‘Politico’ aterra al cor de la Unió Europea

Brussel·les“¿Has sentit que Politico arriba a Brussel·les?”, pregunta un funcionari a un altre en un passadís de la Comissió Europea amb gran interès. Aquesta periodista va veure com l’escena es repetia en diverses ocasiones durant la tardor del 2014. Els rumors a la capital comunitària no van parar fins que el mitjà nord-americà Politico, un referent a Washington, va presentar-se oficialment al desembre. El compte enrere ja ha començat i la seva publicació sobre la informació que envolta la bombolla europea (la EU bubble, com es coneix en anglès) surt al carrer el pròxim 21 d’abril.

En una roda de premsa multitudinària al desembre, l’editor en cap, Mathew Kaminski, va explicar que volia tenir “la redacció més gran de Brussel·les”. Politico vol repetir l’èxit de Washington a la capital comunitària: als Estats Units tenen una de les redaccions més grans del país, al voltant 300 persones repartides pel territori. A més, prop de 800.000 persones visiten mensualment la publicació, segons ComScore, amb una tirada de la versió en paper de 25.000 exemplars. Són xifres modestes, si es comparen amb altres publicacions online com el Huffington Post, amb més de 2 milions de visites, però l’impacte de Politico als passadissos del Congrés nord-americà és notable. Fins i tot en l’imaginari col·lectiu nord-americà, ja que és citada en programes i sèries com House of cards.

El cofundador i redactor en cap de la publicació, John Harris, ha assegurat que és admirador del Financial Times i de la versió europea del New York Times, i per això aspira a “tractar-se d’igual a igual” amb aquests diaris, referents mediàtics a Brussel·les. Per reproduir el mateix èxit que a l’altra banda de l’Atlàntic comptarà amb periodistes que coneixen de primera mà el rerefons dels passadissos emmoquetats de les institucions europees. Entre ells hi haurà destacats corresponsals provinents del Washington Post i The Economist. Politico s’ha pogut aprofitar en el seu desembarcament europeu d’una estratègia mediàtico-comercial només possible per als grans grups. Al desembre va anunciar que s’unia amb Axel Springer, l’editora del diari més llegit a Alemanya, Bild, i una de les més importants al continent. Amb aquesta joint ven ture han comprat el diari European Voice, un setmanari de referència especialitzat en política europea. Així, van confirmar que la plantilla de European Voice s’acabaria integrant a Politico i que utilitzarien les seves infraestructures ja existents, des de les oficines fins a les rotatives.

També formaran part de Politico noms propis coneguts entre els corresponsals europeus, com Ryan Heath. Aquest portaveu de l’anterior Comissió Barroso, i de l’excomissària d’Agenda Digital Neelie Kroes, també és un escriptor prolífic. Serà l’encarregat de la secció Playbook, un apartat convertit en institució a Washington que consisteix a explicar a primera hora del matí les notícies més importants del dia, perquè polítics, lobistes i periodistes no es perdin els temes clau de la jornada. I tot, amanit amb ironia informativa.

La irrupció de Politico a l’escena europea ha posat al descobert les febleses dels mitjans generalistes, moltes vegades arrossegats per la competència de noves plataformes amb tota la informació gratuïta, i que per tant busquen desmarcar-se amb firmes o continguts propis. Els camins són l’especialització o la creació d’informació de pagament. Politico les ofereix totes dues: informació especialitzada gratuïta i de pagament.

Politico serà un clar competidor de mitjans establerts com el diari digital EU Observer o el setmanari Europolitics, conegut com “el número 1 de la informació europea independent”, amb bona reputació i un habitual dels despatxos de les institucions. De moment s’espera que Politico publiqui 30.000 exemplars a Europa. La seva edició en paper sortirà el 23 d’abril, Dia Internacional del Llibre. I com que Politico ja ha avançat que té una estratègia ambiciosa, ja han promès assistir a l’acte de llançament el president del Consell Europeu, Donal Tusk; el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i “alguns caps de govern”, de moment sense confirmar.