Com acabarà aquest nano?
Fa una setmana es va fer viral un vídeo de TikTok on un noi molt jove, el David, àlies Nano, explicava als seus seguidors la seva perspectiva sobre la cultura de l’esforç. Deia que “ser de carrer” era preocupar-se per la família, tenir dues feines, treballar de sol a sol com ell i portar els diners a casa. Part de l’impacte que ha tingut el vídeo es deu al fet que la seva actitud contrasta amb els prejudicis vinculats a l’estereotip que representa. Un noi amb tatuatges fins a la barbeta, les celles afaitades, un deix arrossegat a l’hora de vocalitzar i expressions de carrer apel·lava a la disciplina del treball i la responsabilitat personal. El Nano generava tendresa perquè prové d’unes circumstàncies personals molt complicades i precàries. El seu discurs responsable s’ha revestit d’aquella èpica heroica que tan bé funciona mediàticament. El clímax de tota viralització digital arriba quan el vídeo aterra a la televisió tradicional. La presència del Nano i la seva mare als platós de Telecinco i Antena 3 ha sigut fulminant.
La família ha rebut ofertes d’obsequis, donacions econòmiques i facilitats per part d’espectadors commoguts. Un empresari de Màlaga fins i tot li va regalar al noi un cotxe de segona mà per anar a la feina i alguns mitjans ja han advertit que l’oferta prové d’un empresari amb antecedents penals i un currículum farcit de corrupció. Ana Rosa Quintana i Susanna Griso van entrevistar el Nano i la seva mare perquè expliquessin les seves vicissituds: explotació laboral, xantatges, abusos, acomiadaments improcedents i violència masclista. Les entrevistes van culminar amb ofertes de feina per a tots dos de gent que trucava a la televisió. A Espejo público van emetre la conversa de telèfon on una empresària li demanava detalls del seu currículum al noi per contractar-lo per muntar bastides. La Griso, emocionada per la maduresa i les ganes de treballar del noi, li va donar un últim consell: que mantingués el cap fred per prendre decisions. Però el gran ressò mediàtic que han adquirit en qüestió d’hores i el munt de promeses que estan rebent no deu ser fàcil de gestionar. Tampoc hi ha cap garantia sobre les persones que hi ha al darrere de tants oferiments a cop calent.
Quan la televisió es posa la disfressa de l’auxili i la beneficència es converteix en una màquina molt perillosa. L’aspecte de rebel bondadós del Nano i una mare coratge són perfils amb un gran potencial com a personatges televisius. Caldrà veure si la televisió sense escrúpols tempta i recicla aquests nous protagonistes que necessiten diners i han tastat els beneficis immediats de la fama. ¿Veurem el Nano o la seva mare saltant de l’helicòpter en la propera edició de Supervivientes? ¿Entrant a la casa de Gran Hermano Vip? ¿O potser es convertiran en notícia perquè el cop de sort s’ha convertit en desgràcia? ¿Si les oportunitats que els ha brindat la televisió no surten bé, els reporters es barallaran per pregonar-ho com un fracàs? La caritat televisiva sempre acostuma a acabar fatal.
