Premsa
Mèdia 10/10/2017

Juan Luis Cebrián, apartat de la presidència de Prisa

El relleva Javier Monzón, mentre que el controvertit dirigent assumirà una presidència honorífica

Ara
2 min
Juan Luis Cebrián ha estat el conseller delegat de Prisa des del 1988. Anteriorment havia estat director del diari El País .

BarcelonaAquest divendres se celebrarà un consell d'administració al grup Prisa que, previsiblement, aprovarà la destitució de Juan Luis Cebrián com a president de la corporació de mitjans, segons informa 'El Confidencial'. S'imposa així el criteri dels grans accionistes de l'empresa el fons Amber, Telefónica, el Banc Santander, CaixaBank i HSBC–), que, al mateix temps, garantiran una ampliació de capital de 500 milions d'euros en un grup dramàticament llastat pel seu deute.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Juan Luis Cebrián va ser el primer director d''El País', fundat el 1976. El va comandar dotze anys, fins que, el 1988, va assumir el càrrec de conseller delegat del grup.

Javier Monzón, per part seva, és expresident d'Indra –un gegant de la consultoria i la tecnologia– i també conseller del Banc Santander, entre altres firmes. Quan va marxar d'Indra, per cert, va ser succeït per Fernando Abril-Martorell, exconseller delegat de Prisa.

La maniobra per desplaçar Cebrián ha estat àrdua: feia anys que diversos accionistes en reclamaven el relleu. A la junta de Prisa celebrada el 6 de juliol, el fons Amber ja li va exigir que abandonés les funcions executives i cedís la gestió al nou conseller delegat, Manuel Mirat. Aleshores li donaven un termini de sis anys, sota l'amenaça de destituir-lo si no acatava. El fons també reclamava no vendre l'editorial Santillana, una de les perles del grup, i fer l'ampliació de capital. De fet, Cebrián ja s'havia anat plegant a les exigències dels accionistes dels grups, com quan es va substituir el conseller delegat José Luis Sainz per Manuel Mirat, per la pressió d'Amber.

L'amenaça de la fallida

Prisa ha anat rebaixant un deute que es va enfilar fins pràcticament als 5.000 milions d'euros el 2007. Per evitar la liquidació del grup, s'ha hagut d'anar venent alguns actius com Canal+, Alfaguara, el 14,3% que tenia de Mediaset, la portuguesa Media Capital, el 25% del mateix capital i sis ampliacions de capital per uns 1.260 milions d'euros.

Ara, la companyia s'aproxima al seu proper gran venciment. L'editora d''El País' necessita afrontar el pagament del deute que cal satisfer aquest any: 956,5 milions d'euros. Dos terços dels crèdits de Prisa han sigut ja venuts als fons Angelo Gordon, Och-Ziff i Anvenue, que branden l'amenaça d'executar els actius del grup. Per fer-hi front, Cebrián demanava 1.500 milions d'euros a canvi de l'editorial Santillana, però l'oferta més elevada que va aconseguir –procedent del grup Rhône– només arribava als 1.200 milions.

Per al bienni 2018-2019, Prisa ha d'enfrontar-se a 1.573 milions d'euros, i estan garantits amb Dédalo, 'El País', Norpresa, la Cadena SER, Santillana Educación, Vertix i Media Capital, entre d'altres.

stats