"La fi d'una era": Gary Lineker s'acomiada de 'Match of the day'

LondresL'exitosa carrera com a presentador de la BBC de Gary Lineker (Leicester, 1960) ha acabat aquest diumenge a la nit, després de 26 anys com a conductor del programa Match of the day –resum dels partits de la Premier League–, i de gairebé trenta vinculat a la cadena pública."No havia de ser d'aquesta manera", ha començat dient, en referència a les circumstàncies del sobtat final, provocat pels seus comentaris a les xarxes socials sobre la guerra de Gaza, just abans de passar a fer l'habitual síntesi de la jornada, en companyia d'Alan Shearer i Micah Richards.

Al final del programa, amb un muntatge de més d'onze minuts ha caigut el teló sobre una carrera tan brillant als terrenys de joc com davant de les càmeres. L'espectador ha pogut veure un quart de segle de Lineker, des del seu primer dia, trencant la quarta paret, fins a les paraules d'homenatge al jugador, fetes en el seu moment per Bobby Robson o Johan Cruyff. També quan va complir la promesa d'aparèixer en calçotets –era més aviat un pantaló blanc– si el Leicester, el seu equip i on es va iniciar, guanyava la Premier.

El muntatge també ha combinat jugades i gols –inclosos amb la samarreta del Barça, amb la veu de Joaquim Maria Puyal perceptible en el background–, i comiats especials, des de Paul Gascoigne fins a Andrea Bocelli –va cantar l'himne del Leicester en la celebració de la Lliga–, Claudio Ranieri i Pep Guardiola –"No t'ho creuràs, però se't trobarà a faltar", li ha dit–, i moments viscuts darrere de les càmeres.

I ja en el minut i escaig final del programa, una confessió: "Com en la meva carrera futbolística, tothom feia la feina dura i jo em quedava amb els aplaudiments. Ha estat una autèntica delícia". Llàgrimes contingudes i una bota d'or simbòlica que li han lliurat Shearer i Richards, la cinquena de la seva vida, que s'afegeix a les quatre com a jugador. Tot plegat, "la fi d'una era", en paraules del mateix Lineker, dites durant un dels seus primers programes, fa un quart de segle, que s'han tornat a sentir i que han ressonat amb molta força.

Adeu abans d'hora

La seva retirada abans d'hora –havia de comentar la temporada vinent de la FA Cup i la Copa del Món dels Estats Units, Mèxic i Canadà l'any vinent, com ha fet des del 2002, encara que sense conduir ja Match of the day– ha sigut gairebé més traumàtica que la seva darrera actuació amb la selecció anglesa de futbol. Aquell comiat aleshores també ho va ser: va ser substituït durant un partit contra Suècia de l'Eurocopa del 1992, a només un gol d'igualar el rècord de 49 dianes que llavors tenia Bobby Charlton. Anglaterra va perdre.

Lineker s'ha vist forçat a abandonar per l'augment de la pressió a què ha sigut sotmès els darrers mesos, i que ha culminat després que compartís fa dues setmanes un post d'Instagram del grup Palestine Lobby. L'advocada canadenca-palestina Diana Buttu exposava la seva visió sobre com el sionisme ha afectat el seu poble. El post, però, incloïa la imatge d'una rata, associada històricament a la identificació que els nazis feien dels jueus.

Quan les xarxes ho van captar, va començar la cacera final. La Campanya contra l'Antisemitisme (CAA) va publicar a X: "Res a veure aquí. Només el compte d'Instagram de Gary Lineker compartint un vídeo antiisraelià que tergiversa el sionisme, amb un emoji d'una rata". L'endemà, el diari conservador The Daily Telegraph se'n va fer ressò i la bola de neu va fer-se grossa. En aquell moment, Lineker ja havia esborrat el post.

El mal ja estava fet, perquè el CAA també s'havia afanyat a exigir a X: "Després d'haver mirat cap a una altra banda fins ara, en aquest punt és clar que la contínua associació de Gary Lineker amb la BBC és insostenible. Ha de marxar".

El dimecres 14 de maig, l'exfutbolista va publicar també a Instagram unes "disculpes sense reserves per haver publicat una entrada que contenia un emoji amb connotacions terribles". "Malauradament, no me'n vaig adonar. Si l’hagués vist, mai, mai no l’hauria compartit. Tan bon punt me’n vaig assabentar, vaig esborrar la publicació immediatament i vaig demanar disculpes", continuava el seu missatge. Lineker tenia raó. L'emoji era difícil de veure. I de l'únic que se'l podia acusar era d'haver xutat a gol instintivament, com el davanter centre que va ser.

Hi afegia: "Al llarg de la meva vida m’he posicionat a favor de les minories, les causes humanitàries i en contra de qualsevol forma de racisme, inclòs, evidentment, l’antisemitisme, que detesto profundament. Per tot plegat, crec que el millor per a tothom és que deixi del tot les meves funcions com a presentador a la BBC", una etapa que va definir com a "meravellosa". Les crítiques les ha rebut des de dins de la cadena, també arran d'haver qüestionat en una entrevista a The Telegraph el nou cap d'esports de la BBC pels canvis que volia fer a Match of the day per a la pròxima temporada.

Abans de la gota que ha fet vessar el got, Lineker ja havia viscut episodis semblants. I va ser acusat de violar les regles d'imparcialitat de la BBC, que, justament, es van aclarir i reformular l'any passat arran d'un altre comentari seu a les xarxes on comparava la política de fronteres dels tories i el llenguatge del govern sobre els immigrants amb els de l'Alemanya nazi. Tot plegat li va costar una suspensió, que va fer que els copresentadors renunciessin a intervenir en el programa sense Lineker i que per primer cop en sis dècades Match of the day s'emetés sense comentaris.

Un altre dels episodis més sonats va tenir lloc molt recentment, quan va criticar la BBC –juntament amb 500 persones més, en una carta oberta– per la retirada del documental Gaza: How to survive a warzone, que va qualificar de "censura motivada políticament". La BBC el té en un calaix per la vinculació del narrador amb un responsable de Hamàs.

Crític amb el Brexit

Lineker també va ser molt crític amb el Brexit i amb el govern conservador, i va expressar el seu descontentament amb "l'estat de la nostra política", demanant-se si el tories retornarien els diners de "donants russos" dels quals s'havien beneficiat. Aquestes opinions li van valdre amonestacions de la Unitat Executiva de Queixes (ECU) de la BBC per no complir els estàndards editorials sobre imparcialitat, tot i reconèixer que no hi estava obligat com els periodistes d'informatius, tot i que sí a una "responsabilitat addicional" pel seu perfil.

L'abast de les seves manifestacions s'ha estès a temes mediambientals, com la crítica als polítics que donaven suport a l'abocament d'aigües residuals al mar. Però també s'ha manifestat en la cobertura de grans esdeveniments esportius. Durant la Copa del Món de Qatar 2022, va obrir la primera emissió de la BBC amb una contundent crítica a l'historial de violació dels drets humans del país i al tracte que rebien els treballadors immigrants. De fet, també va admetre que hauria d'haver estat més crític amb l'historial de Rússia durant la Copa del Món de 2018.

Lineker ha sigut la darrera víctima col·lateral del tractament sobre el conflicte de Gaza. Des de l'atac de Hamàs contra Israel el 7 d'octubre del 2023 i l'inici de la resposta del govern de Benjamin Netanyahu –"desproporcionada", en paraules molt recents del ministre d'Exteriors britànic, David Lammy–, l'extrema dreta mediàtica britànica ha equiparat la crítica a la devastació i l'assassinat indiscriminat de civils i infants palestins amb l'antisemitisme. D'aquesta forma, s'ha consumat una cacera contra l'exdavanter centre del Barça (1986-89), que ja feia molt que era al centre de la diana.