La plataforma digital de TV3, el TV3 a la Carta, ha estrenat un nou reportatge del Punt de no retorn, la sèrie de curts documentals de Raül Gallego que ens mostra realitats llunyanes per aprofundir-hi i veure com es transforma el món. Després del capítol dedicat a la Jihad Islàmica de Palestina, el reporter viatja fins al Japó. És la societat que està més preparada per acceptar la intel·ligència artificial i els robots. Més que ensenyar-nos un catàleg d’humanoides tecnològicament punters –tot i que també en veiem uns quants–, el periodista vol explicar-nos quins són els trets culturals, religiosos, científics i humans que fan del Japó un país àvid per la IA. Japó, la utopia d’IA i robots convida l’espectador a llegir entre línies. És una de les característiques d’aquest documental que el fa més estimulant, a diferència d’altres sobre aquesta mateixa temàtica en què l’audiència és víctima d’un relat basat en l’impacte del potencial d’aquesta tecnologia.
Coneixem el professor Ishiguro, responsable del programa Moonshot Goal 1 del govern japonès, que té l’objectiu de superar les limitacions del cos humà, el cervell, l’espai i el temps al voltant del 2050. No és casualitat, però, que abans de veure Ishiguro descobrim el seu clon en versió humanoide. Un detall que permet adonar-nos de l’ego del personatge de carn i ossos. L’Ishiguro real és tan inexpressiu i poc dotat d’ànima com ho semblen tants altres robots. Paral·lelament, el documental ens revela les característiques socials del Japó: l’envelliment demogràfic i el descens de les cites a causa de les llargues jornades laborals, la inseguretat econòmica, l’individualisme, les distraccions digitals i les elevades expectatives al voltant del matrimoni. Raül Gallego utilitzarà aquesta informació perquè interpretem millor les raons que poden justificar determinats programes d’investigació d’IA. Per variar, alguns giren al voltant d’hologrames i humanoides amb aspecte femení i comportament sexualitzat i servicial. Els resultats que veiem són sorprenents, no només pel que representen en l’àmbit de desenvolupament científic sinó pel que impliquen a escala filosòfica. L’aspiració de superar el potencial humà en tots els aspectes, l’assoliment d’un món híbrid i indissociable entre el que és real i el que és digital i fins i tot la possibilitat de poder llegir el pensament en temps real. És inquietant per les pretensions que hi ha al darrere. Personatges que aspiren a ser Déu i a superar-lo, a dur més enllà la creació humana i fins i tot a originar un nou món. Més que estar a mercè de la intel·ligència artificial, el curt documental evidencia com l’ego dels que la lideren va més enllà de qualsevol ètica o moral. ¿Som mortals? Fem-nos eterns. ¿La humanitat està en decadència? Robotitzem-la per evolucionar-la. ¿Ens carreguem el planeta? Busquem com arribar a un altre. Uns plantejaments testosterònics, immadurs, abusius, que en comptes de prioritzar les necessitats reals se n’inventa de noves. No fan por els robots. Fan por els homes que els creen i els seus valors demencials.