Mèdia 10/05/2020

Com hem de digerir l’empatx digital?

Amb el confinament, el consum de televisió i internet ha crescut molt i cal trobar l’equilibri per fer un ús saludable de les pantalles

Albert Solé Bonamusa
4 min
Com hem  de digerir l’empatx digital?

Que tots estem mirant més la televisió i estem més connectats a internet des que estem confinats a casa és una evidència. La majoria del temps d’oci el passem ara enganxats a una pantalla, i les xifres així ho mostren. Per un costat, el consum de televisió diari ha crescut un 38% entre abans i després del 12 de març -de 198 minuts diaris de mitjana a 274-, segons dades de Kantar Media que recull l’últim Butlletí d’Informació sobre l’Audiovisual a Catalunya (BIAC), elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) especialment per analitzar les conseqüències del confinament pel coronavirus. L’augment, però, és encara més gran entre els menors, quasi un 70%. Però si ens fixem en la resta de pantalles que tenim a casa -mòbil, tauleta, ordinador o consola-, l’augment entre els menors de 18 anys ha sigut del 80%, segons confirma un estudi que ha fet la plataforma de seguretat i benestar digital per a famílies Qustodio.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Si la gestió dels dispositius electrònics en una família amb menors ja acostuma a ser una tasca complicada pel poder d’atracció que tenen, després d’un mes de confinament encara més. Sense gaires alternatives d’oci, aconseguir una bona dieta digital sembla impossible, i més si els pares han de treballar a casa. “Els dispositius digitals són un aparcanens ideal per poder treballar sense que et molestin. Els fills poden passar-s’hi tot el temps del món sense adonar-se’n, però això els pot generar addiccions i els pot provocar una falta de percepció de la realitat”, explica Francesc Grau, emprenedor tecnològic i autor del llibre Tot el que heu de saber sobre internet abans que els vostres fills, en què dona molts consells de com fer aquesta gestió a casa amb els menors de 12 anys. “En la franja de temps de la qual jo parlo, els nens tenen interès per qualsevol objecte digital, però comprenen el que tu els dius i els pares encara som influenciadors, i ens faran cas amb el que els diguem. A partir dels 12, caiem en picat com a influenciadors i es busquen altres prescriptors”, explica Grau. Per aquest motiu, afegeix: “Durant l’etapa dels 5 als 12 anys hem d’estar molt a sobre amb tot el que succeeix en la seva relació amb els dispositius digitals”.

El primer pas per a una bona gestió de les pantalles a casa, i més aquests dies, és no criminalitzar-les i encara menys prohibir-les. Tal com explica la doctora Núria Aragay, psicòloga de la Unitat d’Atenció al Joc Patològic i altres Addiccions no Tòxiques del Consorci Sanitari de Terrassa en una de les unitats didàctiques del programa eduCAC, els mòbils i la resta de dispositius, i les seves aplicacions, ens proporcionen benestar i no són dolents per ells mateixos, el problema és l’excés d’ús. “Els adolescents són uns grans consumidors de videojocs i xarxes socials i es relacionen principalment a través d’elles, i aquest element és bàsic en el desenvolupament de la seva autoimatge i per ser reconeguts dins d’un grup”, afirma la doctora Aragay, que dona unes pautes per detectar quan aquest ús es pot acabar convertint en una addicció [vegeu taula adjunta].

Des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya han editat un decàleg de consells per fer un ús responsable dels dispositius electrònics que tenim a casa, sobretot en família, pensat especialment per a aquests dies de confinament en què, com corroboren les dades d’audiència abans esmentades, el consum de televisió i internet s’ha disparat. El primer consell és bàsic: un pacte familiar per determinar els horaris d’ús dels dispositius. En aquesta línia, i per donar-li un punt de formalitat -sense valor legal, lògicament-, a la web Internet Segura For Kids (IS4K) del govern espanyol es poden descarregar uns models de contracte entre pares i fills sobre l’ús de les pantalles a casa.

Una altra norma que s’hauria de complir a totes les cases és que només ens hauríem de connectar a internet en els espais comuns de la llar, no a les habitacions on no et veu ningú. Els consells del CAC també impliquen acompanyar els fills en el seu oci digital i jugar amb ells -com fer stories d’Instagram o vídeos de TikTok plegats-, i alhora vigilar que l’exposició de la intimitat familiar no sigui excessiva. I com que la tecnologia no és bona ni dolenta, tot depèn de l’ús que se’n faci, des del CAC demanen evitar l’aïllament social precisament amb l’ús d’aquests dispositius: fent videotrucades als amics i familiars, en especial als avis.

“Jo soc dels que crec que els fills han de tenir dispositius digitals, no en retardo l’ús, però sempre l’han de fer servir amb mi al costat, i quan jo o algun adult de la família no hi som, els guardem”, explica Francesc Grau. Per a ell, tal com explica en el seu llibre, l’acompanyament digital és bàsic. ¿I com els acompanyes així durant el confinament si els pares han de treballar? “És més complicat, sí, però a casa meva partíem d’unes normes que ara les hem adaptat a la nova situació: sempre que compleixin les seves obligacions a casa, tenen un temps digital per fer allò que més els agradi. Jo també matava marcianitus de petit amb les maquinetes del meu temps, però els meus pares tampoc m’hi deixaven estar tot el dia”.

Finalment Grau afegeix un onzè i últim consell -respecte als 10 que ha fet el CAC- que ell practica i li funciona molt bé: els menors han de passar el mateix temps amb dispositius electrònics que amb els jocs analògics. “És a dir, si estan dues hores a l’ordinador, han d’estar dues hores jugant a ping-pong, al Catan o dibuixant; s’han de saber distreure de les dues maneres”, recomana aquest expert.

10 CONSELLS PER FER-NE UN ÚS RESPONSABLE

COM PODEM DETECTAR UN ÚS DE RISC DE LES PANTALLES?

1. Pactar entre tota la família l’ús i els límits horaris de tauletes, mòbils, ordinadors, televisió i videojocs.

2. Habilitar un espai comú per connectar-se a tots els dispositius.

3. Pactar i oferir espais de desconnexió digital.

4. Acompanyar i compartir amb els fills i filles les aplicacions i xarxes amb les quals es diverteixen.

5. Vigilar l’exposició de la intimitat familiar, sobretot dels menors, a les xarxes socials.

6. Evitar compartir elements reconeixibles del domicili per seguretat.

7. Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix internet.

8. Evitar l’aïllament social, sobretot de la gent gran, fent videotrucades.

9. Investigar els mecanismes de control parental.

10. Evitar que els menors tinguin accés a imatges o dades excessivament alarmants sobre la pandèmia.

Quan se supera el límit entre una conducta normal i una de patològica?

Quan es comença a dedicar molt de temps a internet en detriment del temps dedicat a altres coses

Quan aquella activitat en línia esdevé central en la vida i l’única via de gratificació

Quan això crea interferències en la vida familiar, acadèmica i/o econòmica

¿En quin moment podem adonar-nos que els fills estan fent un ús inadequat de les pantalles?

Quan hi dediquen moltes hores, els costa controlar el temps que hi passen i els costa frenar

Si es mostren irritables o enfadats quan no es poden connectar

Si baixen de rendiment a l’escola

Si abandonen altres activitats que abans els agradava fer

Si abandonen les tasques que els pertoca fer a casa

Si es van aïllant dels amics

Si descuiden la seva higiene personal

Si tenen mal d’esquena, mal de cap i/o augmenten de pes

Com hem d’actuar si detectem aquests problemes?

Hem de mirar com actuem nosaltres a casa amb relació als dispositius electrònics, ja que per a ells som un model

Cal parlar amb ells i mostrar-los que ens preocupa la seva conducta i els canvis que hi hem observat

Hem de pactar amb ells pautes d’ús responsables i límits de temps de connexió

Cal deixar-los marge perquè siguin ells els que s’autoregulin

Cal no criminalitzar-los i ajudar-los a canviar i millorar

Si els fills no reconeixen el problema i no volen canviar la seva conducta, és el moment de consultar un especialista.

Consells de la doctora Núria Aragay, psicòloga del Consorci Sanitari de Terrassa

stats