Digui “trenta-tres” i “¿qué pone en tu DNI?”

Una de les múltiples llances mediàtiques fetes servir per ferir el català és la campanya contra la voluntat d’aconseguir que sigui un requisit per als metges que vulguin exercir als indrets on es parla aquesta llengua. Alguns exemples de frases caçades al vol: “El Govern aixeca un mur lingüístic amb els metges de la resta d’Espanya” (Crónica Global), “Ser un doctor excel·lent no és mèrit suficient per treballar a la sanitat pública de les Balears” (Ok Diario), “La paradoxa de les Balears: expulsen metges per no parlar català i contracten llatins perquè falta personal” (El Español) o “Casado es pregunta per què un metge català pot exercir a Lleó però no a la inversa” (Antena3.com). En aquest últim exemple, només li faltava afegir que els doctors, a més, no podran fer servir els urinaris del CAP fins que no es treguin el nivell C1. En general, el to oscil·la del sarcasme cunyadístic –tipus “es pot operar un tendó en la llengua de Fabra?”– al greuge ofès.

L’ARA explicava, tanmateix, que un estudi canadenc vincula millors resultats mèdics, en el diagnòstic, si aquest es fa en la llengua del pacient: la mortalitat queia un 24% en el cas dels francòfons i un 54% entre els que no tenien ni l’anglès ni el francès com a llengua materna i els tractaven en la seva llengua. No és cap dèria identitària, doncs. I tot i que la notícia només confirmi el que dicta el mínim sentit comú, ara ja podem celebrar que el debat està tancat, perquè algú hi ha posat mètode científic i uns números. Òbviament, escric aquestes línies sense haver sabut trobar ni una sola ressenya de la recerca als mitjans de Can Escarafalls. S’estimen més menysprear les dades i abonar el debat només amb carretades de nacionalisme banal i creure que una eminència mèdica d'Ouagadougou podria exercir, a León posem per cas, sense saber-ne ni papa de castellà.