DÍGITS I ANDRÒMINES

Tecnonecrològica del 2017

Personalitats que no sortiran als reculls habituals de polítics i artistes desapareguts, però que han fet contribucions que afecten tant o més la nostra vida quotidiana

ALBERT CUESTA
ALBERT CUESTA Analista tecnològic

Com cada desembre, dedico el meu últim article de l’any a recordar personalitats que no sortiran als reculls habituals de polítics i artistes desapareguts, però que han fet contribucions que afecten tant o més la nostra vida quotidiana. En aquesta ocasió considero especialment important destacar-hi la presència de dues dones.

Paul Otellini (1950)

El primer conseller delegat d’Intel que no era enginyer com els del nucli fundador. Però va fer créixer l’empresa fins a convertir-la en el gegant mundial dels xips que és ara. La seva imatge més popular és del 2005, quan va aparèixer amb un vestit estèril per anunciar amb Steve Jobs que els Mac d’Apple portarien processadors d’Intel. Tot i això, va rebutjar vendre els xips per a l’iPhone original i per això passarà a la història com el directiu que va cedir el negoci dels smartphones a rivals com Qualcomm.

Jean Sammet (1928)

La web i els mòbils s’emporten tota l’atenció, però una gran part de les aplicacions informàtiques amb què es gestionen els bancs i l’administració pública encara funcionen amb COBOL, el llenguatge de programació creat fa més de mig segle per Sammet i cinc persones més a IBM per als seus mainframes. El millor testament d’aquella feina és que al món hi ha 200.000 milions de línies de codi COBOL en funcionament i cada any se n’afegeixen o modifiquen 2.000 milions més.

Joseph Schmitt (1916)

No va viatjar mai a l’espai però surt a la majoria de les fotografies dels llançaments de coets dels programes Mercury, Gemini i Apollo de la NASA. Schmitt era un dels operaris que ajudaven els astronautes nord-americans a posar-se els complicats vestits que els permetien sobreviure i comunicar-se durant les missions, sortir de les naus a flotar per l’espai i trepitjar la Lluna. Una operació de gran precisió que el pintor Norman Rockwell va immortalitzar l’any 1965 al quadre Grissom and Young; Schmitt hi apareix, agenollat, a l’esquerra.

Robert Taylor (1932)

Taylor va intervenir decisivament en la creació de dues innovacions que fem servir cada dia. Com a responsable de l’oficina de tècniques de processament de la informació del Pentàgon va aconseguir que els militars dediquessin una part del pressupost per als míssils balístics a connectar els ordinadors dels diversos projectes de recerca amb una xarxa, ARPAnet, embrió de l’actual internet. Posteriorment, al centre de recerca de Xerox a Palo Alto, va promoure la creació de l’Alto, considerat el precursor dels nostres ordinadors personals.

Hans Rosling (1948)

Les dades massives no s’entendrien sense la feina de Rosling. Per poder estudiar la relació entre el desenvolupament econòmic, l’agricultura, la pobresa i la salut, aquest metge suec va crear mètodes innovadors d’anàlisi i visualització de dades que el van convertir en referència del sector, sobretot a partir de la seva primera conferència TED, l’any 2006. Les peces de Lego de Rosling expliquen millor el creixement de la població i el canvi climàtic que totes les taules estadístiques del món.

Harry Huskey (1916)

Els anys 1940, Huskey va participar en la construcció de l’ENIAC, el primer ordinador electrònic programable de propòsit general: en va dissenyar el lector de targetes perforades. Durant una estada al Regne Unit, va col·laborar amb Alan Turing en el disseny de l’ACE, l’ordinador més ràpid del món l’any 1950. Però el seu llegat més conegut és el G-15 que va crear per a Bendix; tot i pesar 450 quilos i ocupar l’espai de tres neveres, es considera el primer ordinador “personal” perquè és el primer que podia fer servir una sola persona.

Marty Sklar (1934)

Com a mà dreta de Walt Disney, Sklar va dirigir el disseny i la construcció de tots els parcs temàtics de l’empresa, començant pel Disneyland original. Al darrere de les experiències familiars hi ha un gran desplegament d’enginyeria en atraccions que han marcat la pauta del sector, des d’It’s a Small World fins a la muntanya russa Space Mountain, passant per la gestió de cues. Com a director creatiu dels Disney Imagineers va concebre el parc futurista EPCOT que forma part del Walt Disney World de Florida.

Millie Dresselhaus (1930)

La doctora Dresselhaus està considerada la “reina de la ciència del carboni” per la seva tasca al MIT de Boston sobre el grafit, els nanotubs de carboni, la termoelectricitat de baixa dimensió i altres aplicacions de la nanotecnologia que han donat peu als progressos més recents en el grafè, un dels materials del futur. La científica també es va significar per promoure la incorporació de les dones a les disciplines científiques i tecnològiques: aquest any va protagonitzar una campanya de General Electric sobre el tema.

Masaya Nakamura (1925)

Namco, l’empresa que Nakamura va fundar el 1955 per instal·lar dos cavallets mecànics en uns grans magatzems de Yokohama, va evolucionar cap als videojocs de monedes per a salons recreatius, on va fer fortuna a partir del 1980 amb la creació del Pac-Man, el joc del menjacocos que segons el llibre Guinness s’hi ha jugat més de 10.000 milions de vegades. Els seus laberints van passar a les consoles domèstiques de Nintendo, Atari i continuen vigents als mòbils, les PlayStation i les Xbox. Namco es va fusionar el 2005 amb Bandai.

Peter Mansfield (1933)

Si els metges poden examinar l’interior dels nostres cossos sense haver d’obrir-nos en canal ni sotmetre’ns als riscos de la radiació és gràcies a aquest metge britànic. Mansfield va descobrir que el nucli dels àtoms emet ones de ràdio quan es troba dins un camp magnètic, establint així els fonaments dels actuals aparells de diagnòstic mitjançant la ressonància magnètica (RM). L’any 2003 va rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia, compartit amb el nord-americà Paul Lauterbur.

Més continguts de