ChatGPT vol ser el teu nou Windows

BarcelonaOpenAI va anunciar dilluns passat al seu congrés DevDay per a desenvolupadors que ChatGPT es transformarà en una plataforma universal per interactuar amb serveis de tercers, des de Spotify fins a Zillow. El missatge oficial: una revolució que convertirà el popular xatbot en "alguna cosa més semblant a un sistema operatiu", en paraules de Nick Turley, responsable de ChatGPT. La realitat: una fugida endavant desesperada d'una empresa que va perdre 5.000 milions de dòlars el 2024 i que gasta 2,25 dòlars per cada dòlar que ingressa.

Digueu-me malpensat, però quan una companyia que crema més de 2.000 milions en sis mesos anuncia que vol convertir-se en plataforma universal, potser cal preguntar-se si no estem davant d'una solució buscant el seu problema.

Les aplicacions integrades

Que ara com ara aquestes integracions no estiguin disponibles a Europa no és obstacle perquè el moviment mereixi atenció: estem davant d'un intent de reordenar tota la indústria tecnològica. La nova eina d’OpenAI (SDK, en les sigles en anglès) permet als desenvolupadors construir aplicacions que funcionen directament dins les converses de ChatGPT. Des del mateix dia de l’anunci hi ha disponibles set aplicacions: Spotify, Booking.com, Canva, Expedia, Zillow (l'equivalent d'Idealista als EUA), Coursera i Figma; per a "més endavant" n’han promès 15 més, entre les quals hi ha DoorDash, Uber i Instacart.

Sam Altman, el propietari d’OpenAI, ho ven com una nova era d'aplicacions "interactives i personalitzades". Però quan Casey Newton de Platformer va preguntar-li sobre com monetitzaran la plataforma, la resposta va ser la previsible: "Els detalls arribaran més endavant". Naturalment. Primer enganxem els desenvolupadors i després decidirem com xuclar-los els diners.

Les aplicacions com a ostatges

La integració de Spotify il·lustra el funcionament. Disponible en 145 països (però no a la UE), permet demanar cançons o pòdcasts en llenguatge natural dins de ChatGPT. Demanes al xatbot "Spotify, fes-me una llista de música ballable per a la festa de divendres" i l'aplicació apareix dins la conversa. Els usuaris gratuïts accedeixen a llistes existents com el Descobriment setmanal, mentre que els de pagament obtenen llistes personalitzades per IA. Sten Garmark, de Spotify, diu que "la visió de Spotify sempre ha estat estar a tot arreu on tu siguis". El que diu realment és que ara això significa sotmetre's a una plataforma que aspira a ser l'intermediari obligatori entre les aplicacions i els usuaris.

Per a tranquil·litat de les discogràfiques, Spotify assegura que no compartirà música amb OpenAI. Una de les tres grans, Universal Music Group, ja ha aplaudit "un ecosistema monetitzat". Traduït: anuncis i comissions.

A primer cop d’ull, es podria pensar que OpenAI vol situar ChatGPT al mateix nivell que l’App Store d’Apple i la Play Store de Google, com a nou intermediari de distribució d’aplicacions, serveis i continguts. Però la jugada recorda més aviat el Windows dels anys 90, quan qualsevol aplicació havia d'estar disponible per al sistema operatiu de Microsoft. Segons l’analista Ben Thompson, OpenAI no vol "integrar-se amb la web", sinó fer que ChatGPT esdevingui el sistema operatiu del futur. Si la teva aplicació no és a ChatGPT, no existirà per als 800 milions d'usuaris de la plataforma. I el pes de fer funcionar aquestes integracions recaurà sobre els desenvolupadors de tercers. Aquest és el poder de controlar l'accés als usuaris.

Windows i el pacte amb AMD

El 1981, IBM necessitava un ordinador personal amb urgència i va recórrer a Intel per als processadors i a Microsoft per al sistema operatiu DOS. També va exigir a Intel que llicenciés el seu processador a AMD com a proveïdor secundari. L’autèntic beneficiari va ser Microsoft: qui controlava el programari va fer més negoci que qui fabricava els xips.

Ara OpenAI està repetint aquella jugada, fins i tot amb algun dels implicats d’aleshores: acaba d’anunciar un acord amb AMD per comprar-li 6 gigawatts de capacitat de computació dels seus xips MI450. L'anunci arriba poc després que Nvidia, rival d’AMD, invertís en OpenAI. El missatge: el poder últim no el té qui fabrica els xips més ràpids, sinó qui controla l'accés als usuaris.

800 milions d'usuaris cremant diners

OpenAI presumeix de 800 milions d'usuaris actius setmanals, però amaga que cada usuari els fa perdre diners. La proporció entre usuaris gratuïts i de pagament és baixíssima: un 2,6%. Amb 20 milions d’abonats que nominalment paguen 20 dòlars cada mes, factura uns 4.500 milions anuals. Els costos de computació per entrenar models són uns 3.000 milions anuals, però cal afegir els costos d’inferència (respondre les preguntes que els usuaris fan al ChatGPT), que són 2.000 milions més. Abans de pagar salaris i màrqueting, OpenAI ja gasta 5.000 milions, però n’ingressa molts menys. L’empresa té previst perdre 115.000 milions d’aquí al 2029.

El conjunt de la indústria de la IA porta invertits 325.000 milions en infraestructura aquest any, sense que cap empresa d'IA generativa sigui rendible. Un estudi del MIT assegura que el 95% dels programes pilot d’IA en les empreses no observen cap millora clara del negoci. Les xineses DeepSeek i Alibaba ja han igualat les prestacions dels models d'OpenAI a un cost molt més baix, cosa que fa que els models d’IA siguin cada vegada menys valuosos. Estirant la comparació entre ChatGPT i Windows, es pot dir que en el panorama de la IA també hi ha una Apple: es tracta de Google, que aplica el mateix nivell d’integració extrema entre els seus productes i serveis. Simplificant, el mercat de la IA sembla tendir cap a un altre duopoli: OpenAI i Google.

Aquí és on pren sentit la nova plataforma d’OpenAI: si no guanyes prou amb els teus usuaris, que paguin els desenvolupadors. OpenAI pot cobrar-los comissions sense assumir tots els costos.

Quan Altman diu que la rendibilitat "no està entre les seves deu principals preocupacions", potser és perquè el seu problema no té solució. La jugada de la nova plataforma no és innovació: és supervivència disfressada de visió estratègica. OpenAI s'ha posicionat com el pal de paller de la bombolla d'inversió en IA i s'ha assegurat de continuar rebent capital especulatiu. Fins que la bombolla rebenti, esclar. Els desenvolupadors farien bé de recordar el precedent de Zynga: el seu joc FarmVille va arribar a representar el 12% de la facturació de Facebook, fins que aquesta va deixar de necessitar-lo. Nosaltres, els usuaris, hauríem de preguntar-nos si necessitem que l'eina més cara inventada fins ara per cercar restaurant es converteixi en el nostre sistema operatiu.