Els antivacunes comencen a perdre la batalla informativa

BarcelonaD'entre les desinformacions sobre l'àmbit de la salut, poques preocupen tant com la que envolta el món de les vacunes. El fals clam que poden provocar autisme –basat en un estudi del 1998 que es va demostrar manipulat i interessat– encara circula irresponsablement per la xarxa, com un virus. Però alguna cosa està canviant en el debat digital sobre l'assumpte. El portal The Conversation ha estat monitoritzant algunes de les etiquetes que es fan servir en missatges de Twitter. Si el comentari és pro vacunes, el marca amb color blau. Si és anti, de color verd. Un cop d'ull a les dades de 2018, comparades amb les de dos anys enrere evidencia que la taca verda 'anti' ja no és majoritària, com ho era aleshores.

I es pot treure una conclusió interessant (alhora que preocupant) a partir de l'anàlisi que han fet sobre qui repiula els missatges contraris a la vacunació. Segons expliquen, un grapat dels bots més actius –o perfils automatitzats de Twitter que es fan passar per persones reals– són els mateixos que el 2016 van interferir en les eleccions presidencials americanes, escampant falses informacions. És fàcil que si pensem en ingerències de països estrangers el primer que ens vingui al cap sigui l'àmbit polític. Però un estat enemic també pot desestabilitzar un país, per exemple, causant-li un problema sanitari per culpa de la desinformació. El xarampió es va declarar erradicat als Estats Units l'any 2000. Malauradament ha tornat, i des de principis d'any s'han declarat ja com a mínim 387 casos. El mateix amb les galteres: 151 infeccions en dos mesos d'una malaltia que crèiem superada.

Els gegants tecnològics han d'assumir més responsabilitat sobre els continguts que permeten circular a les seves xarxes. No poden ser una cambra de ressonància de la pròpia ignorància.