Diaris que encara han de donar la notícia de la fi d'ETA

Dimecres farà deu anys que ETA va anunciar la fi de la lluita armada. És a dir, i a efectes pràctics, la seva pròpia fi. El País oferia aquest diumenge diversos articles al voltant d’aquesta efemèride subratllant aquest decenni sense violència. En canvi, a la portada d'El Mundo hi figurava aquest tema: "Qui és qui a la cúpula de joves abertzales de vint-i-tants que titlla Bildu de traïdors". L'objectiu és evident: mantenir la noció que ETA segueix viva, ni que sigui en forma d'idea.

És normal que ho intentin. Els diaris de la caverna encara han de donar la notícia de la fi del grup armat. L'endemà d'aquell històric 20 d'octubre del 2011, els titulars buscaven sembrar el dubte i la suspicàcia. "ETA es vanta dels seus assassinats i emplaça el govern a negociar", va titular El Mundo, en una frase que suggeria més una ofensiva bel·ligerant que no pas l'admissió de la via morta en què s'havia convertit el terrorisme (o una rendició). "ETA ni es dissol ni entrega les armes", deia l'Abc. Són formulacions que, deu anys després, fan gratera, perquè no recullen el veritable sentit del pas fet per l'esquerra abertzale favorable a les armes. Durant tot aquest temps s'ha mantingut la idea d'una violència latent que només existeix en el quixotesc relat d'uns mitjans que –és gros haver-ho d'escriure– viuen millor contra els molins d'una ETA que ja és història. Solen ser, per cert, els mateixos mitjans que obliden el soroll de sabres durant les negociacions de la sacrosanta Constitució que no volen canviar ni que sigui perquè deixi de parlar de "disminuïts". La por i el conflicte fan vendre diaris. Per això cal somriure sarcàsticament quan la triple dreta s'escandalitza per les tècniques de Facebook per enganxar els usuaris a les seves xarxes socials.