Eterna catifa vermella per a la perdedora Rosa Díez

Quan els historiadors del 4237 –si és que encara no ens hem carregat el planeta– intentin reconstruir la política de la nostra època, un dels reptes més apassionants serà intentar saber qui diantre era Rosa Díez. Trobaran entrevistes com la d'aquest dissabte a El Mundo, en tant que impulsora de la marxa contra els indults a Madrid, on se la presenta com "una totterreny de la política, a escala autonòmica i estatal" i "endurida amb mil batalles". Però, després, les dades fredes evidenciaran que el personatge ha perdut les mil batalles, fins al punt que després del magre 0,61% de vots obtingut el 2015 UPyD ja no s'ha tornat a presentar en solitari enlloc. I, bé, "totterreny" no deixa de ser l'eufemisme que, com amb Cantó i Girauta, la caverna dispensa pietosament a aquell qui s'ha arrossegat de victòria en victòria... fins a la derrota final. De la mateixa manera que la frase "s'ha convertit en una de les cares més reconeixibles del moviment civil", en realitat vol dir: "No hi ha punyetera manera que algú la voti". Com els deia, als historiadors del futur se'ls gira feina. Sort de les estadístiques.

El diari, esclar, vol que la manifestació sigui un èxit i per això li fa preguntes assistència que ni Magic Johnson faria en els seus millors temps. "El suport a la convocatòria és bastant transversal?", li pregunta, així en obert, el mateix dia que La Razón –La Razón!– titula en portada que "La dreta arriba dividida a la marxa de Colón". O que La Vanguardia escriu: "Els barons del PP, tret d'Ayuso, eviten la foto contra els indults a Colón". La marxa trifachita té tots els números per punxar o, com a mínim, per no ser històrica com pretenen els impulsors. Això sí, Savater, Díaz & Cia hi arribaran a través de l'eterna catifa vermella mediàtica.