Els pavellons del laberíntic recinte firal de Berlín han reflectit aquests dies la contenció de la indústria: hi ha hagut un 80% d’ocupació, mentre que altres anys estaven a vessar d'estands fins i tot als passadissos i als espais exteriors. S’hi han trobat a faltar expositors tradicionalment molt visibles: no hi eren Sony, Philips ni la teleco nacional Deutsche Telekom, en una absència que vindria a ser com si Telefónica fes campana al Mobile World Congress (MWC) de Barcelona. Altres marques, com Yamaha, han mantingut només una presència testimonial en l’estand del seu distribuïdor a Alemanya. Sobre IFA2022 ha planat un cert compàs d’espera, perquè l’entitat organitzadora, l’associació Gfu, té contracte amb la Messe fins al 2023, però en la gèlida roda de premsa inaugural ni tan sols van voler confirmar si aspiren a mantenir el certamen a la capital federal alemanya. Potser és que el món ja en té prou amb el CES de Las Vegas i amb el nostre MWC.
Electrodomèstics més sostenibles en una IFA a mig gas
Conscients del preu de l’electricitat, els fabricants proposen aparells que consumeixin menys i es posen d’acord per interconnectar-los
BerlínAmb els preus de l’electricitat pels núvols, la crisi energètica i la sostenibilitat en termes mediambientals han servit de revulsiu a la indústria dels electrodomèstics i l’electrònica de consum en el retorn presencial de la fira IFA, la més important del sector a Europa, després dels dos anys d’interrupció pandèmica. Una recuperació de la normalitat que cal matisar, perquè si bé el teletreball, l’escola des de casa, el consum d’entreteniment audiovisual i la fal·lera per cuinar durant els confinaments els van anar molt bé comercialment a la majoria de les marques, aquell boom s’ha acabat i el mercat ha tornat al lloc on era el 2019. Es venen molts aparells, que sumen un valor de 413.000 milions de dòlars des de principis d'any, però això és un 5,5% menys que en el mateix període de l’any passat, perquè totes les categories han caigut en vendes.
Per tal d’afavorir la renovació del parc d’aparells i recuperar l’impuls comercial, la indústria aposta per la sostenibilitat. Així, Samsung assegura que els seus algoritmes d'intel·ligència artificial permeten estalviar el 20% del consum elèctric en les seves assecadores de roba i els condicionadors d’aire, el 30% en les neveres i el 70% en les rentadores. I com que a partir de l’any que ve tots els electrodomèstics de la marca coreana tindran connexió wifi i seran compatibles amb la seva plataforma domòtica Smart Things, es podran vincular amb les plaques fotovoltaiques de la teulada i amb el carregador de cotxe elèctric per optimitzar el consum elèctric de tota la llar, una optimització que fins ara hem trobat a faltar els que ja ens generem energia solar. Però, a més, Samsung ha ampliat fins a 20 anys la garantia del compressor de les neveres i el motor de les rentadores. Com que són les peces que si s’avarien i les has de pagar sovint et porten a canviar l’aparell que tens per un de nou, si te les canvien de franc probablement el conservaràs uns anys més, generant així menys residus.
La japonesa Panasonic, que ja té en la transició ecològica un dels seus grans negocis –fabrica les bateries dels cotxes Tesla i Toyota–, també presumeix de sostenibilitat: diu que el seu estand a IFA consumeix un 70% menys d’energia que el de fa dos anys, i redueix la quantitat d’aparells amb bateria que tenim al bany oferint un dispositiu multifunció amb capçals per afaitar, tallar els cabells o els pèls del nas, i raspallar les dents.
Les pantalles de l’IFA
Samsung dedica bona part del seu espai als dos nous mòbils Galaxy desplegables, el Fold4 i el Flip4. Dues marques que sonen sobretot a telefonia mòbil, Nokia i Huawei, volen aprofitar el boom del teletreball amb ordinadors portàtils. El portàtil nou més cridaner és el Zenbook 17 Fold d’Asus, sense teclat físic: tota la superfície interior és una pantalla OLED que es plega pel mig quan el tanques.
Molts monitors de gamma alta per a videojocs són de pantalla corbada. El Samsung Odyssey Ark (55 polzades, 3.000 euros) es pot girar 90 graus per partir la pantalla en tres: el videojoc a baix, l’aplicació de Twitch al mig i el canal de YouTube a dalt de tot. A l’OLED Flex de LG és l’usuari qui ajusta amb uns botons el grau de curvatura de la pantalla. En canvi, el monitor d’oficina LG UltraFine Display Ergo AI és de pantalla plana, però puja, baixa i s’inclina automàticament per estar sempre a l’alçada dels ulls.
En matèria de televisors, Panasonic en té un que, en comptes de difondre el so per tota la sala, pot concentrar-lo en un únic espectador, diuen que perquè puguis treballar mentre els teus fills miren la tele al teu costat sense destorbar-te. El The Frame, l’híbrid de Samsung entre televisor connectat i pinacoteca, ha ampliat la quantitat d’acords amb museus de tot el món per descarregar les seves obres principals i mostrar-les a la pantalla com si fos un quadre, que ara es veu més bé que mai gràcies a un nou tractament antireflectant, i té encara més opcions de marcs, inclosa una cornucòpia, per personalitzar-lo.
Continua la competició entre tecnologies de pantalla (MiniLED, NeoQLED, OLED), però totes ofereixen ja una qualitat excepcional. Les propostes més intrigants per disposar d’imatges en pantalla gegant són l’opció de vincular dos miniprojectors Samsung Freestyle per formar una sola imatge panoràmica de gairebé 200 polzades, i les ulleres TCL NXTWear, que permeten jugar a la PlayStation 5 sobre una pantalla virtual de 130 polzades.
Cuines poc convencionals
Bosch, Samsung, Miele, Siemens, AEG i Liebherr afegeixen funcions mediambientals als electrodomèstics, els doten de connectivitat per controlar-los des del telèfon i amplien les opcions de personalització estètica, però cap arriba a l’extrem de LG, que té una nevera amb portes que canvien de color seguint les ordres d’una apli mòbil. No sembla que afegir llums sigui gaire sostenible, però LG ja ens té acostumats als objectes pintorescos: també exposa el ShoeCare, un armari tancat que ventila i higienitza automàticament fins a dos parells de sabates, botes o vambes, evitant així la pudor de les sabatilles d’esport. També tenen el ShoeCase, una variant més petita en forma de vitrina perquè puguis presumir davant les visites d'haver-te gastat la setmanada en unes vambes mentre es van desinfectant.
Panasonic té una compostadora domèstica que deshidrata i comprimeix automàticament les deixalles orgàniques i un forn que descongela els aliments sense que perdin propietats. Jura ofereix una cafetera exprés que també pot fer cold brew, una infusió de cafè en fred que ara es porta molt. LG té un sortidor de sobretaula de 1.500 euros que fabrica en nou dies fins a sis litres de cervesa de diferents tipus a partir d’aigua i càpsules monodosi. Finalment, el forn AI Pro Cooking de Samsung porta una càmera que permet veure des del mòbil l’interior del forn i pot gravar automàticament un vídeo time lapse del procés de cocció i publicar-lo a Instagram.
Potser això dels electrodomèstics connectats se’ns està escapant de les mans, però la tendència sembla imparable: a IFA s’ha posat de llarg l’estàndard Matter, un protocol per intercomunicar tots els aparells connectats de la casa, siguin persianes, panys de porta o bombetes, i que és compatible amb les quatre grans plataformes de control digital: Google Home, Amazon Alexa, Apple HomeKit i Samsung Smart Things.
A més de 5G, wifi i Bluetooth, els smartphones de la pròxima generació també es connectaran via satèl·lit. Apple presentarà dimecres que ve els iPhone 14, i un dels rumors que corren amb més força diu que inclouran aquesta funció per poder enviar i rebre missatges en llocs remots on no hi ha cobertura de mòbil. Sembla tan probable que fins i tot Elon Musk va aprofitar l’expectació per anunciar una aliança entre els seus satèl·lits Starlink i la telefònica T-Mobile, tot i que encara trigarà més d’un any a oferir servei, i només en territori dels EUA. Cristiano Amon, el conseller delegat de Qualcomm, ha anunciat a la IFA que els seus futurs xips Snapdragon per a mòbils Android també admetran connexió per satèl·lit. No quedarà al món cap lloc on amagar-nos del cap de la feina ni del grup de xat de pares de l’escola.
