Jeff Bezos, fundador i propietari d’Amazon, ha fet un any com a amo de The Washington Post. ¿Ha passat alguna cosa? Alguna. Han guanyat el millor Pulitzer (Servei Públic) i cent noves persones han entrat a treballar a la redacció. També s’han emportat una festa de David Carr, l’abrasiu cronista de mèdia del Times de Nova York: “Res en la creació de Déu no és tan perfecte com abans, però The Washington Post s’hi acosta molt”. Uau. El Post ha publicat aquest any exclusives de categoria i a la redacció flairen que s’atansa una època d’or. ¿Compensa tot això els 250 milions de dòlars que va pagar Bezos pel diari, ni que sigui el diari? M’hi jugo un pèsol que sí. D’entrada, és molt valuós que un guanyador com Bezos injecti 250 milions en la categoria “premsa diària”. Wall Street i altres inversors que la veien com un negoci del qual cal fugir s’ho repensen. I això és genial. A més, ha donat al Post una estabilitat financera com no tenia des del 2006. És un diari amb capital que pot invertir a créixer en lloc de passar-les magres per sobreviure. Fred Ryan, el nou CEO -l’acaben de robar de Politico -, és un home feliç. D’altra banda, entre els cent nous incorporats, n’hi ha un bon grup que són desenvolupadors, enginyers, dissenyadors digitals i tota la pesca. La resta són gairebé tots reporters per a la secció Nacional. Sabem que a Bezos li interessa la distribució de les notícies i si tot plegat pot ajudar el seu negoci principal, Amazon. Té tot el sentit, doncs, que els nouvinguts siguin gent que es dedica justament a processar i distribuir continguts digitals i que el focus d’aquests continguts no sigui “local” (com amb els anteriors propietaris) sinó “nacional”. El Post també ha obert un laboratori per experimentar i inventar amb dues dotzenes de cracs... a Nova York! Això allibera Marty Baron, el director, un home ben connectat i molt capaç, per dirigir la redacció... que ha guanyat el millor Pulitzer del 2014, el de Servei Públic. Ep. Això ja ho havia dit, oi?
