Google compleix 20 anys convertit en amo i senyor de les cerques a internet

La companyia, nascuda el setembre del 1998, monopolitza les cerques i la publicitat online

Google compleix aquest dijous 20 anys, dues dècades en les quals ha passat de ser una petita 'start-up' en un garatge californià a un negoci global amb infinitat de serveis i que pràcticament monopolitza les cerques a internet. Es calcula que el cercador online, la peça clau i original de l'imperi Google, rep el 63% de les consultes que es fan a tot el món, una xifra que es dispara fins a més del 90% si s'hi inclouen altres portals de la companyia, com Google Imatges, Google Maps o YouTube. 

L'empresa va néixer el setembre del 1998 com un projecte d'investigació de Larry Page i Serguei Brin, dos estudiants de doctorat de la Universitat de Stanford, als Estats Units, que a dia d'avui continuen sent, respectivament, el conseller delegat i el president d'Alphabet, la matriu de Google. Page i Brin van començar al garatge de la seva amiga Susan Wojcicki, a Menlo Park, i ella ha seguit vinculada a l'empresa des de llavors: actualment és la consellera delegada de YouTube. 

"Es van imposar perquè tenien el millor producte, sens dubte. No van ser els primers a inventar un cercador, però la qualitat dels seus resultats no tenia punt de comparació en aquell moment", explica Mark Graham, un dels pioners de la xarxa i director de la màquina Wayback a l'Arxiu d'Internet de San Francisco. 

En pocs anys, Google es faria un lloc en el mercat superant els seus competidors, com AltaVista, Yahoo!, Hotbon i Excite.com, i es consolidaria definitivament en sobreviure a l'esclat de la bombolla de les puntcom, l'any 2000. Des de llavors, aquest imperi amb seu a la localitat californiana de Mountain View ha crescut exponencialment fins a convertir-se en un negoci que l'any passat va ingressar més de 100.000 milions de dòlars. 

"Si Google no s'hagués creat o no hagués aconseguit l'èxit que ha obtingut, una altra companyia probablement ho hauria fet en el seu lloc", apunta Graham, que assegura que a internet "qui assoleix el número 1 es queda gairebé amb la totalitat del mercat". En la seva opinió, "ja sigui per qüestions legals o econòmiques", hi ha un patró clar a la xarxa que apunta a l'emergència de monopolis naturals, com també demostren els casos d'Amazon, eBay, Netflix o Facebook. 

Per a Graham, el principal problema de la immensa quota de mercat que acumula Google és que s'ha convertit en una "font de veritat". "Quan es fa una cerca a Google, els primers tres resultats que pareixen són assimilats en moltes ocasions a la veritat i al que és important –diu–. No obstant, hi ha casos en què aquestes entrades no es corresponen amb el més important, o fins i tot amb la veritat. L'exemple més clàssic és que durant molts anys si buscaves "11 de setembre del 2001" els primers resultats corresponien a teories conspiratòries", assenyala l'expert. 

Graham, que va estar molt involucrat en els inicis de la xarxa i els serveis online juntament amb altres enginyers i matemàtics idealistes, considera que el domini gairebé absolut de Google és, en part, decebedor. "La idea era deixar que florissin mil flors, és a dir, que el poder deixés de ser vertical, que les habilitats es distribuïssin, que el coneixement i la capacitat creativa es democratitzessin, però les coses no han evolucionat així", lamenta. 

De fet, més enllà de les cerques, Google també té un monopoli gairebé absolut dels ingressos per publicitat a internet, tot i que en aquest cas és compartit amb Facebook. Només als Estats Units, la publicitat online genera més de 70.000 milions de dòlars anuals (més que la publicitat en televisió), i es calcula que més del 90% del creixement anual correspon a aquestes dues grans companyies. Malgrat aquest domini abismal, Graham creu que és "raonable" pensar en un escenari en què en els pròxims deu anys Google perdi quota de mercat. "En les meves experiències passades he vist en moltes ocasions una marca dominant en un mercat, a qui tothom creia insuperable, perdre aquesta posició. AOL o Yahoo! en són dos bons exemples: avui, gairebé ningú no les recorda", adverteix Graham.

Més continguts de