La cursa de les IA per parlar català s'anima

BarcelonaQuan dijous al matí vau obrir el WhatsApp, potser us vau trobar amb una sorpresa que ha passat sense pena ni glòria mediàtica, però que suposa un petit terratrèmol en la nostra vida digital. Aquell cercle blau iridescent que Meta va incrustar fa uns mesos a la part superior o inferior dels xats ha canviat d'actitud. Fins fa quatre dies, si gosàveu adreçar-vos-hi en català, la intel·ligència artificial (IA) de Mark Zuckerberg us responia amb una negativa seca en castellà o anglès, al·legant que no estava programada per a la nostra llengua. Era una negativa tossuda i tècnicament absurda, perquè el model que fa funcionar l’invent (Llama 4) s’ha entrenat llegint tot internet i, per tant, sap català des de fa temps.

Doncs bé, sense nota de premsa, sense presentacions oficials amb autoritats a Barcelona i sense cap anunci del fundador de Facebook, Meta AI ha començat a parlar català. I el més inquietant no és que ho faci, sinó com ho fa: amb una naturalitat que espanta i amb cert desvergonyiment digital. Si ara li pregunteu pel canvi, el xatbot té la barra de dir-vos que sempre ha estat aquí per ajudar-vos, insinuant que potser abans "no li ho havíeu demanat bé". La màquina pretén fer-te creure que el problema eres tu i la teva manca de fe en l'algoritme.

L'elefant al WhatsApp

La importància d'aquest moviment és enorme per una raó purament estadística: la penetració de mercat. Sovint es cau en l'error de pensar que tothom fa servir ChatGPT o Claude. La realitat és que la majoria de la població no es descarregarà mai una aplicació específica per xatejar amb una IA, però, en canvi, viu dins de WhatsApp.

Ara la barrera d'entrada ha desaparegut. La tieta de Reus, l'adolescent de Girona o el gestor administratiu de Lleida ja tenen un assistent en català integrat a l'eina que fan servir cent cops al dia. Meta AI ja no és un xatbot extern; és un contacte més a l'agenda, sempre disponible per redactar un missatge de felicitació, resumir el grup de l’AFA que té 500 missatges sense llegir o recomanar una recepta.

Tanmateix, cal no entusiasmar-se en excés. L'activació del català a Meta AI no ha sigut "formal". Malgrat el que el xatbot prometia, els usuaris no han rebut cap notificació avisant-los de la novetat. Això respon, potser, a una estratègia de perfil baix per part de Meta de cara als reguladors europeus, que miren amb lupa com l'empresa utilitza les nostres dades per entrenar els seus models. Aquest és el preu de la festa: la privadesa. Tot i que els xats personals continuen xifrats d’extrem a extrem, tot el que li digueu directament a la IA serveix per entrenar-la.

A més, el sistema encara comet errors. Les al·lucinacions –inventar-se informació amb aplom absolut– són freqüents. Però la millora serà exponencial: com més li parlem en català, més dades generarem perquè el sistema s'afini i deixi de fer faltes d'ortografia o d'inventar-se la història de Catalunya. Una vegada més estem, de facto, treballant de franc per afinar un producte d'una multinacional nord-americana. És el peatge de la comoditat.

Salesforce: les empreses també parlen la nostra llengua

Mentre Meta AI irromp a la nostra vida privada per la porta del WhatsApp, Salesforce ha entrat aquesta setmana a la nostra vida com a consumidors amb la incorporació formal del català a Agentforce. Potser el nom no us sona, però Salesforce és el cervell invisible que gestiona l'atenció al client de la majoria de grans empreses, des de bancs fins a botigues de roba online.

Fins ara la interacció amb els xatbots corporatius era una font garantida de frustració. Eren sistemes rígids ("Si et diuen A, contesta B") que ens obligaven a canviar al castellà d'entrada. Amb Agentforce, la promesa és diferent. No són simples xatbots; són "agents autònoms". Això vol dir que tenen capacitat de raonament per entendre el context i executar accions.

Imaginem un cas pràctic de comerç electrònic. Si sou en una botiga online i demaneu a l'assistent: "Busco unes vambes per córrer per Collserola que no rellisquin quan plou i que no em costin un ronyó", l'agent hauria d’entendre la geografia (Collserola = muntanya, camí de terra), el clima (fang), el producte (sola amb adherència) i la restricció econòmica. I respondre en conseqüència, en lloc de dir-vos "No entenc «Collserola»". En l'àmbit bancari, aquests agents poden gestionar incidències com devolucions de rebuts o bloqueigs de targetes, tot en català normatiu i sense haver d'esperar que un operador humà estigui disponible a les tres de la matinada.

La nostàlgia injustificada del teleoperador humà

Aquí és on hem de vèncer una resistència cultural molt nostra: la mania de demanar "parlar amb un humà" immediatament. Siguem sincers: quan finalment aconseguiu parlar amb un operador humà d’atenció telefònica, aquesta persona sol estar lligada de mans i peus, obligada a llegir un solucionari en una pantalla. La paradoxa actual és que l'agent d'IA, connectat a tota la base de dades, sovint té més poder real per resoldre el vostre problema que l'humà precari que us até a l'altra banda del fil. Val a dir que Agentforce aconsegueix aquesta fluïdesa perquè, en virtut d’una aliança entre Salesforce i OpenAI, entre bambolines fa servir el motor de ChatGPT, que treballa perfectament en català.

Efecte dòmino?

Una setmana abans de l’anunci de Salesforce i del canvi a Meta, Google havia oficialitzat el suport del català –encara no aplicat del tot, cal dir-ho– i 29 idiomes més a Gemini 3 Pro. La inclusió del català a la mateixa categoria tècnica que llengües amb estat propi constituïa un canvi de política lingüística significatiu per part de Google.

La hipòtesi que aquesta decisió de Google hagi accelerat el desbloqueig del català a Meta AI resulta plausible. Quan un dels gegants tecnològics incorpora un idioma, els altres s'enfronten a la pressió comparativa: mantenir restriccions lingüístiques que la competència ja ha aixecat genera crítica i pèrdua d'imatge. Meta, que feia mesos que es resistia a oferir català malgrat tenir-ne la capacitat tècnica, s'enfrontava a una situació cada cop menys defensable.

Per què ara?

D’on surt aquesta pressa sobtada dels gegants digitals per parlar català, eslovè o hongarès? No ens enganyem: no ho fan per amor a Pompeu Fabra ni per consciència cultural. Ho fan perquè el mateix ús de la IA rebaixa substancialment el cost d’afegir nous idiomes, i a més el mercat de les llengües hegemòniques com l'anglès, l’espanyol i el xinès ja està ben atès. La nova cursa és captar els usuaris de llengües "no hegemòniques" però amb comunitats digitals actives i cert poder adquisitiu. Som la "llarga cua" del mercat de la IA, i ens volen a tots dins del sac.

Aquesta normalització és una victòria? Sens dubte: millora la visibilitat digital del català i evita que es converteixi en un idioma de segona categoria als ulls dels algoritmes. Però no oblidem la lletra petita: la nostra normalitat lingüística depèn ara d’interruptors situats a Califòrnia. Si demà Salesforce, Google o Meta decideixen que mantenir el model en català no és rendible, poden tornar a deixar-nos muts. De moment, però, aprofitem la conversa mentre duri.