Elon Musk: tres piulades diàries contra els mitjans

BarcelonaElon Musk és un home de múltiples barrets. No només guia el destí de l’automobilística Tesla, de l’aeroespacial SpaceX, de la dedicada a la intel·ligència artificial xAI o de la companyia d’implants cerebrals Neuralink. També és l’amo de la xarxa social X, el seu usuari amb més seguidors i, de propina, un dels més actius. De tota la seva febril activitat piuladora destaca una obsessió: intentar denigrar els mitjans tradicionals. Un estudi de Reporters Sense Fronteres centrat en l’últim any ha computat que, en aquests dotze mesos, ha publicat fins a 1.017 missatges en contra dels mitjans. És a dir, una mitjana de tres al dia.

El seu mantra més repetit és “El mitjà és tu”. Es tracta d’un lema que apel·la al vell somni democratitzador d’internet però que cada cop es posa més en dubte, fins i tot per part dels mateixos impulsors de la World Wide Web, al constatar que l’espai digital està cada cop més controlat per un nombre reduït de persones. En el cas de Musk, l’evolució és especialment evident: Twitter va néixer com una xarxa en la qual, pel desig del seu fundador, Jack Dorsey, els usuaris tenien poder per fer sentir la seva veu. Hi ajudava que, en diverses ocasions, l’executiu s’havia mostrat crític amb el fet que una empresa privada tingués el poder de decidir què es podia dir i què no en l’àgora digital.

Però la compra de l’actual X per part de l’home més ric del món va truncar aquesta voluntat horitzontal. Malgrat el seu discurs liberal, Musk ha resultat ser en realitat molt més intervencionista. Era Musk qui decidia, per exemple, reinstaurar el compte de Donald Trump. I és ell qui ha deixat en mans de la turba digital més radicalitzada les anomenades “notes de la comunitat”, uns comentaris que poden quedar incrustats a un missatge i qualificar-lo de veritable o fals. En una ocasió, Musk fins i tot va demanar als enginyers que remenessin l’algoritme per assegurar que una piulada seva tenia més ressò que una de similar de l’aleshores president Joe Biden.

Vincent Berthier, cap de periodisme i tecnologia de RSF, resumeix així l’evolució de Musk: “En nom de la llibertat d’expressió, Musk està executant una implacable ofensiva contra els mitjans, atiant la desconfiança i l’odi contra ells. La seva estratègia reposa en un procés ben simple: afebleix la confiança en la premsa, radicalitza el debat públic i posiciona la xarxa social de la seva propietat, X, com a font vital d’informació”. El directiu fa una crida a l’acció: “Les democràcies tenen un magnat de la tecnologia polaritzant el debat públic sobre els mitjans per raons ideològiques i econòmiques davant dels seus nassos. I per això han de respondre de manera urgent. Les lleis han d’assegurar que les plataformes online estiguin alineades amb l’interès públic, sobretot exigint-los que promocionin contingut periodístic rigorós”.

Mentrestant, Musk publicita amb regularitat que la seva aplicació apareix com a número 1 en els rànquings d'aplicacions més descarregades dins l’apartat de notícies de les botigues digitals d’Apple i Android i alterna aquests missatges amb d’altres en què dispara contra algunes de les marques informatives històriques del país, a qui acusa invariablement de ser woke. Una dècada enrere, Dorsey va encarregar que s’elaborés marxandatge amb l'etiqueta #StayWoke (#MantingueuvosDesperts) i la icona de l’ocellet que identificava l’aplicació. Avui seria impensable.

Sense beneficis, almenys influència

Una de les claus per entendre la deriva de X és l’anàlisi econòmica de la plataforma. Sota el mandat de Musk, ha perdut bona part de la publicitat que la sustentava: els anunciants han marxat en massa, al no voler que els seus missatges apareguin al costat de publicacions amb discursos d’odi o desinformació. A partir d’aquí, Musk sembla haver assumit que el retorn que obtindrà d’aquesta xarxa, per la qual va pagar 44.000 milions de dòlars, no serà mai en forma de beneficis operatius, però que almenys n’obtindrà un rendiment ideològic que condicionarà l’agenda informativa, amb l’esperança que, de retruc, això beneficiï la resta de negocis seus.

En tot cas, l’odi de Musk pels periodistes ve de molt abans d'apoderar-se de Twitter. Quan algun mitjà qüestionava algun aspecte de Tesla o SpaceX, de seguida agafava el mòbil per descarregar la seva ira en forma de tuits. En una ocasió, l’any 2016, va confessar a un executiu de SpaceX que considerava que els periodistes, en general, eren “uns idiotes”. Però no l'amoïnaven especialment: “Amb Twitter, podem parlar directament a la gent. Per què necessitem periodistes?”, va plantejar. Sis anys després, no només esdevenia un dels piuladors per excel·lència de la xarxa sinó que, directament, la comprava, i això l’ha ajudat a més que doblar el seu culte de seguidors: dels 110 milions que tenia l’octubre del 2022 als 229 milions actuals.

“Els atacs de Musk als mitjans són la seva manera de promocionar X per als seus propis interessos”, explica a l’ARA Kate Conger, autora juntament amb Ryan Mac del llibre Character limit, on s’examina la compra de Twitter per part del magnat. “Posiciona la seva xarxa social com si fos una font d’informació més contrastada i precisa. Però la realitat és que X fa temps que té dificultats per gestionar la desinformació i les boles que corren per la seva plataforma i Musk ha enderrocat bona part de la infraestructura que existia a Twitter per adreçar aquests problemes”. Posant l’èmfasi en la capacitat autoregulatòria de la plataforma, reforça la idea que no és necessària una mediació professional i amb criteris periodístics de la informació.