La degeneració de TV3 sí que és bestial
Després del piromusical de la Mercè, TV3 estrenava un nou despropòsit: Bestial. Les promocions del programa ja feien saltar totes les alarmes sobre una altra decisió esperpèntica i incomprensible de la televisió pública. I, dolorosament, diumenge la vam confirmar. Bestial és un xou d’entrevistes i música on tant la presentadora com els convidats han d’exercitar braços i cames: ballar, estimular el públic, celebrar algun tipus de comentari o fingir una meditació... Al mig del set hi ha un botó, una mena de dispositiu dinamitzador que se suposa que s’ha de prémer perquè passin coses “bestials” en el programa. El recurs va quedar ràpidament oblidat per evidenciar l’enorme tonteria que era en realitat.
El programa suposa el retorn de Bibiana Ballbè a TV3, que ha passat d’aquella aparent delicadesa del Silenci dels seus inicis al soroll insuportable del Bestial.
Des de la sala La Paloma, la presentadora està en un estat de sobreexcitació i esverament del qual acaba sent víctima. Un riure exagerat i una hiperreactivitat a qualsevol resposta absurda que provoquen estupor. El criteri en l’elecció dels convidats genera perplexitat. No entens ni l’interès que desperten, ni el motiu pel qual són allà. És com si la presentadora necessités reforçar la seva xarxa de vincles personals i influència convidant tot de personatges amb qui connecta a través d’Instagram. De fet, l’essència esteticista i artificial d’aquesta xarxa social transcendeix a la pantalla. Les preguntes de la Bibiana Ballbè no poden ser més fútils, cap convidat té un discurs interessant ni l’oportunitat de desenvolupar-lo. L’espectador se sent absolutament alienat d’aquella mena de festa pretensiosa.
Bestial és el festival de la vacuïtat més absurda. És un programa terriblement estèril, que sembla dissenyat només per contribuir a l’autoestima i empoderament de la presentadora. No veiem una professional remant a favor d’una idea sòlida, cultural, amb riquesa de continguts. Veiem una televisió posant-se al servei d’un egocentrisme inquietant. De fet, ho delata el logotip de Bestial, amb dues B confrontades que responen a les inicials de la presentadora. A Bestial, tot està narrativament sobredimensionat. Ballbè no para de vendre fum. Perquè tot el programa és una fàbrica de falsa emoció. Una reivindicació estèril de la diversió més absurda. Per donar pas a una actuació dels The Tyets, anuncia: “Passarà una cosa bestial, espectacular i històrica!” crida la presentadora, que des de l’inici ja sembla afònica, fruit d’una excitació que no la deixa ni respirar bé. I el que vam veure després va ser una simple i intranscendent interpretació a l’escenari.
Hi ha un element tràgic: TV3 ha programat Bestial en la franja dels diumenges a la nit que ocupava el 30 minuts. És un atemptat al prestigi i al servei públic en favor d'una posada en escena de la buidor, l’estètica i la frivolitat. Una prova de mal gust televisiu i l’al·legoria perfecta de la degeneració estrepitosa que està fent TV3.