una noia amb l'estelada a mode de capa i una altra jove amb la bandera espanyola, totes dues agafades de les mans. Doncs bé, era una manifestació independentista. D'acord?