Cristian Trepat: “Més que amb diners, els hem de seduir amb projectes”

BarcelonaCristian Trepat va ser nomenat a l’octubre cap d’entreteniment de TV3. Des de llavors la cadena ha posat en marxa una política de renovació dels presentadors de programes.

A què es deu aquesta renovació de cares que ha iniciat TV3?

Els nostres presentadors d’entreteniment fan una feina fantàstica, però no els havíem renovat des de feia una pila d’anys. TV3 sempre s’havia esforçat per buscar cares noves, però pel motiu que fos això es va deixar de fer i ara teníem cert desgast.

¿Amb quina intenció s’estan fent aquests fitxatges?

L’objectiu és adreçar-nos a una audiència més àmplia sense perdre el nostre públic fidel, que cada cop és més petit. Per minimitzar la pèrdua d’espectadors ens hem d’obrir a nous continguts i també a nous presentadors. En tot cas, la renovació no es fa de manera forçada, sinó aprofitant canvis a la graella. Per exemple: el Divendres s’acaba i el nou magazín tindrà nous presentadors, el Vador Lladó i la Ruth Jiménez, que poden aportar un públic més jove i més urbà. O el cas de l’Anna Simon: va ser una jugada estratègica per renovar l’ Oh happy day. Les edicions anteriors tenien un to més acadèmic i ara buscàvem més xou per arribar a altres públics.

¿Es tracta de cridar l’atenció del públic jove, doncs?

El nostre públic majoritari és el de més de 65 anys. Ens interessa rejovenir-lo, però no busquem només el de 15 anys, sinó també el de 25 i el de 45. Un exemple és el Marc Ribas: l’any passat vam renovar el Cuines i hi vam posar un cuiner sense davantal i que agafa el menjar amb les mans. Això ens ha aportat un públic molt interessant, però la gent gran també l’ha comprat. Per això ara l’hem introduït al Joc de cartes.

Molts dels nous presentadors venen de canals espanyols. ¿Això pot ajudar a atreure espectadors habituals d’aquestes cadenes?

No ens volem adreçar específicament al públic castellanoparlant, però sí ampliar el target socioeconòmic, i per això cal adaptar una mica els continguts, sense perdre el segell TV3. L’Ares Teixidó n’és un bon exemple: buscàvem un públic al qual ens adrecem menys sovint, i quan vam anunciar que la tindríem se’ns van omplir les xarxes de felicitacions en castellà. I també vam detectar un increment d’espectadors que tenien el castellà com a primera llengua. Això és bo per a nosaltres, però també per a la gent.

¿És casualitat que la majoria de noves presentadores siguin dones?

No ha sigut buscat. En el cas de l’Ares sí que volíem canviar l’Òscar Dalmau per una dona, però amb la Nuria Roca, per exemple, hi han intervingut molts factors.

L’Ares és de Lleida i la Nuria valenciana: la pluralitat dialectal és un element que heu tingut en compte?

No és un factor decisori, però sí que és un element a valorar.

¿Costa convèncer presentadors de canals estatals que vinguin a TV3?

Sí. Nosaltres juguem la Champions però tenim un pressupost ajustat i competim amb cadenes estatals amb pressupostos que no ens podem ni imaginar. Això ens complica molt les coses, però és la lliga que hem decidit jugar. Es tracta de seduir-los amb projectes, més que no pas amb diners. I no és fàcil, perquè els diners són molt seductors.

Busqueu noves cares dins de TV3?

Hem impulsat un càsting intern i hem detectat molta gent que pot fer de presentador, però també de col·laborador, de reporter... Al nou magazín dels matins hi apareixerà alguna d’aquestes cares.

És també el cas de l’Àngels Molina?

Ella ja havia presentat reportatges a Cuatro i els últims mesos l’hem provat en una secció d’ Els matins. Però sí, és l’aposta interna de l’Això no és un trio. El plantejament és que l’Ana Boadas és la cara coneguda, la Bibiana Ballbè és el retorn i la Sandra Sabatés havia de ser el fitxatge, però la vam haver de descartar i llavors vam optar per l’aposta interna.

Quina valoració feu, de moment, d’aquesta estratègia?

El que realment ens permetrà valorar-ho són els dos magazins que comencen al setembre, però per ara la valoració és positiva: hem detectat un augment del target més jove.