Caretes fora: entusiasme indissimulat per la pujada de Vox

L’endemà de les eleccions sol ser un dia diàfan, sense cap núvol, d’aquells que permeten veure de quin peu calça cada diari a partir de la torsió dels resultats per adaptar la realitat a la seva intenció electoral. El popular Jorge Azcón tornarà a presidir la comunitat, però ho farà més tutelat per Vox, que duplica escons i inflaran més el pit, si és que les tenses armilles encara ho permeten. Dins de la dreta, hi ha la branca clàssica (Abc i La Razón) que clarament és pro PP i recela de l’extrema dreta, encara que els concedeixin la butlla de l’eufemisme. Fixem-nos com, en els seus respectius titulars de portada, de qui primer parlen els dos mitjans no és ni del PP, que malgrat tot ha guanyat, ni de Vox, sinó dels socialistes, la seva obsessió particular: “El PSOE s’enfonsa, el PP retrocedeix i Vox es converteix en el gran vencedor a l’Aragó” i “Sánchez recull una nova derrota i el PP guanya les eleccions”. En el diari de Planeta, l’absència dels ultradretans en el titular clama ben fort quin és el complex que tenalla el rotatiu.

A El Mundo, en canvi, de qui primer parlen és de Vox, i això és revelador. El mitjà cada cop està més rendit als encants dels d’Abascal, i és per això que titula amb trompeta i sense sordina: “El cicló de Vox encongeix el PP i la portaveu de Sánchez enfonsa el PSOE”. L’avanttítol és “El nou escenari polític s’imposa” i avui cal parar atenció a la cita literària del dia, de Joseph Conrad, que diu: “La força d’un és només un accident que es deriva de la debilitat dels altres”. És a dir, Feijóo, ets un tou, que vingui Ayuso d'una vegada i deixem-nos de tota aquesta pantomima del centrisme i la moderació. Posats a citar Conrad per il·lustrar el creixement desmesurat de Vox, jo em quedaria amb les cèlebres últimes paraules del pobre senyor Kurtz a El cor de les tenebres, just abans de finar: “Oh, l’horror, l’horror”.