El CNI, les passades eleccions municipals... i les properes

La Vanguardia obre portada explicant que el CNI va espiar les negociacions polítiques que va mantenir ERC –la força més votada aquelles municipals a Barcelona– amb Colau per formar govern. L'actual alcaldessa, entrevistada aleshores per Nació Digital, havia negat sense ambigüitats estar disposada a acceptar els vots del PSC i de Manuel Valls per retenir la vara de batllessa, cosa que finalment va fer. Ernest Maragall ha aprofitat la polèmica per recordar aquell gir sobtat de guió i acusar Colau de ser partícip conscient de l'operació per apartar els republicans de l'alcaldia. El tinent d'alcalde Jordi Martí ho ha negat amb vehemència.

I aquesta és la doble victòria del CNI. D'una banda, és evident que la seva actuació va suposar una ingerència democràtica, amb l'ànim d'alterar el resultat executiu d'unes eleccions. Cap mitjà dit constitucionalista clamarà al cel per aquest escàndol. Sobretot tenint en compte que una part gens menor d'aquests diaris dits constitucionalistes han estat nodrint-se de les clavegueres de l'Estat, publicant històries fètides a cada elecció recent, històries que han acabat quedant en no-res. El segon triomf, esclar, és interferir ara. Gràcies a la filtració, dos dels partits que són aliats naturals (amb la configuració actual) per pactar a l'Ajuntament se les estan tenint en públic, perquè cadascú ara ha de treure pit. El PSC deu estar fregant-se les mans. Un altre cop. I l'Abc també, que treia el titular "El secessionisme va fer del CNI el seu enemic a abatre per neutralitzar Tsunami Democràtic". Es queden a un pas de dir que es van fer espiar retroactivament per, quatre anys després, forçar la dimissió d'una directora... que no implicarà una expedició com caldria, amb lots ben potents i guants de goma, al sistema de clavegueram estatal.